Manipulació de dates en PHP

Ho volia fer fa força temps, però mai havia trobat temps per docomentar la llibreria en PHP que vaig fer a la feina per manipular facilment les dates. No son grans funcions però estalvien força feina (sobretot la primera).

No es perfecte, algun cop falla (no trobo el problema, si algú m'ajuda li estaré molt agraït) però el 90% dels cops funciona correctament. Pensava penjar-la en alguna web que tingues mes scripts però no he trobat la secció idònia on col·locar-la ( tot el codi que hi havia penjat eren scripts sencer, no funcions soltes com les que he fet jo). Si algun dia acabo d’interminable fase de registre en SourceForge posaré l'enllaç, però de moment us col·loco el codi aquí ;-).


Funció dates($data,$n,$i,$signe)

Torna: La data resultant de sumar o restar l'interval definit

Descripció del paràmetres:
$data=data inicial.
$n= quantitat.

$i= interval, ha de ser tipus String
"d"=dia.
"m"=mes
"y"=any

$signe=signe, ha de ser tipus String
"+"=sumar
"-"=restar

Exemple:
$datai=date ("1/1/2004"). (També podria tenir aquest format "1-1-2004" )
$dataf=dates($datai,4,"y","+").
En aquest exemple guardaria en $dataf-------->01/01/2008



Funció ultim_dia($any,$mes)

Torna: Torna en quin día acaba el mes del any especificat (esbrinar si acaba en 28, 29,30 o 31).

Descripció dels paràmetres:
$any = any de la data en integer
$mes = mes de la data en integer

Exemple:
$dies_mes=ultim_dia (2004, 7);
En aquest exemple guardaria en $dies_mes----->31



Funció contar_dies($data1, $data2)

Torna: El numero de dies que hi ha entre les dues dates.

Descripció de paràmetres:
$data1 = data inicial en format Date.
$data2 = data final en format Date.

Exemple:
$dias=contar_dies (date ("1/1/2004"), date("5/3/2005")).
(Les dates poden tenir aquest format "1-1-2004") .
En aquest exemple guardaria en $dias_mes-------->429

Tant de bo us faci servei ;-).

Crea i subtitula les teves pel·lícules

M'ha sembla molt curiosa i original la pagina de Bombay Tv on et deixen subtitular petits fragments de pel·lícules indies. Ideal per fer la gracia i riure amb els amics.

Hi ha dos maneres de fer-ho.

La primera es escollir diferents fragments de un troçet de la peli i posar-los en l'ordre que t’interessi per després subtitular-los.

En la segona nomes pots subtitular un sol fragment però tens mes varietat de pel·lícules per escollir.

Aqui teniu un fet per mi (es que tinc poca feina ara mateix).
Animeu-vos i passeu-me les vostres creacions.

Font: Mikitrix.com

El poder d'un clip vermell

De tant en tant el telenotícies et sorprèn agradablement.
Entre bombes, incendis, manifestacions, homicidis, avortaments en hotels, etc... ("Parad el mundo, que me bajo" Groucho Marx) vaig sentir que un canadenc (Kyle MacDonald ) ha aconseguit canviar un clip vermell per una casa per anar-hi a viure.

Evidentment no hi ha algú tant estúpid (si que n'hi ha però aquest home no l'ha sabut trobar XD ) com per arribar a aquest acord directament. No va fer servir el seu encant per enganyar a una iaia, ni la posició privilegiada d'algun familiar, ni contactes amb la màfia siciliana sinó amb una idea realment original.

Va crear una web on intercanviava el clip per algun altre objecte de major valor. Al cap d'uns dies va revisar les propostes i va decidir canviar el clip per un bolígraf en forma de peix. El boligraf li va dura poc a les mans i d'ell en va obtenir una espècie de mascara petita feta amb fang. Fent anar únicament el mecanisme del intercanvi va aconseguir que per la mascara li donguessin una vella caixa d'eines...

Fins aquí no havia aconseguit res especial, nomes perdre temps. Lo seriós va començar quan li van arribar a les mans un barril de cervesa que va aconseguir encolomar a algú per una moto de neu de 2º ma...i va seguir utilitzant el mateix mètode fins arribar al seu objectiu final que era una casa o una illa deserta.


Gracies a una una petita productora de cine a Hollywood que li va donar un contracte per a un paper en un pel·lícula per el mòdic preu d' una bola de vidre (d'aquelles que quan la mous sembla que nevi dintre) amb les lletres del grup de heavy metal KISS en la base (haig de suposar que com a mínim seria una peça de col·leccionisme) va poder aconseguir el seu objectiu.

Al final va trobar algun actor frustrat que volia aquest contracte i que estava disposat a donar-li una casa per tal de aconseguir el seu somni.

Doncs be, ara han començat a sorgir clons com a bolets i ha aparegut la replica espanyola. En quest cas l'objecte inicial es una sabata però el mecanisme es idèntic.

Ara mateix ja esta buscant qui li dongui quelcom per una estància durant 5 díes per a 6 persones en un casa rural, en Fuente el Fresno, en règim de Pensió Complerta.

L'objectiu torna a ser la tant desitjada casa (es conforma amb una casa a Gijon, lo que redueix bastant els canvis a fer... no vull ni imaginar el temps que necessitaria algú per arribar a tenir una casa decent a Barcelona mitjançant el mecanisme d'intercanvi).

Al ritme actual, si el ministeri no posa una solució al problema del habitatge a mig termini (veient l'ultima idea "Kellyfinder" s’hauran d'esforçar mes enllà de les seves possibilitats), acabaran havent mes webs d’intercanvi d’objectes que de sexe... tot i que seria graciós que algú volgués intercanvia la sabata que prometen donar en el portal de “Keli finder” per una casa de debo.

Filet de tub d'assaig

Henk Haagsman un professor de la Universitat d'Utrech conjuntament amb els seus col·laboradors estan treballant en el mecanisme per crear carn de porc artificial partint de cèl·lules mare. Tot i que l’objectiu es crear carn per a empreses de fast food i gran cadenes alimentaries el procés podria significar d’independència del home respecte la natura. Així per exemple podríem menjar carn de porc sense tenir que patir per si l’animal tenia la febre porcina, etc...


Evidentment queda encara camí (tot just acaben de rebre la subvenció del Govern Holandes per comprar un bioreactor per poder fer les probes amb grans quantitats de carn), i sobretot per ajustar el producte al original (ningú s'ho menjarà si es xarop en forma de pit de pollastre).

En teoria, una sola cèl·lula pot créixer i reproduir-se generant tant carn como necessitem. Això també obre camí per solucionar la fam al mon... clar que per això primer haurà de canviar la mentalitat dels polítics. Si no hi ha gent que passi gana, no hi haurà gent que treballi barat, i sense aquests les directius empresarials s’emportaran menys beneficis dels seus negocis, per tant el dubte es si les màfies d'aquells països permetran que arribi aquesta tecnologia al seu poble.

Font: Genciencia

La Unió Europea per fi aposta per l'hidrogen

He llegit a LaFlecha.net que la Unió Europea espera tenir el 5% del cotxes (uns 9.000.000) del seu continent funcionant amb hidrogen per al 2020.
Per a mantenir-los en funcionament, calculen adaptar de 5.000 a 10.000 estacions de servei per al recarregar dels dipòsits d’hidrogen.

Aquestes xifres son realment molt petites perquè de les 5.000 (segurament s’adaptaran mes o menys depenent de les existències de petroli en aquell moment) estacions nomes ens toquen 500 per a tota Espanya.
Això no significa mes que, donar cobertura a les grans ciutat i poc mes.

A aquestes alçades a ningú sorprèn la poca valentia dels politics, que han esperat a la completa extinció del petroli (els experts afirmen que nomes ens queda petroli per 20 anys mes) per apostar per energies mes netes, renovables i a la llarga mes barates. Tant eren les mes que suficients raons per el canvi de carburant (ecologisme, abaratiment, independència dels països productors, etc...), lo important era no canviar de mans el poder.

Parlant de poder... espero que els països es donguin mes pressa de la que veig en la noticia, perquè no vull ni pensar el que pot passar si els països productors comencen a veure que s’els acaba el monopoli, i es creuen amb el dret de aprofitar al màxim els darrers any del negoci. Els país productors ens tindran agafats per les parts mes baixes, i ja sabem qui son, i les ganes de "bronca" que tenen (incloent EUA).
Al senyor Bush, ja li han advertit. Algú li haurà explicat el conte(acompanyat d’un got de llet amb galetes), que acaba malament per a ells, i ha decidit invertir fort en aquest camp des de ara mateix. Es seu amic de Texas (el de "hasta luego, baby") també ha promès (i no esta oficialment en campanya electoral) que per al 2010 crearà una xarxa de estacions de servei, en les principals vies de la seva regió, on poder recarregar el dipòsit d’hidrogen.

Si algú li interessa he troba un fantastic post que parla del funcionament, les avantatges e inconvenients del "nou" carburant.

Llibrerias PHP per treballar amb AJAX

Digueu-me "patan" si voleu, però em resulta incòmode programar pagines web partint d'objectes creats amb les classes del Google Toolkit Web. He estat buscant exemples, manual, tutorials... i al final que anat a petar a la Wikipedia.

Pensava que no trobaria res mes que una breu explicació del concepte i una mica d’història, però en la part inferior hi havia uns links molt interessants. Resulta que hi ha gent que ha fet llibreries en php (isiAjax, tinyAjax) que faciliten enormement el treball amb Ajax. Aquestes si que son realment fàcils d’utilitzar, estan documentades (en castellà) i no necessites aprendre pràcticament res de nou.

De moment solucionen el tema de la comunicació asíncrona, de manera que, pots actualitzar la pagina que mostres, amb la resposta tornada d'un script extern sense tenir que torna a carregar-la sencera, simplement imprimint el resultat en la part de la teva web que vulguis.

Com segurament no m'he explicat gaire be us passo l'enllaç a dalt teniu els enllaços a les webs dels autors/es, on ho expliquen millor i podreu veure uns exemples.

Per a mi la isiAjax es la millor que he trobat. Esta molt ben documentada, es mes fàcil d’utilitzar i crec que es la mes potent.

Ara nomes falta aprendre a fer interfícies "boniques" i dinàmiques amb AJAX i a menjar-nos el mon ;-)

Google Toolkit Web

Els senyors de Google han decidit un cop mes ajudar als desenvolupadors a utilitzar la seva tecnologia (ja ho havien fet en el projecte Maps i publiquen la API per poder publicar gadgets en la seva pagina personalitzada). Aquest cop a sigut publicant unes eines molt utils per crear aplicacions AJAX a partir de codi Java.

AJAX es el "llenguatge" que fa servir Google en les seves aplicacions (des de Gmail fins a GoogleMaps) que permet navegar per l’aplicació com si estigues instal·lada en local (sense tenir que recarregar pagines i amb una velocitat sorprenent). Realment no es un llenguatge sinó l’aplicació de una forma de programar que combina diferents llenguatges (XML, JavaScript, etc...)

En principi es tan senzill com crear una aplicació en Java (mitjançant les llibreries que et proporciona Google) i desprès passar-li el compilador que et proporcionen.

El packet consta de varies parts:

projectCreator: Automatitza la creació d'un projecte en l'Eclipse amb les referències a les llibreries i l’estructura bàsica.

applicationCreator: Et crea l’estructura necessària per a compilar el projecte en la carpeta que especifiquis. En aquest path et col·locarà el compilador que necessites per passar el codi a AJAX així com una espècie d’emulador on t’indica el possibles errors de codi.

Les dues comandes son de MS-DOS per tant tingueu paciència.

gwt-user.jar: Llibreries necessàries per la creació d’un projecte que el compilador sigui capaç de convertir.

En la carpeta "doc" teniu tota la documentació de la API a dalt esmentada (gwt.html) així com unes explicacions de com s’executa cada comanda.

Jo ja l’he provat amb un exemple molt tonto, però la veritat es que ho fa força be. Nomes t’has de acostumar a l’estructura de paquets i carpetes que vol, però la resta es molt senzill per algú que sàpiga Java.

Doncs be, ja no teniu excusa per aprendre a fer aplicacions web realment espectaculars.

Un altre fracas de Microsoft

Els directius de Microsoft han cancel·lat definitivament el projecte WinFS. Això es el que s’extreu del blog oficial del projecte. Una de les poques novetats interessants que havia de portar el proper Windows Vista (això deien al inici del desenvolupament), no nomes estarà absent en el llançament del nou sistema operatiu, sinó que no arribarà mai.

WinFS era un nou sistema de fitxers que permitiria afegir la informació que tu volguessis als fitxers per desprès poder fer busquedes mes senzilles i útils (com es fa a Internet). Es veu que la idea era tenir els fitxers ordenats de manera similar a com estan les dades en una base de dades.

Massa "moviment" per millorar una mica el que actualment ja fa el Google Desktop. A demes representava canviar tot els sistema de fitxers (ara que han aconseguit llicenciar el FAT), conservar retro-compatibilitat amb altres sistemes de fitxers, etc...

Em sembla que Microsoft haurà d’ampliar d’augmentar el numero de tentacles:
- Vista esta casi acabat abans de començar (Poc mes que acceptar nous dispositius).
- Office, li esta sortint competència cada cop mes forta (Open Office, aplicacions en Web 2.0), i cada nova versió aporta menys novetats.
- Buscador... qui l’utilitza?
- Correu... es mante perquè hi ha molta gent que no sap que es pot crear una compte (NetPassport) per el Messenger amb un correu que no sigui de Microsoft, però realment cada cop mes gent utilitza GMail (encara que “l’espiament” del correu sigui mes obvi que en Hotmail).

Ara mateix crec que l’únic que creix per si sol es el Messenger, on encara els hi queden bones idees i novetats que incorporar (no es que el 8 sigui extremadament novedos, però el fet de compartir fitxers amb els teus contactes es interessant) i segurament encara te moltes maneres d’ampliar-lo.

Llámame lola

Un cop mes la nul·la tolerància de les empreses, la falta d’adaptació als canvis, i perquè no dir, la prepotència amb la que es mouen ha tingut els seus fruits.

Ja fa un dies (perdoneu que hagi tarda, però estic en època d’exàmens) vaig llegir a Error500 que havien tancat l’usuari de YouTube del creador d'un blog anomenat Llámame Lola (us poso directament la nova adreça). Fins aquí res destacable. Llegint la resta del post vaig descobrir que aquesta gent te un blog on parlen i promocionen anuncis, curts, animacions i quelcom que sigui creatiu.

Perquè els seus lector ho pugues apreciar per si mateixos, penjaven el material del que parlaven al seu blog al usuari de Youtube. D'aquesta manera podien tenir els continguts en un servidor d’emmagatzematge gratuït i el blog en Blogger (també gratuït). Evidentment no nomes els usuaris del seu blog es beneficiaven, sinó també molts altres que podien enllaçar els vídeos desde on volguessin.

El sistema va funcionar fins que Youtube va començar a rebre pressions de les companyies publicitàries del anuncis que havia penjat. Aquestes empreses s’escuden en la defensa dels drets d'autor etc.

El que no entenc molt be es com no es donen compte que aquest tipus d’iniciatives (com la del blog que us comento) no fan mes que beneficiar-les. No se suposa que el somni de tota agencia publicitària (i el de la firma que la contracte perquè li faci l'spot) es que els seus anuncis tinguin la major difusió possible?. Ningú es passarà per exemple per la web de Nike cada 15 dies per a vigilar que no treguin algun spot nou, en canvi si que passaràs per el Youtube, per tant tenen mes possibilitats de que el vegi si algú que mel recomana el penja del Youtube que al reves.

No se, suposo que deuen tenir les seves raons, em costa d’imaginar el perjudici que pot generar per aquestes empreses el fet de que algu recomani i faciliti l’accés a als seus spots.

El seus vídeos tenen tant èxit que s'han treballat un arxiu de 3GB (“DVD Llamame Lola 2005. Más de 250 videos (anuncios,animación,videoclips y cortos)[nomellamesdolores.blogspot.com].iso”) amb tot els anuncis, curs, animacions, videoclips etc... que tenien penjats al Youtube i compartit a la xarxa Emule y Bitorrent.

El reproductor ideal (o casi)

Ja ha sortit al mercat un reproductor que farà les delícies de molts (sobretot dels que tinguin una bona nomina ja que la versió de luxe val 300€).

MusicGremlin MG-1000 no te una capacitat extraordinària (hi ha una versió de 4GB i una altre de 8GB), ni es extremadament petit però gracies a la seva connexió Wi-fi pots intercanvia musica amb el company que tinguis al costat sense tenir que connectar-lo a un PC ni tampoc necessita que hi hagi Wi-fi (Wi-Fi Ad-hoc), tot i que si que et caldrà connexió a Internet per baixar-se cançons directament de la pagina del fabricant.

Això si, un defecte força gran es que fa servir el sistema de DRM de Microsoft, per tant, en principi (fins que algú descobreixi la manera) nomes podràs baixar musica de la seva pagina (suposo que no revisarà la musica que li posis per USB... mes que res perquè sinó es moriran de fàstic).

Per quan un reproductor realment complert (que accepti forces format d’àudio, relativament petit i prou atractiu, amb una pantalla nítida, connexió Wi-fi, bateries de que durin una setmana, que sigui ampliable amb targetes de memòria, sense DRM...). Seria una mica car, estem d'acord, però seria el reproductor definitiu, ja no se li podria demanar res mes.

Font: Error 500

Icones per a webmasters i progrmadors

FamFamFames una web que ens ofereix una col·lecció de mes de 1000 icones totalment gratuïts (sota llicencia Creative Commons Attribution 2.5 License).

Hi han de tots tipus i estan molt ben parits. Espero que us sigui útil.

Hosting gratuit

Fantàstica recopilació de hosting gratuïts la que ha fet l’autor/a d'aquest blog. Hi ha mes de 60 servidors i una breu descripció de cada un, anomenant característiques com:

- Espai disponible.
- Capacitat de transferència.
- Mètode d'acces als fitxers.
- Si pots allotjar-hi BBDD.
- Llenguatges suportats
.
.
.

Si algú esta buscant un hosting gratuït per la seva web aquesta fantàstica guia li estalviarà moooollltttt de temps i mal de caps.

Que aprofiti.

Imatges espectaculars i gracioses

Us solucionaré el "problema" de que col·locar de fons d’escriptori deixant-vos un enllaç a una galeria a Flickr d'un bon home que te un blog bastant original (no apte per a noies feministes, i molt apte per a pervertits o nois amb una forta carrega de testosterona). En aquest enllaç es dedica a penjar fotos realment espectaculars i gracioses. No us el perdeu.

Day of Tentacle 2

Digueu-me nostàlgic, però ja fa molts anys que no treuen bones aventures gràfiques. Lucas Arts s'ha pujat al carro de l'estrategia i RPG's basant-se en el mon de StarWars i les te bastant abandonades. Trobo a faltar aquelles hores davant del Monkey Island (això em recorda que encara haig d’acabar-me la ultima part de la "saga", i que m’agradava mes l’aspecte que li van donar en la 3º part de dibuix animat, que la poligonal fisonomia 3D de la ultima entrega), Day of the Tentacle, Full Throter (algun espavilat va anul·lar la segona part), Grim Fandango, etc...

Com tots els sectors es deixen porta per les modes. Ara qualsevol joc que no tingui 3D, per poca falta que li faci, ja no es digne d’estar en les vitrines de les botigues... encara diria menys, no es digne ni de gastar ample de banda ;-) .

Aprofito el tema de les modes per informà de la campanya contra el iPod que estan fent els senyors de SanDisk, amb la qual estic totalment d’acord, ja que tot i les bones característiques del reproductor d'Apple, em fa una certa angunia tot el que s'ha generat al voltant d'ell, per fer-nos creure que es un objecte de culte, indispensable si algú vol triomfar a la vida.

Hi ha gent però, que no es conforme en esperar que una companyia decideixi invertir un mínim de 12M € per crear la següent entrega del seu joc preferit, i decideix crear-la ell mateix. Aquest es el cas d’aquests alemanys que porten el projecte de DOTT2 (Day Of TenTacle 2). Gent que de manera voluntària i aparentment altruista s'han "currat" una segona part amb sistema SCUMM i amb una ambientació i aparença molt similar a la primera (tot i que els gràfics s’han millorat força).

En principi esta previst el que aquest any ja estigui apunt la demo, i en el 2007 estigui disponible la seva descarrega completa, de manera gratuïta.

Ara mateix els fa falta animadors i traductors. Algú s’apunta?

Bluetooth 3.0, com una bala

Tot i que va sortir fa relativament poc (crec que hi ha pocs aparells que l’aprofiten doncs, inclús aparells com els mòbils, que tant ràpidament estan evolucionant, fins a mitjans del any passat la majoria no portaven Bluetooth), ja ha sortit una nova versió que promet velocitats de fins a 480 Mbps, que comparats amb els 12 actuals suposa un augment molt considerable. La resta de característiques seran molt similars (alcanç, us de perfils, seguretat, etc...). A vera quan comencen a incorpora Bluetooth els reproductors Mp3, per així poder passar-nos cançons amb una amic sense tenir que estar davant d'un ordinador i porta el cable USB.

Font: Xataka

Nou medicament evita la propagació de SIDA per el cos

Per fi una bona noticia en referent al VIH. S'ha trobat un nou fàrmac que es capaç de bloquejar la reproducció del virus. Les primeres hores han donat uns resultat espectaculars ja que els pacients han vist reduïdes a una desena part la quantitat de virus a la sang. El nou producte es coneix com el PA-457 actua impedint la creació de la capa de proteïnes que protegeix al virus. D'aquesta manera queda "ferida" quan intenta sortir de la cèl·lula i no es pot reproduir.

Tot i això els creadors creuen que fins d’aquí 3 anys no estarà llest per posar-lo en circulació.

Font: Genciencia

Web 2.0, Google i privacitat

"Malo malo, malo malo, malo" (com la canço de Bebe) es el que va sonar en el meu cap ahir desprès de la desagradable sorpresa que em va donar Gmail. Nomes aguantaré aquest intromissió en la meva vida perquè Gmail m'es molt útil, però ja tic alerta per si torno a deixar com a principal el meu correu privat (nau.no-ip.com) que ara mateix es l’únic que no em don disgustos. El cas es que ahir una amiga em va enviar un mail demanant un mapa de Lleida. Jo innocent de mi vaig dir que li buscaria, però que proves el magnífic servei de maps.google.es. Quan li estava responen en el client web em vaig donar conta que a la part dreta hi havia uns bonics anuncis Adsense sobre hotels i serveis de Lleida. Ja se que no hi ha ningú vigilant els meus correus i apuntant amb qui parlo i amb qui deixo de parlar, que es tot un procés automàtic, però això no vol dir que no em senti vigilat i insegur de fer servir el correu de Gmail. Estar clar que si tinc que enviar algú important tipus la formula de la joventut no l’enviaré precisament per Gmail. Una altre solució serà encriptar-lo gracies a la meva nova i flamant identificació digital (IdCat, vaig aprofitar que estaven al IGC per acabar de fer-la i no tenir que desplaçar-me fins a una de les oficines, que a demes nomes obren mitja jornada). L'unic problema es que la majoria de vosaltres no us prendreu la molèstia de configurar el vostre client de correu, per tant a curt plaç es una tonteria. El cas es que amb la tonteria de que el productes de Google no nomes tenen qualitat sinó que les posen en fase beta, va un i pica. Ara que ja tic acostumat al Gmail i que em funciona de meravella. Aprofiten i em foten el Adsense (lo qual no vol dir que abans no m’espiessin el correu). Resumint que si ho fan amb Gmail ho poden fer amb tot, per tant cada vegada que utilitzem algun dels seus serveis els estem donant informació, que desprès vendran perquè ens traguem la seva publicitat. Si, d'acord es una publicitat subtil i que no molesta, però aquest no es el problema, el problema es que ens estan espiant. Si esperen que utilitzi el seu pseudo-office on-line (ja han llençat un servei molt similar al Excel que es diu Google Spreadsheets (no poso l'enllaç perque s'ha de tenir invitació per provar la beta) i segurament dintre de poc un Word on-line, etc...)

Si abans era clar que el Web 2.0 canviarà la manera de veure Internet ara ja es evident. Pagines que ens permetran passar del sistema operatiu i casi del hardware de la maquina doncs podrem fer-ho tot mitjançant web, inclús guardar fitxer en els seus servidors, sempre i quan, deixem que ens espiïn una miqueta mes, es clar

El que passa quan l'informació es subjectiva

No se quin tipus de estudis haurà fet aquest professor, però el que estar clar es que no es imparcial.

No es una mica estrany que sigui l’únic que diu que els preservatius no son segurs?

Amb els anys que fa que s’utilitza... com es que ningú ha posat el crit al cel abans?

No se, m’agradaria veure els resultats de les seves investigacions, perquè segurament no es ni de llarg fiable.

Jo de moment us deixo el vídeo del CQC d'Argentina perquè rieu una estona.

Font: Alt1040

Bots integrats en la missatgeria instantanea

Fantàstica idea la del portal Casabuscador que ha inventat un sistema que consisteix en un robot integrat en Google Talk (assegurant que pròximament també estarà disponible per al MSN Messenger i al homòleg de Yahoo). La gracia esta en que nomes el tens que afegir com a contacte en Google Talk, obres una conversa amb ell i escrivint unes instruccions et fa les busques de pis automàticament basant-se en aquestes. Quan troba resultat apareixerà com si el contacte volgués parlar amb tu i et mostra el que ha trobat.

A mi sempre m’ha agradat el concepte de les pestanyes que incorpora el el MSN Messenger, però si fossin personalitzables, vull dir…que les poguessis programar tu (digueu-me freak). Per exemple crear una que fos el Feed de tal lloc, o una permetés veure la programació de TV, o et postres el Google Calendar, etc… com els gadgets que pots afegir a la pagina personalitzada de google o yahoo però integrats en el teu client de missatgeria instantània.

Això no es ven be el mateix però es força similar.

Llàstima que no tinc temps per això, que sinó em riuria del Bill.

Font: Error500

Una altre volta de rosca Linuxera

Com ja us vaig dir en un altre post, per mi no es pràctic utilitzar Linux en el ordinador de escriptori. Ara mateix nomes veig la 'utilitat en entorns empresarials, administració de xarxes i poc mes. Encara li queda força per acostar-se a la senzillesa de Windows. Ara mateix veig mes proper un Windows tant estable com un Linux, que un Linux tant còmode com un Windows.

Tot i això, com dic, ha progressat molt en pocs anys. L'ultima millora es una aplicació que permet instal·lar Linux desde Windows, de manera que no cal tocar la BIOS ni baixar-te guies per instal·lar-lo.

El projecte es diu INSTLUX. Ja esta traduïda al castellà i 14 llengües mes (no m¡'he entretingut a mirar si esta el Català, però si ho trobeu podeu deixar un comentari al post ;-)). Ja hi ha hagut moltissimes descarregues, per tant segur que esta ben depurat i si teniu algú problema trobareu algun foro que us ajudi.

Aquesta iniciativa i la dels CD-Live acostant molt el mon de Linux al usuari domèstic i esta molt lluny dels menús d’instal·lació antics que impedien usuaris que no fossin "gurus" en la matèria provar una alternativa a Microsoft. Tot i això, per a mi Microsoft els va donar una bona puntada de peu al patentar la FAT32, ja que si no poden implementar-la en les properes versions de Linux, perdran molts futurs usuaris, o inclús algun dels antics que veuran com s'enva a norris la retrocompatibilitat entres altres moltes possibilitats.


Font: Barrapunto