Aquest any m'he decidit a recorre una part del camí frances del Camino de Santiago (concretament de Sarria a Santiago de Compostela).
A continuació explicare la meva experiencia, que no preten ser una realitat absoluta, sino simplement un punt de vista sobre el que he experimentat durant aquest 6 dies que ha durat el recorregut.
Es el punt de vista d'una persona que no es aficionada al trekking (tot i que m'agrada anar d'excursió i descobrir llocs nous), que no necesitava reflexionar sobre res en particular ni trobar-se a si mateix, i ni molt menys necessitava rearfirmar la meva creença cristiana (per aixó primer l'hauria de tenir), sino que es la d'algu que simplement volia tenir una experiencia nova i comprovar per mi mateix si eren certes totes les bondats que se li atribueixen.
Començare explicant les coses que m'han sorpres, no se si sempre ha sigut així ho ha anat canvian a mida que El Camino s'ha anat fent mes conegut:
- Poc esperit "cristià": Per ser, almenys en els seus inicis, un ruta de caire religios he notat molt poca cordialitat entre peregrins. Evidentment he trobat de tot desde gent que et pregunta si tot va be si et veu amb dificultats, fins a gent que no et dona ni un simple "buenos dias" o "buen camino". En general no he arribat a notar un "feeling" especial, es mes aviat compartir ruta amb uns desconeguts que van en la mateixa direcció que tu.
- Molta familia i parelles: Tot i no ser una ruta especialment complicada, no m'esperava trobar families (gosos inclosos) senceres recorrent les etapes. De fet crec que per una criatura que de l'unic que te ganes es de jugar amb els seus amics, portar-lo a fer el "Camino de Santiago" a de ser gairebé un castig.
- Poca cultura de l'esforç: Possiblement esta relacionat amb el motiu anterior. Molta gent (m'atreviria a dir que gairebè la meitat) utilitzava els serveis de "sherpa" (empreses que et porten en furgoneta la motxila fins la següent etapa), per no anomenar un grup d'italians (qui sinò?) que el feien en autocar i a sobre volien entrar en els albergs publics.
- Esta tot molt mes ben preparat del que m'imaginava: Per be o per mal, en el camí frances esta tot perfectament indicat i no hi ha especial problema per trobar on menjar i/o dormir. Tot i que en els albergs publics no es permet reservar plaça, en els privats si (pero s'ha de trucar almenys amb 3 o 4 dies d'antel·lació). De totes maneres excepte en algun poblet concret no es difícil trobar alguna pensió on allotjar-te. Per ultim sempre queda l'ultima recurs... el poliesportiu del poble. Nomes et faciliten un matalas, pero almenys no dorms al ras.
No cal que patiu per els albergs (tant public com privats), o estan nous o estan perfectament remodelats i nets.
Unes peregrines ens vans explicar que en les demes rutes no es així i segons en quines etapes pot ser un veritable malson trobar on dormir o menjar.
Es cert que el Camino et facilitat possibilitats de coneixer molta gent, ja que has de compartir espais comuns amb mes gent, pero la falta de fraternitat que us comentava anteriorment i les diferents procedencies de bona part dels peregrins) li resta molt efecte. La millor manera de conèixer gent es anant als albergs publics, cuinant i dinant al propi alberg (a les cues per entrar als albergs, a la cua per rentar la roba, a la cuina compartint els fugons, ingredients, etc...). Durant el matí, a no se que tinguin el mateix pas que tu, no pots esperar a ningu ja que te la jugues a no poder entrar al alberg per falta d'espai, i per la tarda la gent ja escampa la boira, per lo que si no has quedat ja previament, es complica una mica.
Aquesta es una de les raons per les que es recomenable obrir-te i fer amistad, ja que les tardes poden arribar a ser molt aburrides. Normalment acabes de dinar sobre 14:00 - 14:30. Tens tota la tarda (fins les 21:00 que tanquen portes en els albergs) . Com els pobles per on transcorre el Camino son molt petits i sense gaire que visitar les tardes es fan llargues i aburrides.
Tambre crec que per coneixer gent i disfrutar mes del Camino t'has de donar temps. Amb aixó vull dir que fer una ruta de 5 etapas possiblement es curta per arribar a fer amistad i per acostumarte al ritme que t'imposa. Possiblement una ruta d'uns 7-8 seria mes recomenable. Desgraciadament per aguantar 8 dies de caminada has d'haver entrenat minimament i anar ben equipat, pero sense exces.
Una altre manera de recorre el Camino es anant als albergs privats. Com en aquests es permet reservar amb antelació, et pots permetre el luxe de fer l'etapa amb menys preses per arribar al alberg. Amb lo bonics que son els paisatges per el que transcorre el Camino es una llastima haver d'anar amb certa pressa i no poder disfrutar de les vistes.
La pega d'aquesta opció, es que perds opcions de coneixer gent, pero es la mes recomenable si vas en grup o en familia.
Possiblement el mes complicat del Camino es portar la motxilla durant tants quilometres. Es molt aconsellable trobar un equilibri entre anar ben equipat i portar el minim pes possible. La recomenació es no portar mes del 10% del teu pes com a motxilla.
S'ha de donar prioritat a portar una motxilla lleugere, que buida pessi el menys possible.
L'equip minim que jo recomenaria seria:
- Taps per les orelles: indispensables per poder descansar en els albergs. Hi ha bastants "roncadors" i a les 05:00 del matí comença el goteix de peregrins que marxen de l'alberg. Els sorolls que fan tant els primers com els segons provoca que sigui gairebe imposible descansar si no vas equipat amb taps.
- Pastilla de sabor i pinces: Com deia anteriorment es important portar poc equipament. Es aconsellable portar nomes dos mudes, la que portes posada i una de recanvi, i rentar la que has portat posada durant la caminada en quan s'arribi a l'alberg i estendre-la lo abans possible perque estigui seca abans de que marxi el sol. Si no voleu rentar la roba en el safreig, en els albergs hi ha rentadores que funcionen amb monedes. Sino recordo malament et costaba 3€ possar la rentadora.
-Llinterna: Una que sigui una mica potent, ja que si surts a les 06:30 del matí i et poses a caminar per mitg del bosc els arbres et tapen la llum fins ven entrat el matí.
- Baselina: Es recomenable posar-se una mica de baselina als peus abans de posarte els mitjons per tal d'evitar rocaments que et puguin causar butllofes.
- Mitjons especials anti butllofes.
- Xiruques (no cal que siguin de canya alta, pero no sobra).
- Impermeable que tambe tapi la motxila.
- Pantalons de tres peces: Aixo et permet portar nomes uns pantalons, i et poces mes o menys peces depenent del moment.
- Xancletes d'estiu.
- Toballola i roba interior de facil secat: La majoria de vegades no dona temps a que s'asequi la roba, ja que l'aire fresc que recorre Galicia no ajuda.
- Targeta sanitaria espanyola: la catalana es valida pero millor evitar discusións amb algun cafre.
- Farmaciola basica: betadine, gassa, antiinflamatoris, alcohol, estisores, fortasec
En resum, es una bona experiencia i es facilment recomenable per gairebe tothom.
Es cert que el Camino et facilitat possibilitats de coneixer molta gent, ja que has de compartir espais comuns amb mes gent, pero la falta de fraternitat que us comentava anteriorment i les diferents procedencies de bona part dels peregrins) li resta molt efecte. La millor manera de conèixer gent es anant als albergs publics, cuinant i dinant al propi alberg (a les cues per entrar als albergs, a la cua per rentar la roba, a la cuina compartint els fugons, ingredients, etc...). Durant el matí, a no se que tinguin el mateix pas que tu, no pots esperar a ningu ja que te la jugues a no poder entrar al alberg per falta d'espai, i per la tarda la gent ja escampa la boira, per lo que si no has quedat ja previament, es complica una mica.
Aquesta es una de les raons per les que es recomenable obrir-te i fer amistad, ja que les tardes poden arribar a ser molt aburrides. Normalment acabes de dinar sobre 14:00 - 14:30. Tens tota la tarda (fins les 21:00 que tanquen portes en els albergs) . Com els pobles per on transcorre el Camino son molt petits i sense gaire que visitar les tardes es fan llargues i aburrides.
Tambre crec que per coneixer gent i disfrutar mes del Camino t'has de donar temps. Amb aixó vull dir que fer una ruta de 5 etapas possiblement es curta per arribar a fer amistad i per acostumarte al ritme que t'imposa. Possiblement una ruta d'uns 7-8 seria mes recomenable. Desgraciadament per aguantar 8 dies de caminada has d'haver entrenat minimament i anar ben equipat, pero sense exces.
Una altre manera de recorre el Camino es anant als albergs privats. Com en aquests es permet reservar amb antelació, et pots permetre el luxe de fer l'etapa amb menys preses per arribar al alberg. Amb lo bonics que son els paisatges per el que transcorre el Camino es una llastima haver d'anar amb certa pressa i no poder disfrutar de les vistes.
La pega d'aquesta opció, es que perds opcions de coneixer gent, pero es la mes recomenable si vas en grup o en familia.
Possiblement el mes complicat del Camino es portar la motxilla durant tants quilometres. Es molt aconsellable trobar un equilibri entre anar ben equipat i portar el minim pes possible. La recomenació es no portar mes del 10% del teu pes com a motxilla.
S'ha de donar prioritat a portar una motxilla lleugere, que buida pessi el menys possible.
L'equip minim que jo recomenaria seria:
- Taps per les orelles: indispensables per poder descansar en els albergs. Hi ha bastants "roncadors" i a les 05:00 del matí comença el goteix de peregrins que marxen de l'alberg. Els sorolls que fan tant els primers com els segons provoca que sigui gairebe imposible descansar si no vas equipat amb taps.
- Pastilla de sabor i pinces: Com deia anteriorment es important portar poc equipament. Es aconsellable portar nomes dos mudes, la que portes posada i una de recanvi, i rentar la que has portat posada durant la caminada en quan s'arribi a l'alberg i estendre-la lo abans possible perque estigui seca abans de que marxi el sol. Si no voleu rentar la roba en el safreig, en els albergs hi ha rentadores que funcionen amb monedes. Sino recordo malament et costaba 3€ possar la rentadora.
-Llinterna: Una que sigui una mica potent, ja que si surts a les 06:30 del matí i et poses a caminar per mitg del bosc els arbres et tapen la llum fins ven entrat el matí.
- Baselina: Es recomenable posar-se una mica de baselina als peus abans de posarte els mitjons per tal d'evitar rocaments que et puguin causar butllofes.
- Mitjons especials anti butllofes.
- Xiruques (no cal que siguin de canya alta, pero no sobra).
- Impermeable que tambe tapi la motxila.
- Pantalons de tres peces: Aixo et permet portar nomes uns pantalons, i et poces mes o menys peces depenent del moment.
- Xancletes d'estiu.
- Toballola i roba interior de facil secat: La majoria de vegades no dona temps a que s'asequi la roba, ja que l'aire fresc que recorre Galicia no ajuda.
- Targeta sanitaria espanyola: la catalana es valida pero millor evitar discusións amb algun cafre.
- Farmaciola basica: betadine, gassa, antiinflamatoris, alcohol, estisores, fortasec
En resum, es una bona experiencia i es facilment recomenable per gairebe tothom.
