01 d’octubre 2006
La Ministra de Cultura demana
"el dominio de la Ñ"
A més també va dir "los gestores de la cultura debemos hacer cosas más llamativas"...en fi, us deixo que penseu en aquestes paraules i per qui vulgui saber alguna cosa més d'aquest tema podeu veure el següent enllaç per a que veieu què vol demanar la ministra.
font: La Vanguardia
24 de setembre 2006
Entrevista a Xavier Sala Martín (El Periodico de Catalunya)
D'aquest tema també podríem parlar-ne una bona estona. Em costa trobar la raó per la qual li costa tant a la gent, deixar la premsa gratuïta (una vegada llegida) en un lloc on no molesti i algú la pugui reutilitzar, però aquest no es el tema del qual volia parlar.
No se si esteu al corrent que aquest català, catedràtic de Economia de la Universitat de Columbia es dels economistes mes prestigiosos del mon, membre de la directiva blaugrana, i un dels màxims defensors de l’estampació del logo d'UNICEF a la samarreta del Barça. També diré, que dubto molt (i en la entrevista que concedeix al Periodico ho deixa entre veure) que l’estampació del logo d'UNICEF hagi segut una idea completament desinteressada i altruista. Això no treu que la trobi perfecte i em senti molt mes orgullós de ser del Barça. Simplement crec que ho han fet per molts mes motius que tenen un rerefons econòmic (perquè al soci li faci menys mal als ulls veure tacada la samarreta els primers anys, per pujar encara mes el "cache" de la samarreta i així els pròxims anunciants hagin de pagar mes, perquè la gent que no se sent identificada amb un club de futbol en concret es decanti per el barça i així caigui compren algun dels objectes de la marca, etc..) .
Be, com deia fa unes línies, en l'ultima pagina d'aquest diari, ve una entrevista de la Helena Garcia Melero a aquest prestigiós economista, de la qual us poso alguns fragments que he trobat molt interessant ja que confirmen que a vegades no m’equivoco tant en les mes opinions, encara que hi hagi gent que les trobi rebutjables:
De totes maneres, si voleu llegir tots els articles que el Xavier Sala ha publicat, nomes us heu de passar per la seva web, on els podeu llegir gratuïtament.- Helena Garcia Melero: Porque es tan importante el dinero?
- Xavier Sala Martín: Porque incluso aquello que aparentemente no se puede
comprar, se compra. Esta muy bien decir que la salud es mas importante que el
dinero, pero es que resulta que la salud se compra. El dinero no da la
felicidad, pero ser pobre es ser infeliz. Las madres africanas sufren igual que
las madres catalanas cuando se les muere un hijo, pero ellas eso les ocurre
mucho más a menudo.
- H.G.M: Nosotros somos responsables de esa
pobreza?
- X.S.M: Existe una idea equivocada que es si nosotros
somos ricos es porque les explotamos. Y no. Ellos son pobres porque sus líderes
políticos hacen las cosas mal, porque están rodeados de ladrones, de guerras...
Ahora bien, como seres humanos si que deberíamos sentir cierta responsabilidad.
. . .
- H.G.M: ¿ Y el negocio de esa publicidad?
(referin-se a l’acord UNICEF - F.C Barcelona)?
- X.S.M: ...Eso da un nombre
y una imagen al Barça que es posible que a la larga le haga ganar más dinero.
Cuando acabamos la reunión con Unicef, una chica me dijo , llorando que a partir
de aquel momento cuando vira fútbol europeo ya sabía cuál era su equipo. Si eso
lo empiezan a decir millones de personas, y una de cada muchas se compra una
camiseta, ya se está empezando a hacer negocio.
- H.G.M: Se
decía que Nike explotaba a niños en sus fabricas
- X.S.M: Eso es un
bulo. Nike no fabrica nada. Nike compra a productores locales. Así que Nike no
es responsable de contratar a ningún niño.
Font: El Peridico de Catalunya del 23/09/06, pagina 50
21 de setembre 2006
Google i la seva religió
Si Maradona pot tenir religió, perquè no Google, que es força mes útil per la humanitat que el astre argentí (ja va caure del cel fa molts anys, però sempre queda bonica la paraula).
Doncs aquí teniu una web que a creat una religió virtual que venera a Google i que ha trobat 8 proves de que Google es podría considerar un deu.
Prova 1: Google ho sap tot (te indexades prop de 9.500 milions de webs).Prova 2: Està a tot arreu (amb la proliferació de les xarxes wifi pots entra a Google pràcticament des de qualsevol lloc).
Prova 3: Google contesta a les teves supliques (pots buscar la solució als teus problemes i ell et mostrar pagines on trobar-la).
Prova 4: Google es inmortal (el seu algoritme esta en molts servidors, si caigués algun automàticament els substituiria un altre).
Prova 5: Google es infinit (Sempre podrà indexar pagines noves).
Prova 6: Google ho recorda tot (revisa les webs de manera regular i emmagatzema els canvis)Prova 7: Google no es dolent (es capaç de genera ingressos sense molestar als usuaris ni als seus clients).
Prova 8: Google te proves de la seva existència (hi ha mes evidencies de la existència de google que de res mes en el mon).
Ara nomes falta una bona pregaria, amb la que predicar:
Google nostre que estàs per defecte, santificada sigui
la barra,
vingui a nosaltres el teu adsense,
faci la teva busqueda en la
terra como en el cel.
Dona’ns avui el nostre gmail de cada dia,
perdona
el resta de comptes, como també nosaltres perdonem les que ens
ofereixen,
no ens permetis utilitzar productes de
Microsoft i lliura’ns de
qualsevol mal.
Amén.
Tambe podriem crear una religió que exaltes la divinitat de la xarxa edonkey ;-). Aquest pas potser si que em torno creient. Google no es tangible, però si m'ajuda bastant mes que altres deus.
Font: tufuncion
20 de setembre 2006
Concurs de Miss Virtual (The most beautiful CG girls #3)
La de la foto es la guanyadora, creada per un angles anomenat David Cathro.
Aquí teniu la resta de finalistes. Estava realment difícil la elecció. No hi entenc d'infografia, però jo donaria una menció especial a la 2ª i al 5ª ;-).
Si voleu veure totes les competidores, paseu-vos per aquí.
Si aneu a la wab veureu que es la 3ª edició del concurs. Fixeu-vos que podeu baixar un pdf amb totes les imatges que hi van participar.
Molt bona feina la d'aquests artistes, potser massa i tot ;-).
Font: tufuncion
Ranking d'Antivirus
Avui començo un altre cop la jornada de 4h a la feina, i com no vaig gaire estressat espero poder estar mes atent al blog.De moment, he trobat un ranking de antivirus, molt interessant. Es tracta de 2 proves realitzades als antivirus mes coneguts (i no tant coneguts) per Virus.gr.
Part dels resultats m'han sorprès força. Jo confiava cegament en el Avast, ja que va ser l’únic capaç de treure’m un virus que em va entra fa uns mesos (ni el NOD32 va ser capaç de treure'l), però en les proves no ha quedat gaire ben parat (tot i queda per davant de Panda i just per sota del Norton). Mes reconfortant ha segut la victòria de Kapersky (tot i tenir una heurística força millorable), poc conegut fora del "mudillu" informàtic però que sempre m'ha donat molt bon resultat (llàstima que no sigui gratuït).
Vistos els resultats crec que començaré a pensar en canviar de antivirus "per defecte" i provar el Active Virus Shield by AOL que tambe es gratuït (i ademes també es de Kapersky), ja us diré quelcom ;-). No ha quedat entre el millors a l'hora de detectar virus no coneguts, però confiarem en les actualitzacións
automàtiques ;-).
Fixeu-vos com ha caigut Norton Antivirus, que no nomes absorbeix mes memòria que un bucle infinit (al tanto amb la comparació geek) sinó que ademes li costa molt detectar un virus.
Les proves s'han efectuat sobre 147,000 virus.
Aquí us passo els resultats de les proves:
Detectar un virus que esta en la base de dades
1. Kaspersky version 6.0.0.303 - 99.62%
2. Active Virus Shield by AOL version 6.0.0.299 - 99.62%
3. F-Secure 2006 version 6.12.90 - 96.86%
4. BitDefender Professional version 9 - 96.63%
5. CyberScrub version 1.0 - 95.98%
6. eScan version 8.0.671.1 - 95.82%
7. BitDefender freeware version 8.0.202 - 95.57%
8. BullGuard version 6.1 - 95.57%
9. AntiVir Premium version 7.01.01.02 - 95.45%
10. Nod32 version 2.51.30 - 95.14%
11. AntiVir Classic version 7.01.01.02 - 94.26%
12. ViruScape 2006 version 1.02.0935.0137 - 93.87%
13. McAfee version 10.0.27 - 93.03%
14. McAfee Enterprise version 8.0.0 - 91.76%
15. F-Prot version 6.0.4.3 beta - 87.88%
16. Avast Professional version 4.7.871 - 87.46%
17. Avast freeware version 4.7.871 - 87.46%
18. Dr. Web version 4.33.2 - 86.03%
19. Norman version 5.90.23 - 85.65%
20. F-Prot version 3.16f - 85.14%
21. ArcaVir 2006 - 83.44%
22. Norton Professional 2006 - 83.18%
23. AVG Professional version 7.1.405 - 82.82%
24. AVG freeware version 7.1.405 - 82.82%
25. Panda 2007 version 2.00.01 - 82.23%
Detectar un virus que no esta en la base de dades
1 Nod32 2.51.30 - 41503
2 Vba32 3.11.0 - 32911
3 VirIT 6.1.9 - 16469
4 AVG 7.1.405 Professional - 13624
5 AVG 7.1.405 freeware - 13624
6 Rising AV 18.41.30 - 12214
7 McAfee 10.0.27 - 10708
8 Ikarus 5.19 - 7191
9 F-Prot 6.0.4.3 beta - 6247
10 Ukrainian National Antivirus 1.83 - 5506
11 ArcaVir 2006 - 4987
12 Digital Patrol 5.00.12- 4760
13 Panda 2007 2.00.01- 4191
14 Norton 2006 Professional - 4004
15 Trojan Hunter 4.2.924 - 3766
16 AntiVir 7.01.01.02 Premium - 3697
17 AntiVir 7.01.01.02 Classic - 3594
18 Dr. Web 4.33.2 - 3575
19 Norman 5.90.23 - 3272
20 F-Prot 3.16f - 2493
21 McAfee Enterpise 8.0.0 - 991
22 Sophos Sweep 6.0.2 - 869
23 BullGuard 6.1 - 511
24 BitDefender 8.0.202 freeware - 511
25 AntiTrojan Shield 2.1.0.14 - 386
Font: tufuncion
13 de setembre 2006
Opera mini, Google maps (en J2ME) i la revolució en el movil

Intentant descobrir perquè el meu Sony Ericsson no es capaç d'iniciar connexió GPRS he descobert un parell de coses molt interessants.
La primera es un mini navegador que han creat els de Opera, que permet visualitzar qualsevol pagina HTML en el mòbil, de manera bastant fidel (evidentment esta limitat per la mida de la pantalla del dispositiu). El mateix adapta el contingut de la pagina perquè sigui visualitzables des de el mòbil. Si voleu feu la prova amb aquesta mateixa pagina. Queda realment be.
La segona i no menys important, es que he provat google maps en un mòbil. Amb el navegador Opera mini, era possible fer la consulta però era força engorros, ja que suplia la part de AJAX que te la web original, a base de recarregar de nou tota la web en el mòbil.
He observat que ets pot baixar una petita aplicació en J2ME que simula el funcionament de la web. Adapta el contingut a la pantalla del mòbil i es molt mes còmode de fer anar des de celular. Per poder descarregar l'aplicació al vostre dispositiu es molt sencill. Nomes heu d'entrar a la web http://www.google.es/gmm desde el vostre mobil i seguir les instruccions (no son més de 3 pasos). Així doncs ja no cal que ens comprem un GPS per el cotxe, en tenim prou amb un mòbil i la aplicació aquesta.
Encara resultarà em que serà útil saber j2me XD.
eDonkey tanca la paradeta
Actualment si accedeixes a la web de Edonkey t’ha apareix el que veieu en l'imatge(per si no es veu be, aquí teniu el text)
"If you steal music or movies, you are breaking the law.Courts around the world -- including the United States Supreme Court --have ruled that businesses and individuals can be prosecuted for illegal downloading.You are not anonymous when you illegally download copyrighted material.Your IP address is 62.15.230.33 and has been logged.Respect the music, download legally."
Es veu que això i el pagament de 30 milions de dòlars formen part del acord al que han arribat els creadors de eDonkey (MetaMachine) i la RIAA per oblidar les demandes que aquesta li havia posat a la justícia.
La veritat es que jo no entenc com la justícia pot fallar en contra d'una empresa que l'unic que ha fet es proporcionar una eina, però les seves accions no son intrínsicament il·legals. Es com si engarjolessin a tots els fabricants d'armes. Ells nomes fan les armes, qui realment fa un bon o mal us son les organitzacions, governs, extremistes o els propis ciutadans.
Portant aquest criteri al extrem, també haurien de multar a totes aquelles empreses que fabriquen i distribueixen qualsevol material que pugues ser utilitzat per fer mal o facilites una acció il·legal (ganivets, bats de beisbol, cadenes de metall...).
"Tot client P2P nomes serveix per intercanvia material amb copyright". Si algu fes aquesta afirmació estaria fent el ridícul , ja que moltes empreses estan utilitzant aquest mètode per abaratir costos. Es una manera d'enviar molta informació amb molta menys infraestructura.
Ara mateix per baixar-te les actualitzacions d'algun joc (per exemple el World of Warcraft, les actualitzacions del quals son enormement pesades) el que et proporciona la companyia es un client P2P del que son propietaris, per estalviar-se la contractació de un major ample de banda.
També n'hi per la retransmissió en viu de vídeo i àudio per Internet, etc.
Així doncs, anem a parar a la raó de sempre... els diners. Els diner que es tan perdent les productores, distribuïdores... etc, que no han sabut trobar una formula original i innovadora per fer arribar el seu producte d'una manera mes econòmica i còmode.
Es un problema que sota el meu punt de vista, no s'ha arreglarà privant de llibertat als usuaris, ni criminalitzant-los, sinó donant-li alternatives valides.
Podrien,per exemple, (i no soc precisament algú amb vocació comercial), regalar una entrada per el concert d'aquell artista a la teva ciutat, entrar en el sorteig d'un passe VIP, facilitar la descarga per Internet des de la pagina oficial, amb una reducció substancial del preu i sense DRM (al fi i al cap s’estalvien la fabricació i la distribució), i 50.000 idees que farien augmentar les seves ventes.
Igualment que tanquin la pagina d'un client de la xarxa, o d'un servidor de la xarxa (ja havia tingut problemes Razorback) no soluciona res, doncs clients i servidors, hi ha "patades" (e-mule, Lphant) i sen poden fabricar infinits, cada un d'ells millor al anterior. Si han de prohibir, l’únic que podrien seria a compartir continguts amb copyright a la xarxa, però no poden perseguir a tothom.
Hi ha moltes coses mes importants que aquestes per invertir temps i diners públics.
Font: Error500
05 de setembre 2006
PornoTube, fotos i videos XXX gratis
El cas es que ahir el meu navegador, tot solet, sense cap tipus d’intervenció per la meva part ;-), va anar a petar a una web que es una copia de Youtube però amb tot allò que no es pot penjar del original... o sigui vídeos XXX (res de erotic o sugerent, porno pur i dur).
Es diu PornoTube. Hi ha de tots tipus de vídeo i foto (gay, lesbiana, amateurs, orgias...). No l'he mirat molt profundament (això, DE MOMENT, es del tot cert) però crec que encara no hi ha molt on escollir... es qüestió de temps.
Suposo que hauran de controlar que ningú pugi vídeos de pedofília, zoofília etc... però esta clar que sinó la tanquen per algun d’aquestes raons, serà una de les webs mes visitades en poc temps (som una minoria molt insistent).
Aprofiteu ara que no hi ha gaire publicitat, doncs suposo que la única manera que els surti rentable una inversió d’aquesta magnitud serà a traves de banners.
Això si, segur que no li faltaran ofertes per posar un anunci a la seva web, o potser si, com som una minoria els que mirem porno per Internet potser no li veuen el negoci.
Be, que la disfruteu ;-).
01 de setembre 2006
La capa de ozo es va recuperant
Els cientifics prediuen que la capa d'ozo tornara a tenir la mateixa "salut" de la que gaudia en 1980, aproximadament a mitjans de segle (2068).
Aquesta millora es deu al cumpliment del Protocol de Montreal (1968) per part dels goberns dels paisos industrialitzats.
Esperem que s’intensifiquin les campanyes que promouen el reciclatge, l'us d’energies renovables i productes no contaminants per tal de frenar a temps els efectes negatius que ja s’han començat a notar a escala mundial.
Font: LaFlecha
25 d’agost 2006
Com funciona un disc dur (vídeo)
Font: Xataka
21 d’agost 2006
Asus WL-700ge, molt més que un router
La veritat es que sembla que els enginyers d’ Asus hagin fet un plat digne de la guia Michellin. Així doncs fem una base ben coneguda i que a tothom li agrada (WiFi 802.11b/g i 4 Ports Ethernet). Fàcil oi?.
Evidentment no estic escrivint aquest post per anunciar el típic plat de menú de 8€ en un bar de la cantonada (no es mes que un router "vulgaris" que et regalen a la fleca cada mati ;-)).
Però com dic això nomes es la massa bàsica, anem doncs a afegir-li els ingredients que li donen la qualitat:
- Un polsim de connectivitat extra: 3 ports USB 2.0 (per compartir la nostre impressora i altres dispositius de manera senzilla i sense dependre del ordinador al que estan connectats).
- Un rajolinet de seguretat: firewall integrat (els que anem al Windows XP SP2 hauríem de veure constantment la alerta que recorda que no tenim cap protecció activada, però seria mes còmode tenir-lo integrat en el router).
- Una mica de picant: client BitTorrent integrat (perquè no de E-mule o Lphnat?).
- El farciment: disc dur integrat de 160GB.
- 15 min al foc: gran número d’aplicacions, com servidors Web, FTP, Samba... (amb la seguretat, comoditat i adaptabilitat que proporciona el Linux integrat)
I llest per gaudir.
Com podeu observar es digne del millor plat de la gastronomia Mediterrània, i com a tal el seu preu es encara força prohibitiu (250-300€), però per la gent que estigui pensant comprar un ordinador de segona ma o recuperar un d'antic per fer-lo servir com a servidor web i client BitTorrent es una opció a tenir en compte.
Por poder, inclús es capaç de compartir càmeres web, altaveus (per això te els USB 2.0) i compartir música en la xarxa amb un servidor de iTunes incorporat.
Per si encara en voleu mes aqui teniu la pagina oficial de la maquineta ;-)
28 de juliol 2006
Manipulació de dates en PHP
No es perfecte, algun cop falla (no trobo el problema, si algú m'ajuda li estaré molt agraït) però el 90% dels cops funciona correctament. Pensava penjar-la en alguna web que tingues mes scripts però no he trobat la secció idònia on col·locar-la ( tot el codi que hi havia penjat eren scripts sencer, no funcions soltes com les que he fet jo). Si algun dia acabo d’interminable fase de registre en SourceForge posaré l'enllaç, però de moment us col·loco el codi aquí ;-).
Funció dates($data,$n,$i,$signe)
Torna: La data resultant de sumar o restar l'interval definit
Descripció del paràmetres:
$data=data inicial.
$n= quantitat.
$i= interval, ha de ser tipus String
"d"=dia.
"m"=mes
"y"=any
$signe=signe, ha de ser tipus String
"+"=sumar
"-"=restar
Exemple:
$datai=date ("1/1/2004"). (També podria tenir aquest format "1-1-2004" )
$dataf=dates($datai,4,"y","+").
En aquest exemple guardaria en $dataf-------->01/01/2008
Funció ultim_dia($any,$mes)
Torna: Torna en quin día acaba el mes del any especificat (esbrinar si acaba en 28, 29,30 o 31).
Descripció dels paràmetres:
$any = any de la data en integer
$mes = mes de la data en integer
Exemple:
$dies_mes=ultim_dia (2004, 7);
En aquest exemple guardaria en $dies_mes----->31
Funció contar_dies($data1, $data2)
Torna: El numero de dies que hi ha entre les dues dates.
Descripció de paràmetres:
$data1 = data inicial en format Date.
$data2 = data final en format Date.
Exemple:
$dias=contar_dies (date ("1/1/2004"), date("5/3/2005")).
(Les dates poden tenir aquest format "1-1-2004") .
En aquest exemple guardaria en $dias_mes-------->429
Tant de bo us faci servei ;-).
27 de juliol 2006
Crea i subtitula les teves pel·lícules
Hi ha dos maneres de fer-ho.
La primera es escollir diferents fragments de un troçet de la peli i posar-los en l'ordre que t’interessi per després subtitular-los.
En la segona nomes pots subtitular un sol fragment però tens mes varietat de pel·lícules per escollir.
Aqui teniu un fet per mi (es que tinc poca feina ara mateix).
Animeu-vos i passeu-me les vostres creacions.
Font: Mikitrix.com
26 de juliol 2006
El poder d'un clip vermell
Entre bombes, incendis, manifestacions, homicidis, avortaments en hotels, etc... ("Parad el mundo, que me bajo" Groucho Marx) vaig sentir que un canadenc (Kyle MacDonald ) ha aconseguit canviar un clip vermell per una casa per anar-hi a viure.
Evidentment no hi ha algú tant estúpid (si que n'hi ha però aquest home no l'ha sabut trobar XD ) com per arribar a aquest acord directament. No va fer servir el seu encant per enganyar a una iaia, ni la posició privilegiada d'algun familiar, ni contactes amb la màfia siciliana sinó amb una idea realment original.
Va crear una web on intercanviava el clip per algun altre objecte de major valor. Al cap d'uns dies va revisar les propostes i va decidir canviar el clip per un bolígraf en forma de peix. El boligraf li va dura poc a les mans i d'ell en va obtenir una espècie de mascara petita feta amb fang. Fent anar únicament el mecanisme del intercanvi va aconseguir que per la mascara li donguessin una vella caixa d'eines...
Gracies a una una petita productora de cine a Hollywood que li va donar un contracte per a un paper en un pel·lícula per el mòdic preu d' una bola de vidre (d'aquelles que quan la mous sembla que nevi dintre) amb les lletres del grup de heavy metal KISS en la base (haig de suposar que com a mínim seria una peça de col·leccionisme) va poder aconseguir el seu objectiu.
Al final va trobar algun actor frustrat que volia aquest contracte i que estava disposat a donar-li una casa per tal de aconseguir el seu somni.
Doncs be, ara han començat a sorgir clons com a bolets i ha aparegut la replica espanyola. En quest cas l'objecte inicial es una sabata però el mecanisme es idèntic.
Ara mateix ja esta buscant qui li dongui quelcom per una estància durant 5 díes per a 6 persones en un casa rural, en Fuente el Fresno, en règim de Pensió Complerta.
L'objectiu torna a ser la tant desitjada casa (es conforma amb una casa a Gijon, lo que redueix bastant els canvis a fer... no vull ni imaginar el temps que necessitaria algú per arribar a tenir una casa decent a Barcelona mitjançant el mecanisme d'intercanvi).
Al ritme actual, si el ministeri no posa una solució al problema del habitatge a mig termini (veient l'ultima idea "Kellyfinder" s’hauran d'esforçar mes enllà de les seves possibilitats), acabaran havent mes webs d’intercanvi d’objectes que de sexe... tot i que seria graciós que algú volgués intercanvia la sabata que prometen donar en el portal de “Keli finder” per una casa de debo.
14 de juliol 2006
Filet de tub d'assaig
Evidentment queda encara camí (tot just acaben de rebre la subvenció del Govern Holandes per comprar un bioreactor per poder fer les probes amb grans quantitats de carn), i sobretot per ajustar el producte al original (ningú s'ho menjarà si es xarop en forma de pit de pollastre).
En teoria, una sola cèl·lula pot créixer i reproduir-se generant tant carn como necessitem. Això també obre camí per solucionar la fam al mon... clar que per això primer haurà de canviar la mentalitat dels polítics. Si no hi ha gent que passi gana, no hi haurà gent que treballi barat, i sense aquests les directius empresarials s’emportaran menys beneficis dels seus negocis, per tant el dubte es si les màfies d'aquells països permetran que arribi aquesta tecnologia al seu poble.
Font: Genciencia
10 de juliol 2006
La Unió Europea per fi aposta per l'hidrogen
Per a mantenir-los en funcionament, calculen adaptar de 5.000 a 10.000 estacions de servei per al recarregar dels dipòsits d’hidrogen.
Aquestes xifres son realment molt petites perquè de les 5.000 (segurament s’adaptaran mes o menys depenent de les existències de petroli en aquell moment) estacions nomes ens toquen 500 per a tota Espanya.
Això no significa mes que, donar cobertura a les grans ciutat i poc mes.
A aquestes alçades a ningú sorprèn la poca valentia dels politics, que han esperat a la completa extinció del petroli (els experts afirmen que nomes ens queda petroli per 20 anys mes) per apostar per energies mes netes, renovables i a la llarga mes barates. Tant eren les mes que suficients raons per el canvi de carburant (ecologisme, abaratiment, independència dels països productors, etc...), lo important era no canviar de mans el poder.
Parlant de poder... espero que els països es donguin mes pressa de la que veig en la noticia, perquè no vull ni pensar el que pot passar si els països productors comencen a veure que s’els acaba el monopoli, i es creuen amb el dret de aprofitar al màxim els darrers any del negoci. Els país productors ens tindran agafats per les parts mes baixes, i ja sabem qui son, i les ganes de "bronca" que tenen (incloent EUA).
Al senyor Bush, ja li han advertit. Algú li haurà explicat el conte(acompanyat d’un got de llet amb galetes), que acaba malament per a ells, i ha decidit invertir fort en aquest camp des de ara mateix. Es seu amic de Texas (el de "hasta luego, baby") també ha promès (i no esta oficialment en campanya electoral) que per al 2010 crearà una xarxa de estacions de servei, en les principals vies de la seva regió, on poder recarregar el dipòsit d’hidrogen.
Si algú li interessa he troba un fantastic post que parla del funcionament, les avantatges e inconvenients del "nou" carburant.
06 de juliol 2006
Llibrerias PHP per treballar amb AJAX
Digueu-me "patan" si voleu, però em resulta incòmode programar pagines web partint d'objectes creats amb les classes del Google Toolkit Web. He estat buscant exemples, manual, tutorials... i al final que anat a petar a la Wikipedia. Pensava que no trobaria res mes que una breu explicació del concepte i una mica d’història, però en la part inferior hi havia uns links molt interessants. Resulta que hi ha gent que ha fet llibreries en php (isiAjax, tinyAjax) que faciliten enormement el treball amb Ajax. Aquestes si que son realment fàcils d’utilitzar, estan documentades (en castellà) i no necessites aprendre pràcticament res de nou.
De moment solucionen el tema de la comunicació asíncrona, de manera que, pots actualitzar la pagina que mostres, amb la resposta tornada d'un script extern sense tenir que torna a carregar-la sencera, simplement imprimint el resultat en la part de la teva web que vulguis.
Com segurament no m'he explicat gaire be us passo l'enllaç a dalt teniu els enllaços a les webs dels autors/es, on ho expliquen millor i podreu veure uns exemples.
Per a mi la isiAjax es la millor que he trobat. Esta molt ben documentada, es mes fàcil d’utilitzar i crec que es la mes potent.
Ara nomes falta aprendre a fer interfícies "boniques" i dinàmiques amb AJAX i a menjar-nos el mon ;-)
04 de juliol 2006
Google Toolkit Web
AJAX es el "llenguatge" que fa servir Google en les seves aplicacions (des de Gmail fins a GoogleMaps) que permet navegar per l’aplicació com si estigues instal·lada en local (sense tenir que recarregar pagines i amb una velocitat sorprenent). Realment no es un llenguatge sinó l’aplicació de una forma de programar que combina diferents llenguatges (XML, JavaScript, etc...)
En principi es tan senzill com crear una aplicació en Java (mitjançant les llibreries que et proporciona Google) i desprès passar-li el compilador que et proporcionen.
El packet consta de varies parts:
projectCreator: Automatitza la creació d'un projecte en l'Eclipse amb les referències a les llibreries i l’estructura bàsica.
applicationCreator: Et crea l’estructura necessària per a compilar el projecte en la carpeta que especifiquis. En aquest path et col·locarà el compilador que necessites per passar el codi a AJAX així com una espècie d’emulador on t’indica el possibles errors de codi.
Les dues comandes son de MS-DOS per tant tingueu paciència.
gwt-user.jar: Llibreries necessàries per la creació d’un projecte que el compilador sigui capaç de convertir.
En la carpeta "doc" teniu tota la documentació de la API a dalt esmentada (gwt.html) així com unes explicacions de com s’executa cada comanda.
Jo ja l’he provat amb un exemple molt tonto, però la veritat es que ho fa força be. Nomes t’has de acostumar a l’estructura de paquets i carpetes que vol, però la resta es molt senzill per algú que sàpiga Java.
Doncs be, ja no teniu excusa per aprendre a fer aplicacions web realment espectaculars.
28 de juny 2006
Un altre fracas de Microsoft
WinFS era un nou sistema de fitxers que permitiria afegir la informació que tu volguessis als fitxers per desprès poder fer busquedes mes senzilles i útils (com es fa a Internet). Es veu que la idea era tenir els fitxers ordenats de manera similar a com estan les dades en una base de dades.
Massa "moviment" per millorar una mica el que actualment ja fa el Google Desktop. A demes representava canviar tot els sistema de fitxers (ara que han aconseguit llicenciar el FAT), conservar retro-compatibilitat amb altres sistemes de fitxers, etc...
Em sembla que Microsoft haurà d’ampliar d’augmentar el numero de tentacles:
- Vista esta casi acabat abans de començar (Poc mes que acceptar nous dispositius).
- Office, li esta sortint competència cada cop mes forta (Open Office, aplicacions en Web 2.0), i cada nova versió aporta menys novetats.
- Buscador... qui l’utilitza?
- Correu... es mante perquè hi ha molta gent que no sap que es pot crear una compte (NetPassport) per el Messenger amb un correu que no sigui de Microsoft, però realment cada cop mes gent utilitza GMail (encara que “l’espiament” del correu sigui mes obvi que en Hotmail).
Ara mateix crec que l’únic que creix per si sol es el Messenger, on encara els hi queden bones idees i novetats que incorporar (no es que el 8 sigui extremadament novedos, però el fet de compartir fitxers amb els teus contactes es interessant) i segurament encara te moltes maneres d’ampliar-lo.
24 de juny 2006
Llámame lola
Un cop mes la nul·la tolerància de les empreses, la falta d’adaptació als canvis, i perquè no dir, la prepotència amb la que es mouen ha tingut els seus fruits.Ja fa un dies (perdoneu que hagi tarda, però estic en època d’exàmens) vaig llegir a Error500 que havien tancat l’usuari de YouTube del creador d'un blog anomenat Llámame Lola (us poso directament la nova adreça). Fins aquí res destacable. Llegint la resta del post vaig descobrir que aquesta gent te un blog on parlen i promocionen anuncis, curts, animacions i quelcom que sigui creatiu.
Perquè els seus lector ho pugues apreciar per si mateixos, penjaven el material del que parlaven al seu blog al usuari de Youtube. D'aquesta manera podien tenir els continguts en un servidor d’emmagatzematge gratuït i el blog en Blogger (també gratuït). Evidentment no nomes els usuaris del seu blog es beneficiaven, sinó també molts altres que podien enllaçar els vídeos desde on volguessin.
El sistema va funcionar fins que Youtube va començar a rebre pressions de les companyies publicitàries del anuncis que havia penjat. Aquestes empreses s’escuden en la defensa dels drets d'autor etc.
El que no entenc molt be es com no es donen compte que aquest tipus d’iniciatives (com la del blog que us comento) no fan mes que beneficiar-les. No se suposa que el somni de tota agencia publicitària (i el de la firma que la contracte perquè li faci l'spot) es que els seus anuncis tinguin la major difusió possible?. Ningú es passarà per exemple per la web de Nike cada 15 dies per a vigilar que no treguin algun spot nou, en canvi si que passaràs per el Youtube, per tant tenen mes possibilitats de que el vegi si algú que mel recomana el penja del Youtube que al reves.
No se, suposo que deuen tenir les seves raons, em costa d’imaginar el perjudici que pot generar per aquestes empreses el fet de que algu recomani i faciliti l’accés a als seus spots.
El seus vídeos tenen tant èxit que s'han treballat un arxiu de 3GB (“DVD Llamame Lola 2005. Más de 250 videos (anuncios,animación,videoclips y cortos)[nomellamesdolores.blogspot.com].iso”) amb tot els anuncis, curs, animacions, videoclips etc... que tenien penjats al Youtube i compartit a la xarxa Emule y Bitorrent.
