Trobar pis de lloguer a Barcelona (II)

Com haureu comprovat havia deixat de banda la segona part de la guia. El primer capítol acabava quan tot just havia trobat pis. En aquest parlaré dels problemes que us poden succeir i que jo he experimentat en la meva pell.

Com que es difícil trobar un pis de lloguer assequible no us diré "si veieu que el pis te...no l'hagafeu" o "si veieu que al pis li falta... no l'hagafeu" perquè el mercat no estar com per anar escollint. Jo, com person practica que soc us recomano que us quedeu amb el primer que compleixi mínimament els requessits que us hageu posat al inicialment, això si, que aquests no siguin ni molt alts ni molt baixos. Abans de perdre temps anant a veure pisos recomano que us passeu per les webs que us comentava en la primera part de la guia i mireu com esta el mercat i el que val el vostre pis ideal. Probablement veureu que no us arriba i haureu d'anar baixant requisits fins que en trobeu 4 o 5 en un equilibri requisits/lloguer decent.

Abans de firmar o just després de firmar es bo que feu fotos al pis per immortalitzar l'estat en el que us l'heu trobat, ja que tot el que consideri el propietari que s'ha fet mal per el vostre us se us descompta de la fiança que haureu dipositat en el banc. Com fes a fons feu d'inspecció inicial millor. Es convenient que mireu de tot el pis (que les aixetes no gotegin, que funcioni el calentador, l'extractor de fums, la cisterna del water...)

Penseu que amoblar un pis no es precisament barato (per molt que aneu al Ikea). Nomes em mobles us podeu gastar al voltant de 2000€ depenent de la cualitat del mobles i la superfície del pis, però jo no en calcularia menys.

Els electrodomèstics bàsics també s'emporten una picotada , aproximadament uns 600€ sense comptar la TV, DVD i altres "pijadas".

Es important que dongueu veus a amics i familiars per així arreplegar tot allò que els faci nosa i que a casa nostre ens pugui fer servei.

Un altre problema que podeu tenir i amb el que segurament tampoc hi contàveu es amb les mides del repla, forat d'escala/ascensor i passadis del vostre pis.
Perquè dic això... molts dels pisos de lloguer son pisos antics, construïts en una altre època, en la que es tenien costums forces diferents. Quan compreu els mobles i electrodomèstics heu de tenir clar si passaran per aquest llocs. Normalment amb els mobles no trobareu problemes ja que excepte el sofà i el llit us vindran desmotats, però la nevera, rentadora i la tv us poden ser un problema.

En el meu cas vaig tenir que escollir un sofà completament desmuntable ja que els altres no passaven per el passadís que porta al menjador. De la nevera i la rentadora encara ara em sorprenc que es pugessin per l'escala.

Així doncs per decidir si voleu un pis amoblat o no, haure de fer números, pensar quan de temps penseu estar al pis i si després ho podreu aprofitar si en marxeu.

En la majoria de pisos de lloguer us trobareu que heu de tornar a donar d'alta els serveis basics (llum, gas, telefon i aigua).

Llum i aigua no us representaran problemes... el telefon i el gas si que us poden complicar l'existencia una mica mes.

Començem per el gas. En aquest punt em contradiré el que he dit al començament del post. NO AGAFEU UN PIS AMB... GAS BUTÀ a no ser que estigui molt a la vora d'una gasolinera o servei de venta de butà. Us dic això perquè tot i que els repartidors treballen també dissabte els seus horaris son completament anàrquics. No avisa'n de quan passaran, ni si han passat o no. Per tant ha d'haver algú a casa en horari d'oficina els 6 dies.

Si no us queda mes remei que no fer-me cas, algunes sol·lucions son:
- Confiar en els veïns, i molestar-los cada cop que necessiteu gas perquè quan passi el repartidor us en agafi.
- Donar les claus del portal al repartidor de la zona i deixar la bombona gastada en el replà amb els diners sota l'ampolla. Aquesta opció no es recomanable però es casos drastics pot servir. Es bo que consulteu al veins abans de donar les claus del portal a un desconegut, ja que també es el seu portal. Jo ho he fet, però les mes condicions son diferents. A la meva escala som 3 veïns, els 3 treballem i cada un s'ha espavilat a la seva manera.

Anem per el telefon. Aquí hi ha una infinitat de problemes possibles. Com que no els conec tots us explicaré els que vaig tenir jo.

- Normalment Telefònica no et cobra l'instal·lació i l'alta de línia si et doncs d'alta a traves de la seva web. Per qualsevol altre mètode el cobraran casi 100€.
Si per el que fos heu de trucar per preguntar que passa amb la vostra petició feta per la web, i us diuen que ha estat cancel·lada/anulada per el motiu que sigui no accepteu que us dongui d'alta l'operador amb el que estigueu parlant.
Li doneu les gracies i us torneu a donar d'alta a traves de la web. Del contrari us cobraran els 100€ que us he dit. En aquest cas sempre podreu reclamar, però millor que no us hi tengueu que barallar.

- Abans de donar-vos d'alta a Telefònica (actualment es la unica companyia que et pot donar d'alta una línia nova) heu de tenir llum. Si doneu d'alta les dues coses en pocs dies de diferencia, pensant que Telefònica tardara uns dies en enviar-te el tècnic (com vaig fer jo) es pot donar el cas que l'instal·lador aparegui a casa teva i no tinguis llum. El dies que poden transcorre entre la alta a Telefònica i el dia que es presenti l'instal·lador a casa teva potser entre 1 i 15 dies.

- Heu de tenir en compte que Telefònica tingui en el seu sistema que la línia de telefon de la adreça del vostre pis, pertanyi a una altre persona (l'anterior inquilí). Això no canviara fins que us hagin enviat la primera factura, que de forma invariable (no es pot demanar que us arribi ni abans ni després) us arribara al cap de dos mesos de tenir la línia en funcionament.
Això que sembla una tonteria, no ho es tant si et vols possar Internet amb un operador que no sigui Telefònica, perquè et demanen que la línia estigui al teu nom. Tampoc apareixereu en les pagines blanques fins que us hagi arribat la factura.

Bueno crec que no em deixo res.
Espero que us hagi servit d'ajuda.
Molta sort en la busqueda del vostre pis.

Primera part --> Trobar pis de lloguer a Barcelona (I)

Democràcia directe (Democràcia digital)

Si, ho confesso, soc una d’aquelles 3 persones que veu l'Agora (C33).
També reconec que alguns dies es fa força pesat, ja que els tertulians donen voltes a les mateixes conclusions durant molts minuts, però almenys omple el buit televisiu de debat seriosos i ben fets a hores decents.

El del dilluns passat tractava sobre lla digitalització de les properes eleccions (blogs, videos al YouTube, les webs dels partits etc...), però al final es va acabant parlant del desencant de la població cap als seus politics.

La digitalització en les eleccions espanyoles, es simplement testimonial. Res nou sota el sol. Blogs dels politics on diuen el mateix que diuen en els mítings, algun vídeo i poca cosa mes. El mateix de sempre però han canviat el suport tecnològic empleat.

En quan van entrat en el desencís que esta posseint la gent a l'hora d’exercir el dret a vot, tampoc son cap noticia:

- No tracten els temes que realment preocupen als ciutadans.
- No proposen res de nou ni diferent.
- Promeses incomplides.
- Desqualificacions i crispació a dojo
- Escassa honestedat
.
.
.

Hi havia un tertúlia que deia:
"Després d'estar tants anys lluitant per tenir el dret a votar ara tenim l’obligació de fer-ho".

Si be estic d'acord amb la frase reconec que cada cop ho faig amb menys il·lusió. Trobar a faltar una alternativa nova, una alternativa amb mes sentit comú que les actuals. Un partit que depengui lo menys possible de les grans corporacions, que no degui res a ningú. Que realment tingui ganes de canviar les coses i de fer progressar el país encara que posi en joc el seu càrrec.

Porto anys amb la idea de que si jo fos polític impulsaria la "Democràcia Digital". Qualsevol decisió mínimament important seria consultada en referèndum a traves de la web. Si no hi hagués prou diferencia entre les diferents opcions que proposaria en l'enquesta o no hi hagués prou gent interessada en participar-hi, prendria la decisió el partit polític de torn (l'altre opció seria que si no hi ha prou participació no es pren cap decisió, així la gent hauria de mullar-se si vol res).

Una opció seria enviar una mail cada cert temps a tothom que vulgués participar amb totes les enquestes actives.

Amb la tecnologia actual tot això es tècnicament possible:
- Pràcticament tothom te accés a Internet d'una manera o d'una altre
- L'elevat nombre d'activitats que es poden realitzar a traves d'Internet ha comportat que la gran part de la població tinguis les nocions bàsiques per comprar un bitllet d'avió, entrades per espectacles i per tant tambe de votar en una web.
- S'esta començant a implantar al firma digital.

De totes formes es podrien implantar moltes mes maneres d’exercir el nostre dret a decidir:
- A traves del mòbil (accedint a Internet o a traves d'un SMS gratuit).
- Per tal de que la gent gran també tinguis accés es podria plantejar l'idea de crear uns terminals especials que es posarien en totes les oficines bancàries. Per tal de no destorbar al personal de l'entitat bancària es contraria que ajudes als ciutadans a emitir el seu vot.

D'aquesta manera els politics tal com els coneixem ara desapareixerien i passarien a ser líders d'opinió. Aquest serien escollits per el poble i no per l'aparell dels partits i no obtindria quotes tan altes de poder ja que la màxima cuota de poder seria la valorar quines propostes son mes urgents i executar-les. En el cas d'arribar a ser "l'executor" la seva feina estaria supervisada per una auditoria realitzada per la comunitat europea o òrgan similar .

Tot això representa un inversió important de renovació e innovació, però a que no sabeu els diners que es van gastar en les campanyes publicitàries en les ultimes eleccions (2008)… Doncs ningú es capaç de calcular-ho de manera efectiva, però alguns experts estan d’acord en que va superar àmpliament els 10.000 milions de euros.
Esta clar, que amb totes aquestes propostes, que nomes cal implantar una vegada, no s’arribaria a aquesta xifra ni de lluny.


Algú que n'hagués sortit afavorit seria en Gallardon. Amb aquest nou sistema no li caldria crear un partit polític amb tota la seva infraestructura i el seu cost, nomes hauria de fer publica la seva opinió e ideologia de manera que fos accessible per a tothom. Cada individu seria lliure de votar com aquest líder o no en cada una de les consultes fetes per el govern.

Sota el meu punt de vista, un dels problemes de la democràcia actual es que si votes a un partit perquè t'interesa una part del seu programa t'has de menjar la resta d'aquest, ja que nomes tens dret a decidir cada 4 anys i en les mateixes condicions. Tot o res.

Que passa si jo estic d'acord amb la política social del PSOE, la econòmica (en alguns àmbits) del PP i el nacionalisme de ERC?.

M'haig de quedar amb tot el pastis sinó nomes m’interessa el "feliç aniversari" de xocolata?

L'absentisme en les eleccions no son nomes problema de las democràcies europees, es un fenomen que afecta a casi tots els països desenvolupats.
La gent esta cansada que no els tinguin en compte, de que al final tot depengui dels interessos empresarials i dels gran lobbys ( SGAE, sense anar mes lluny).

Però no siguem innocents, si algun dia s'arriba a fer quelcom similar al que acabo de proposar, seria dintre de molts anys, i probablement després d’algun tipus de revolució ciutadana. La situació exposada perjudica greument als que ara tenen el poder i aquest no passaria a mans de cap altre grup (que s'encarregaria d'engegar aquesta revolució), sinó al poble, una massa formada per individus molt diversos, no organitzats (això seria fàcilment millorable) i completament anàrquics i egoistes. Nomes un gran canvi propiciaria un escenari tant radicalment diferent al actual.

Un text menys concreta però mes forma de la idea que he exposat esta escrita en la wikipedia (per sort per la humanitat veig que no soc el primer en tenir aquests somnis) e inclús hi ha un grup (D3) que es dedica a promoure iniciatives d’aquest estil.

Fins que no es presenti una alternativa com el D3 a les eleccions generals no em quedara mes remei que tornar a votar a un partit per intentar evitar que guanyi un que podria ser molt pitjor.

Campanya d'Interflora per Sant Valentí 08

Molt bona la campanya que ha creat Interflora aquest any per Sant Valentí. Tant bona que em creia que no era un anunci sinó, una maca i graciosa coincidència.

Ahir al matí quan vaig entrar al vagó del metro vaig veure un diari "Que!" al seient del meu costat. Tenia un post-it enganxat en la portada tal com podeu veure en la imatge.

Està imprès com si una noia l’hagués escrit a ma i tant de lluny com de a prop donava aquesta sensació.

En el missatge una noia recorda a la seva parella que al dia següent es Sant Valentí. Em va semblar mes graciós tant el texte (que reflexa la idea que crec que tenen la majoria de noies sobre la seva parella masculina "este novio mio es tonto" i per tant mes val que l’avisi abans de que dema tinguem una discussió) com el fet que el post-it semblaves el típic regal promocional que porta el logotip de la botiga. Com si al anar a comprar un ram de flors li haguessin regalat un bloc de post-it amb l’emblema d'Interflora.

Reconec que quan el vaig veure em va fer molta gracia, vaig pensar:
"Mira aquesta noia vol evitar una discussió i no nomes l’avisa de que es Sant Valenti sinó que li esta donant una pista sobre on pot anar a comprar un regal per a ella, quina noia mes comprensiva".

Em va fer tanta gracia que inclús vaig trucar a la meva parella per explicar-li el que havia vist.
Ella que es mes llesta (tambè deu pensar lo de "Este novio mio es tonto") va caure en que possiblement era una campanya publicitària d'Interflora.

Efectivament, un cop mes tenia raó. Com es que ho descobrir tant ràpid?...

Potser perquè no existeix una noia que li ho posi tan fàcil a la seva parella? ;-)

P.D: Com no vaig treure el post-it del diari no vaig veure que a sota hi havia un anunci convencional d'Interflora, que posiblement ja m'hagues semblat massa coincidencia.

El principi i el final dels principis

Avui ha estat un d'aquells dies en que caus en el mal vici de pensar. No és que hagi estat el primer cop que em dono compte, però si el primer cop que aprofundeixo mes enllà de la típica xerrada en la que arregles el món envoltat dels amics amb els que tens confiança. Això em fa pensar en un altre post sobre els amics i les seves reaccions davant d’opinions contraries o critiques, però tot al seu temps.

Del que avui vull parlar és de la dificultat de seguir el teus propis principis. Tots naixem iguals en drets, obligacions i en el instint de supervivència (jo també afegiria: en el seguiment incondicional a la llei del mínim esforç), però és l'únic moment en el que ho som. A mida que ens fem grans aquest equilibri és alterat per el lloc de naixement, la cultura que ens envolta i sobretot l'educació que rebem.

Partim de la base que en una persona sana psicologicament, l'instint de supervivència és el mes fort dels seus impulsos i per tant és capaç sobreposar-se a la resta dels factors esmentats (els drets i deures), per tant és bastant obvi que una persona que estigui constantment patint per la seva supervivència ni es planteja la idea de tenir cap tipus de principi.

Per sort aquest no és el nostre cas (donc(dono?) per suposat que ets un habitant del 1º món), i per tant des de petits els nostres pares ens han intentat inculcar uns valors i principis que ens ajuden a conviure amb la resta de gent que ens envolta i aconseguir un món millor per a tots.

Podríem classificar-los en 5 grans principis

1. No fer mal.

2. Millorar les coses.

3. Respectar els altres.

4. Ser just.

5. Tenir compassió.

Evidentment seguir aquests valors no és gratuït. Tots sabem que escollir l'opció que no ens satisfaci completament el nostre egoisme per el bé d'algu altre requereix d'una gran determinació. Com tot lo bo, es necessari fer un esforço afegit ja que normalment escollir l'alternativa que concordi amb els nostres principis no és l'opció mes fàcil ni més còmode.

El que es curiós és que molts condemnem (jo també ho he fet algun cop, fins donar-me compte de l'error) als demés, per no seguir els nostres principis, els quals, nosaltres mateixos en encarreguem d'oblidar quan ens convé.

Un exemple d'actualitat... el cas Sarkcosy - Bruni. Perquè s'escandalitza mitja França de que el seu president hagi trobat una altre dona que el satisfaci al poc temps de divorciar-se de la seva antiga dona. A cas ells divorciats francesos no ho haguessin fet si se'ls hagués presentat l'oportunitat (i més si és amb la Bruni)?. És més, quin principi està incomplint?.

Segurament els principis que més ens consta seguir són els que ens toquen la butxaca. Molta gent reclama que el 0,7% del PIB hauria d'anar a parar als països en vies de desenvolupament per tal d'acabar amb la gana al món, etc... Molt bé, fem un exercici d'autocrítica i pensem en el nostre sou brut anual. Calculem el 0,7%. Ho donaries a una ONG.? Si la teva resposta és un "SI" possiblement o no et coneixes prou bé, o bé aquesta xifra no et suposaria cap canvi en el teu ritme de vida. també potser que siguis un voluntari d'alguna ONG, però en aquest cas fas trampa.

Ja m'agradaria veure a alguns madrilenys que pensarien de la sol·lidaritat cap a la resta de comunitats autònomes si paguessin molt més del que se'ls retorna en inversions i el dèficit en infrastructures els dificultes la seva vida cotidiana.

Estem tots molt preocupats per el medi ambient. Ens sembla fatal que les empreses contaminin tant, que es talin els boscos, que s'extingeixin espècies animals i vegetals per l'acció del home. Però quants deixen d'anar en moto o cotxe per agafa el transport públic (ja no estic dient anar a peu o agafa la bicicleta). Qui té 3 cubells on separar la brossa, qui compra paper reciclat (el paper higienic no compta ;-) ), qui apaga els aparells electrònics en comptes de deixar-los en standby. Per exemple, sabem que hi ha una dona en la nostre empresa que ha ascendit mes ràpid que companys seus (que ho mereixen mes) gracies als seus encants físics i la seva simpatia. Com que nostres(nosaltres?) som uns bons samaritans i mai sens passaria pel cap aprofitar-nos de la situació per fer-nos la vida més fàcil la criticarem fins la sacietat i la compararem amb alguna professional del que diuen és l'ofici més antic del mon. Fins que arriba el dia en el que ens passa a nosaltres. Imaginem que per sort som força afins al nostre superior i aquest un bon dia decideix ascendir-nos.

Qui seria el valent/a que diria al "No no, jo no , no vull que m'ascendeixis a mi, fulanito s'ho mereix més que jo". Com a molt, els/les més sincers/res reconeixeran en públic que es injust i que han tingut "sort". Potser que el primer cas sembli menys licit que el segon, però es un simple canvi de "d'arma". Suposant un superior masculí, la noia possiblement no podrà competir mai amb la segona arma (amistat), i el noi possiblement no podrà competir mai amb la primera (les expectatives sexuals). Els dos casos es fan valer de quelcom els fa especials de la resta de companys.

Una altre cosa és que coneixent la naturalesa dels homes estigui clara l'elecció XD.

Com aquests podríem trobar infinitat d'exemples, i al final amb l'unic que ens quedem és, amb el principi dels nostres principis... dir que els tenim.

Com diria Groucho Marx "Estos son mis principios, sino le gustan, tengo otros".

Finques Martinez

UPDATE: Aquesta tarda m'ha trucat l'advocat contractat per els "senyors" (per dir-ho d'alguna manera) de finques Martinez, advertint-me de que si no retiro lo de "lladres" em denunciaran. Com se que perfectament que les lleis no em protegiran tot i tenir raó (qualsevol que llegeixi els fets es donara compte que comparteixen culpa amb el "senyor" Manuel Ribas, propietari del pis) he decidit canviar el títol del post i els comentaris. De fet tampoc es necessari posar la paraula, es prou evident per qualsevol que ho llegeixi.
Nomes que una sola de les 104 visites que ha generat el post en aquest dos anys (desde el 14/11/07) que ha estat penjat el post, hagi decidit no tenir cap relació amb aquest "grans professionals" ja em donaria per satisfet.

Avui us explicaré una historia esfareidora, tant que potser creieu que es no es possible, pero si que ho es i jo en soc la víctima. Com alguns ja sabeu fa un mes i mig vaig firmar el contracte de lloguer d'una vivenda a Casals i Cuberó. Posteriorment, quan va estar legalitzar em van proporcionat la cel·lula d'habitabilitat i el butlletí de la instal·lació elèctrica. El pis no tenia donat d'alta cap dels subministraments bàsics, així que al cap d'uns dies vaig voler donar d'alta un contracte amb Repsol YPF perquè em subministressin el gas butà necessari per la cuina i el calentador de l'aigua. Em van preguntar si tenia el butlletí conforme la instal·lació de gas de casa meva estava en bon estat. Com no el tenia, els de Repsol em van proposar de fer-me la revisió ells però em facturarien 68€ mes. Vaig suposar que aquest paper me l'hauria d'haver donat l'administrador. Aquest em va contestar el següent e-mail:

Realizadas las gestiones con el lampista con respecto al boletín del gas, nos ha manifestado que no encuentra copia del mismo y nos ha indicado que le llame Vd. para concretar el día y la hora para pasar por la vivienda para verificar la instalación nuevamente y poder emitir dicho boletín.

LAMPISTERIA "JULIO"

(preguntar por Rosi)

Tel.39.276.36.23

C/. Sta. Engracia, 81/85, TDA.3ª (Barcelona)

Para cualquier duda estamos a su disposición,

Un saludo.

Vaig quedar amb un dels instal·ladors d'aquesta lampisteria i em va fer una revisió de la instal·lació del gas. Quan li vaig entregar aquesta documentació al instal·lador de Repsol em va dir que no era correcte ja que faltava la prova de "combustió" i que no em podia donar d'alta el contracte. Em vaig posar en contacte amb el lampista i em va dir que no havia fet la prova perquè jo no tenia una bombona de butà amb la que fer-la, lo qual no deixava de tenir la seva ironia, doncs no puc tenir bombona sense contracte i no puc tenir contracte sense la prova que necessita una bombona. Vaig aconseguir que em deixessin una bombona de butà i al dia següent vaig tornar a parlar amb el lampista. Em va explicar una historia que ara no ve al cas, però resumint em va dir que tardaria 1 setmana a fer-me la prova de combustió. Del dia que va venir l'instal·lador de Repsol a avui ja fa 2 setmanes i 3 dies, en els quals jo NO he deixat de pagar el lloguer però no puc anar a viure al meu pis ja que no puc cuinar ni tenir aigua calenta. En vista de la poca professionalitat del lampista vaig escriure el següent mail a Finques Martinez:

Buenos dias. Tal como informé al lampista que me dijo, ya tengo bombona de butano para hacer la dichosa prueba de combustión. Todo y que llame al sr Julio el lunes, hasta el miércoles no conseguí hablar con el personalmente. Me contó una historia que se puede resumir en que no tiene la maquina apropiada para hacer la prueba de combustión y que cuando se la deje un amigo me llamara para ir ha hacerla. El caso es que necesito los papeles en regla antes del miércoles para poder quedar con el instalador de Repsol YPF (el jueves por la mañana es único día que puedo enviar a alguien para que habrá la puerta de mi piso). Ya que llevare tres semanas sin poden entrar a vivir en condiciones a mi piso, debido al retraso que me esta ocasionando confiar en el lampista para la instalación del gas, si el miércoles no tengo todo en regla, me veré obligado a llamar al instalador de Repsol y que me haga el toda la revisión, la cual, evidentemente ira a vuestro cargo. También propondré a dicho instalador que inspeccione el calentador de agua, ya que llevo varios días intentando encenderlo (con la bombona que tuve que comprar para la dichosa prueba) y no me ha sido posible. Acabe como acabe el tema de la instalación del gas, espero que esas 3 semanas de retraso en las cuales no he podido disfrutar de mi piso, se vean reflejadas en el próximo recibo del alquiler, ya que se supone que ustedes me han de facilitar todos los papeles necesarios para darme de alta de los suministros indispensables en el momento de la firma de contrato. No solo no ha sido así, sino que llevaré esperando 3 semanas.

A lo que ell em va respondre el seguent:

Buenas tardes Sr. Arnau,

Al recibo de su escrito, le manifestamos que hemos contactado con el instalador para el tema del boletín del butano y que nos aclare cual es el problema y nos indica que el problema ha venido porque la compañía de gas ha sacado hace poco, nuevas normas y que para cumplirlas los instaladores han de disponer de un aparato especial. También nos ha manifestado que ya ha hablado con usted del tema. No obstante hemos quedado que el próximo miércoles tendrá solucionado el tema, para que pueda usted contactar con Repsol.

Por ello, le rogamos no realice la gestión que indica con Repsol ya que no podríamos abonarle el coste que ello le represente, debido a que el lampista también ha facturado el tema.

Con respecto a que a la firma del contrato se le ha de entregar toda la documentación para darse de alta, hemos de indicarle que esto no es posible debido a que el contrato se ha de legalizar y los boletines se han de realizar a nombre del titular del contrato de arrendamiento y por tanto no se puede hacer hasta que el departamento está arrendado. De todas formas este caso no ocurre habitualmente.

También le indicamos que el alquiler del piso se ha de abonar íntegramente, ya que dispone usted de la posesión del mismo y se está gestionando el tema del boletín del gas, ya que todo lo demás hace días que lo tiene. No obstante le rogamos disculpe las molestias que todo esto le pueda ocasionar y agradecemos su tolerancia.

Quedamos a su disposición para cualquier aclaración que precise,

Un saludo,

Com podeu llegir no te cap intenció de tornar-me el lloguer dels dies de retras en els cuals jo no he pogut anar a viure al meu pis. Evidentment li vaig contestar que jo vaig llogar una vivenda i no un solar i que ja que no he pogut utilitzar el pis per a aquest fi, crec que es just que em torni el lloguer del temps que hi ha de diferencia entre el dia que va venir el instal·lador de Repsol (en condicions normals ja s'hagues firmat el contracte d'alta del subministrament) i el dia en que realment tindre el contracte donat d'alta (apart del 18€ ,del desplaçament en va, que em va cobrar l'esmentat instal·lador).

Aquest mateix escrit l'ha enviat a la comissió d'etica del col·legi d'administradors de Barcelona i lleida, pero crec que sel passaran per on tots sabem.

Francament, no espero que es solucioni. Desde el col·legi es protegeixen uns als altres i desconfio de l'oficina del consumidor doncs ja vaig anar per lo de acadèmia d'angles i l'unic que en vaig treure va ser paper higiènic un tant aspre.

De la UE nomes volen els diners

"Spain is diferent" diuen... i amb molta raó. El nivell d'incompetència i "mamonisme" esta arribant a cotes difícilment superables en països desenvolupats (s'entén desenvolupats econòmicament perquè en la resta d'àmbits Espanya esta 30 anys endarrerida respecte a la resta d'Europa).

I es que Espanya no vol aprendre. Ens van tocar la cresta per intervenir en la OPA de Endesa, per el pla hidrològic i ara ens la han tocat per la conducta monopolista de Telefònica. Que ha fet el Gobern espanyol en el dos casos... passar dels dictaments de la EU.

En la OPA van seguir intervenint però de manera menys visible, el pla hidrològic crec que segueix el mateix curs i en el cas de la multa a Telefònica recorre-la, ja que han de defensar el "mamonisme" que es porta la companyia amb el govern i la CMT. No vull ni pensar les influencies que deu haver-hi dintre de Telefònica.

Te nassos que hagin de venir de fora per defensar els interessos de la població espanyola. Aquí hi hagi tanta "mafia" e interessos ocults (cada cop menys ocults) que ningú sigui capaç de fer res.

Jo si fos un dirigent europeu estaria força emprenyat i pensaria "...Nomes ens volen per els fons per al desenvolupament".

Trencada la protecció dels Blu-Ray

No se quan temps mes perdran les empreses en crear proteccions per als seus continguts digitals.

Abans de l'era Internet tenia el seu sentit doncs el coneixement comú no era tan accesible ni immediat, però aixó per sort a canviat i ara es molt facil accedir a tot tipus d'informació i de forma casi instantanea.

L'avantatge de treballar amb productes digitals es també al mateix temps un inconvenient. No es necessita cap maquina especial o un esforç econòmic per poder copiar/manipular informació binaria.

Per tant tot el que s'estalvien els proveïdors de continguts per un costat (esforç, maquines, espai, capital...) els passa factura per l'altre (pirateig i un control 0 sobre com es distribueix el seu producte).

Això que dic, ha quedat demostrar al llarg dels últims anys i la noticia que he llegit avui a GenBeta n'es una mostra mes.
Segons diu en aquest post, l'equip desenvolupador del CloneDVD i molts altre programes que permeten fer backup quasi de qualsevol suport òptic, han aconseguit trencar l'ultim esforç fet per la industria del Blu-Ray per protegir els seus continguts del pirateig.

Segons la noticia aquest equip també han sigut els responsables del trencament dels dos anteriors sistemes que incorporava aquest nou suport òptic. De fet desde fa mesos que amb molta paciència (son fitxer de molt grans) et pots descarregar alguna pel·licula de HD-DVD o Blue-Ray mitjança alguna de les xarxes p2p.

Un dia que tingui mes temps ja us explicaré les meves reflexions sobre la pirateria, especialment de la musica.

Quan ningú sap fer la seva feina

Aquest migdia comentava amb els companys de feina l’últim e-mail que havia enviat la direcció.

En aquest es prohibia explícitament utilitzar el correu intern per qualsevol us que no fos estrictament professional. Dit així pot no semblar gran cosa, però es que prohibeix inclús la comunicació entre treballadors per temes no-professionals (organització de festes de comiat d'empleats, recaptació de diners per la loteria comú, etc...).

Arrel d’això ha sorgit el tema de sempre, i es que ningú es capaç de treballar 8h seguides a màxima concentració i per tant aquest prohibició l’únic que farà es crear mes mal ambient de treball.

Segurament no siguem el país mes productiu del mon però aquestes mesures tant restrictives crec que no augmentaran la productivitat de la empresa sino mes aviat el contrari.

El que si que m'he trobat (i això es el tema del meu post), ara que estic amoblant el meu piset de solter, es un cúmul de problemes derivats de la "mala practis" de la gent de qui necessito els seus serveis... dit d'una altre manera, la gent no sap fer la seva feina.

Començarem per el que mes em va treure dels nervis, la punyetera TV LCD.

Vaig comprar una TV per l'Ebay, i la vaig fer la transferencia al cap de 2 dies de la adjudicació. Ja vaig vigilar que el ebayer tingues bones referències i m'inspires confiança (em va respondre amb rapidesa i correctament un parell de preguntes que li vaig formular abans de comprar el producte).

Els problemes van començar a sorgir amb l'enviament. En principi hauria d'haver-me arribat a casa en 48h. Passat el temps i veien que a casa meva no arribava cap paquet vaig decidir preguntar-li que passava. Resulta que els encarregats del magatzem no ho havien enviat per SEUR sinó per TourLine express i segurament tardaria un parell de dies mes.

Quan van passar els dos dies encara no tenia la TV a casa i ja m'estava començar a posar nerviós. Vaig trucar a l'empresa de transport i vaig preguntar que passava amb el meu paquet i em van respondre que com que havia plogut 2 dies seguits, s'havien retrasats els enviaments per culpa del transit. Vaig esperar un dia i mig mes i com encara no tenia noticies del paquet vaig decidir passar la pilota a la persona que m'havia venut la TV.

Segons un correu d'aquest, havia trucat a Tourline Express i li havien dit que se’ls havia trencat la TV. Ell es va oferir a enviar-me un altre per SEUR i jo li vaig contestar que mentre fos el mateix model que no tenia inconvenient.

Amb tot això ja portava una setmana esperant la TV, però no sàvia el que m'esperava... Tres dies desprès (hi havia un cap de setmana per el mitg) d'haver rebut el mail amb l'oferiment del ebayer i sense haver tingut noticia del paquet per part de la agencia transportista, decideixo trucar a SEUR per preguntar que passa. Em van contestar que el tenien ells encara però que posava que eren productes de òptica. Estranyat li vaig comentar que en realitat tenia que ser una TV i desprès de penjar vaig comunicar-me amb el venedor dient-li el que m'havien dit a SEUR. Al cap d'unes hores em va respondre dient que ho havia enviat a traves d'una empresa que dirigia un amic seu que te descompte en l'enviament amb SEUR i que es dedica a vendre components d’òptica. Vaig suposar que apartir d’aquí s'encarregaria ell vigilar que pasava amb l’encàrrec.
En aquest punt ja em semblava tot molt rocambolesc i estava força emprenyat doncs portàvem casi 2 setmanes per rebre una TV i veia moltes coses rares.

Desprès 48 hores mes d'impacient espera i en un atac de nervis vaig tornar a trucar a SEUR i em van dir que encara no havia rebut el paquet perquè estaven pendents de la conformitat del remitent ja que ell havia posat que era material d’òptica i jo (destinatari) estava esperant un TV.
Al fi, al dia següent i un cop passades casi 3 setmanes des de que havia fet la transferència al venedor vaig rebre una TV, però clar hagués sigut massa maco que fos la meva. El ebayer havia decidit per la seva compte que com que no em podia aconseguir una altre com la que havia demanat que m'enviaria una altre similar, suposo que esperant que no em dongues compte.

Evidentment li vaig enviar un mail deixant-lo de volta i mitja i em va respondre oferin-se a tornar-me els diners.

Després ve el tema sofà... vaig comprar un sofà de pell al Conforama i em deien que en en 35 dies el tindria a casa. Passades 2 setmanes em truquen explicant-me un a historia un tant increïble.
Segons ells, el vaixell en el que venia el carregament de sofàs des de Asia s'havia perdut (suposo que el noi que m'ho va explicar es referia a que s'havia perdut el contenidor on venien el sofàs, perquè es difícil perdre un vaixell sencer) i que el pròxim no passaria per Barcelona fins a finals de Desembre. No vaig voler discutir amb el noi, doncs segur que ells nomes m'estava dient el que li havien dit que digues però tela amb l'historieta. El cas es que em tenia que passar per la botiga per veure un sofà que m'oferien a canvi.

El dia següent em vaig passar per la botiga i vaig parlar amb el director de la sucursal. Em va tornar a explicar molt per sobre la historia del vaixell però en veure'm la cara i el comentari ("joer que mala suerte, porque para perder un barco...") ho va reconduir cap a una explicació mes lògica: realment era havien tingut molt èxit amb aquell sofà hi havien rebut tres cops mes de demandes de les previstes.

En aquest problema també ha quedat mig resolt, ja que em quedo amb un sofà que no em va tant be (es massa fons per el meu menjador) però te molta mes qualitat (realment valia mes del doble de que havia pagat per el primer) pagant uns 150€ mes.

Però això no es tot. Ara ve quan us explico "el del gas". Aquest encara no esta del tot solucionat.

Quan entres a un pis de lloguer habitualment has de donar-te d'alta de tots els serveis bàsics (aigua, llum, gas, telèfon). Aigua i llum, cap incident, però desprès de tenir algun "problemilla" amb el telèfon tocava el gas butà. Per poder fer el contracte has de tenir un certificat conforme la instal·lació de butà del pis es correcte i compleix totes les normatives de seguretat. Com el pis es de lloguer li vaig demanar al administrador si tenia el certificat, ja que sinó hauria de pagar casi 70€ per ell al instal·lador de Repsol YPF.

L'administrador em va dir que no el tenia, però que truques a un lampista seu de confiança que mel faria i que ho pagaria ell. El dia que es va presentar aquest home m'ha mare va anar a obrir-li la porta del meu pis i li va recalcar que necessitàvem el paper per poder donar d'alta el contracte, que era important que tot estigues en regla perque els de l'empresa que subministra el butà (Repsol-YPF) ens havien dit que s'havien de fer totes les proves (combustió, gasos...). El home quan va acabar, li va dir que em passes en dos dies per la botiga que em donaria els certificats. I així va ser, els vaig recollir i li vaig donar a m'ha mare perquè el portes el dia que vingues el instal·lador de Repsol a donar-me el contracte.

Com ja haureu endevinat, les proves efectuades per el lampista que em va proporcionar l'Adminsitrador no eren suficients i quan va venir Repsol va dir que aquell paper no li servia i que fins que no el tingues no em podria donar el contracte. Tot aixó ho va dir amb un somriure de orella a orella i extenen la ma per cobrar-nos 18€ per el desplaçament (va venir en taxi?)

Per últim (que ja m'ha sortit un post kilòmetric) a la persona que li vaig comprar figuretes de Warhammer i que li vaig pagar els 18€ que em demanava per enviar-me el contingut a traves de SEUR em va enviar el paquet per correu ordinari (paquete azul, 10 dies per arribar a destí) i amb una caixa de pintures que no havia demanat.

Potser tot això hagués passat en qualsevol altre país del mon, però dona que pensar, no creieu?.

Google fa de les seves (YouTube + Google Maps)

Avui he llegit en Error500 que ja es pot poden veure els vídeos geolocalitzats de Youtube en el Google Earth/Google Maps.

D'aquesta manera que si en el moment de publicar el vídeo s'ha facilitat en lloc on s'ha gravat, quan algú visiti aquelles coordenades en el Google Earth/Google Maps apareixerà una referència al vídeo.

Es una noticia que era d'esperar però que fins ara no li havia trobat el sentit pràctic.
Aquest matí estava mes lúcid que de costum (no cal esforçar-se gaire) i ràpidament he fet una associació d'idees que m'han semblat molt interessant.

Imagineu un gran puzle, on per una banda tenim Google Maps (que permet no nomes buscar una adreça sinó també negocis i llegir els comentaris dels usuaris sobre aquest) i Google Earth, per una altre tenim vídeos deslocalitzats.

Ara imagineu que estem buscant, en google maps, una botiga d’electrodomèstics prop de casa. Suposem que apareixen 3 resultats. Llegeixes les opinions d'altres internautes i no t'acabes de decidir... doncs pots veure el vídeo de cada una de les botigues per acabar-te de decidir-te.

Ara imagineu que esteu buscant comprar en TV de 32" Sony Bravia (un exemple escollit de manera completament aleatori ;-)) en el Google. Com sempre apareixerien una muntanya de resultats, però hi ha una columna on apareixerien les botigues mes properes a una adreça de referència (que li haurem facilitat en el moment de la busqueda) que tenen la TV. L'enllaç portaria a la web de la botiga, però just a sota del link apareixeria un enllaç que ens portaria al Google Maps, on es centraria la vista en aquell comerç, i podríem, veure fàcilment les recomanacions d'altres usuaris i al vídeo promocional d'aquesta.

Potent eh!. Doncs tot aixó es el que podrien implementar els senyors de Google sense despentinar-se i a nivell mundial.



Font: Error500

Trobar pis de lloguer a Barcelona ( I )

Bueno, crec que ja tothom sap que he trobat pis de lloguer (no sense esforç i moltes hores perdudes).

Intentaré explicar-vos els passos que he seguit i les impressions que m'he emportat de tot el procés.

Als impacients, us puc avançar les conclusions, que son clares i força obvies:

* Esta molt difícil trobar un pis de lloguer a un preu raonable.
* Bàsicament es qüestió de paciència I MOLTA SORT.


A mitjans d'Agost vaig començar a mirar els pisos publicats a les webs dedicades a aquest fi.

I ja tenim aquí el primer error que vaig cometre.
Es una pèrdua de temps buscar pis abans de la ultima setmana d'Agost, per no dir la primera de Setembre. Les pagines no estan actualitzades (anuncis antics, de pisos que ja han estat llogats i ningú s'ha encarregat de actualitzar-ho) i les agencies immobiliàries/administradors de finques estan tots de vacances.

Després de fer-me una idea dels preus que es demanen (completament desproporcionats) i veure com per al preu que pensava pagar no hi ha res millor que una habitació en un pis compartit (jo buscava per mi sol, per compartir pis en quedo a casa els pares que almenys ho tinc tot fet) vaig decidir anar a la Borsa Jove d'Habitatge de Barcelona (Plaça Rius i Taulet, 3).

Aquest va ser precisament el 2 segon error. Ja m'ho havia advertit un company de la feina, pero vaig pensar que era un cartutx que tenia que gastar, i fins que no m'hi passes a vera que m’oferien no dormiria tranquil.

La meva experiència amb la Borsa Jove d'Habitatge de Barcelona va ser nefasta. Si entras a la web on se suposa que tenen el "cataleg" de pisos que tenen tutelats, no nomes es veu la escassetat d'aquest, sinó que els preus igual d'inflats. De fet no busquis pisos per una sola persona, perquè jo encara no he vist cap de menys de 50m². Com que no havia quedat prou desapassionant em vaig atrevir a personar-me a l'oficina. Em va atendre una noia amb molt poques ganes de treballar i que es va limitar a fer-me les 3 preguntes de rigor i dir-me el mateix que posa la web

* Tipus de contracte laboral? (ha de ser indefinit, i no estar en el període de proves)
* Sou brut anual?
* Algun immoble en propietat?
* El lloguer del pis al que pots optar no passar del 30% del teu sou brut.

després de veure la web i escoltar el que em deia aquella noia vaig descartar trobar pis per aquest camí, i vaig demanar informació sobre les ajudes a les que podria optar si trobes pis, limitant-se a donar-me un petit llibret de 14 fulls (la meitat dels quals nomes posa adreces de oficines d'Habitatge de Catalunya) i a dir-me que puc trobar mes informació a http://mediambient.gencat.net. Una altre conclusió indirecte...
NO HI HA RES COM SE FUNCIONARI.

Un cop realitzat el tràmit ja podia buscar pis per la meva compte i sense remordiments.

Vaig començar bussejant per Internet. Les principals webs que vaig visitar durant tot el procés, van ser les següents:

* Fotocasa.
* Idealista.
* Loquo.
* Habitaclia.
* EnAlquiler.
* Col·legi d'administradors de finques

Segurament em deixaré algunes, però les mes útils son aquestes.
Això no ho puc considerar un error però si que va resultar força frustrant. Com el meu sou no es gaire gran, el numero d’ofertes a les que podia optar era força escassa i d’aquestes havia de descartar els pisos-zulo (sense finestres o massa petit). La meitat restant quan trucava per anar a veure’l ja esta llogat. Si veia un pis interessant un dilluns al matí i no podies anar a veure’l per la tarda ja podies oblidar-te d'ell, perquè si trucaves al dia següent ja estaria aparaulat.

Es bastant contradictori i frustrant que necessitis tot el dia per buscar pis (entre que el busques i el vas veure) però en canvi no pots optar a llogar un pis sinó treballes 8h diàries.

També vaig provar de buscar pis a traves de les API's físiques, però no els interessen els pisos de lloguer ja que donen molta feina per el poc rendiment que en poden treure i per tant la cartera de d’habitatges de lloguer que tenen es pràcticament nul·la.

Desprès recorrem tota Internet vaig acaba trobant pis en un administrador de finques situat prop de casa d'una familiar que em va alertar.

I fins aquí la primera part d'aquesta "guia" (diga-li bitacora, diga-li energia...) que separaré en diferents capítols perquè no sigui tant feixuga de seguir, tot i que si algú esta buscant pis de lloguer i es desanima per llegir un text un tant llarg, millor que ho deixi córrer ;-).

"The it Crowd torna" i ja esta disponible a la xarxa

Ja fa uns dies han començat a emetres la segona temporada de la fantàstica sèrie "The it Crowd" a Gran Bretanya (Channel 4), i com era d'esperar ja esta disponible el e-link del primer capítol i fins i tot els subtítols al Castellà.

Hi ha rumors de que sortirà a la llum una versió americana, plena de nois i noies súper guapos i enrotllats però segur que no te ni la meitat de la frescor que te la versió anglesa.

Com era d'espera una sèrie que tracta sobre uns informàtics, te molt de reso en un medi com es l'Internet, en el qual passem moltes hores (per no dir que casi i vivim) un altíssim percentatge del públic objectiu de la sèrie.

Dic això perquè tot i que en la sèrie no fan servir paraules tècniques a molta gent li fa una mica de angunia tot el que soni a informàtica i possiblement no han provat mai de veure-la i no te gaire reso fora del "ram".

Però es curiós, com series que son molt mes "freaks", que utilitzen un argot molt mes específic i complicat (estic parlant de qualsevol sèrie sobre metges i del seu maxim exponent "House") son seguides per milions de persones sense cap tipus de problema, en canvi si parlem d’informàtica, la cosa canvia. La informàtica no es guay... mes enllà de l' "emule". L’arquetip d’informàtic no es un noi guapo, intel·ligent i ric com el del metge. La societat s'ha encarregat de generalitzar i penjar-nos l’etiqueta de "lletg, freak i poc social".

I això no es tot, la fascinació per la medicina els últims anys ha fet augmentar l'index de persones que volen estudiar la carrera de medicina.

No vull ni pensar que faran tota aquesta gent que s’està deixant portar per la moda, quan vegin el sacrifici que comporta estudia medicina i que no es tot tant bonic com surt a les series. Medicina, com algunes altres professions ha de ser vocacional, i no inspirada en falsos herois televisius.

Serà casualitat que les emissores passin totes aquestes series de metges justament quan fan falta cobrir degut a l’augment de la natalitat a Espanya?

Canviant de tema, un cop mes cal agrair el increïble esforç desinteressat que fan alguns voluntariosos (no nomes ripejan pel·lícules, series i traduint-les, sinó també creant manuals molt diversos, codi lliure, freeware, etc...) sense el qual Internet no seria ni la meitat de notori del que ho es actualment.

Ara nomes em queda esperar l’estrena a Europa de Babylon 5: The lost tales.

Que ho disfruteu.

Debatin sobre "Ciudadanos de segunda" de Tele Madrid

Aquest matí quan estava submergit en el fòrum de Lphant he anat a parar a un blog d'un català que donava la seva opinió sobre el reportatge que Tele Madrid va passar ja fa uns mesos i del que tant es va parlar (Ciudadanos de segunda). Com no tenia molta feina, m'he pres la llibertat donar-li la meva opinió i així de pas la puc publicar aquí. La he escrit en castellà per respecte a ell ja que el seu blog esta en aquesta llengua.

Buenos días.

Acabo de llegar a tu blog desde un comentario que dejaste en el foro de lphant (no me acuerdo que andaba buscando).

Yo también soy catalán (concretamente de Barcelona), y tirando a nacionalista.

Estoy completamente de acuerdo contigo en que lo que mas ayudaría a Catalunya económicamente hablando no seria la independencia, sino tener un gobierno eficaz y practico. Primeramente para aprovechar de mayor manera el dinero que se nos da desde Madrid (se gasta dinero en autenticas tonterías que aportan muy poco a Catalunya, como por ejemplos embajadas catalanas en países extranjeros y demás) pero también para reclamar con mas carácter y energía que se nos devuelvan las inversiones que nos pertenecen de manera justa.

Hay muchas de las razones por las que la gente vota a partidos nacionalistas.

La primera es porque no son delegaciones de un partido de ámbito estatal, y por lo tanto no tienen las manos tan atadas como el resto. Eso DEBERIA permitir poder exigir mas a Madrid y una mayor preocupación por la cultura autóctona, que creo que se esta perdiendo.

También hay que tener en cuenta la reacción en sentido contrario que causan los ataques hacia los catalanes de los políticos españoles, y que provocan sentido de autodefensa la y una mayor radicalización.

Desgraciadamente hay mucha gente que se cree todas las mentidas que cuentan por la tv por lo que creo que este tipo de acciones deberían ser castigadas de alguna manera.Es tan cierto que hay algunas cosas en la relación a la cultura catalana que no están bien (como tu bien dices) o se podrían hacer mejor (en vez de multar a los establecimientos rotulados en castellano, subvencionar los que estén en catalán, que las selecciones deportivas se autofinanciaran...) como que cualquier persona con mentalidad medianamente abierta no tendrá ningún problema cultural, aunque no sepa catalán.

P.D: A mi em faria vergonya ser periodista d'una televisió de la que es veuen tant descaradament els colors que el seu sobrenom portí el nom d'un politic (Tele Espe) o d'un partit.
P.D2: Despres poso el video per si algun no sap de que parlo.

Val la pena estudiar enginyeria informàtica?

Aquest matí he vist un post aquí que m'ha despertat la necessitat de donar la meva opinió sobre si val la pena gastar 3 o 5 anys en la facultat o per contra hagués segut millor quedar-me amb el cicle de grau superior.

Ara que per afí he acabat la facultat i que he treballat d’informàtic abans i desprès de tenir un títol superior, crec que ja puc donar la MEVA OPINIÓ (no pretenc que sigui una veritat universal) sobre si val la pena gastar 3 o 5 anys en la facultat o per contra hagués segut millor quedar-me amb el cicle de grau superior.

Crec que puc resumir la meva opinió amb un sol fet.

Vaig començar la carrera desprès de treballar dos anys en l'empresa on vaig realitzar les practiques del cicle de grau superior.

Que vull dir amb això... Desprès de dos anys en aquella empresa em vaig donar compte que necessitava canviar d'aires... que fer de HelpDesk per el matí i programar cosetes per la tarda no m'omplia. Jo volia programar aplicacions grans i mes complexes. No volia estar agafant el telèfon i barallant-me amb gent que no veia el botó "Inicio" del Windows.

Em vaig posar a buscar feina.
Quinze dies de desesperadament i agonia em van servir per veure que sinó tenia un títol superior la resta de feines a les que podia aspirar eren mes del mateix. Sou ridícul, feina gens gratificant i monòtona (per no dir hores extres per un tub).

També cal parlar que amb un CFGS no et pots permetre el luxe de perdre la feina o de canviar-la per un motiu que no sigui de pes. Tot i que feina per informàtics no en falta, feines decents hi ha molt poques.

Amb un títol universitari pots optar a pràcticament totes les ofertes de feines que puguis veure, i per tant tens mes en les que escollir i remenar...mes possibilitats de trobar una feina que s’amolli millor a les teves preferències.

Estic d'acord en que els inicials entre un tècnic i un enginyer son semblants (el sou que jo tinc ara els meus amics de CFGS ja el tenen des de fa temps o inclús es superior), però el sol fet de poder escollir a quina oferta presentar-te per mi ja es prou motiu per invertir 3 anys en un carrera universitària. No et limites a buscar feina i anar a la que et vulguin, sinó que ets tu el que esculls a on vols anar.

Per altre banda esta el fet de que les empreses prefereixen algú amb títol superior, ja que els cicles formatius son excessivament fàcils (en uns centres mes que en altres però segueixen sent molt mes assequibles que la facultat) i d'aquesta manera s'asseguren tenir en la seva plantilla gent que esta mes acostumada al esforç i al sacrifici i que possiblement te mes motivació per aprendre (tot i que això últim depent de molts mes factors) que una persona que ha preferit un camí mes "fàcil".

Tot i això conec gent de CFGS molt mes preparada i professional que gent que ha acabat els estudis superiors, per tant no hi ha que generalitzar.
De fet tenir la carrera no garanteix un major coneixement de la matèria, nomes garanteix que te prou capacitat d'esforç i/o un grau suficient d'enginy (en el cas de les noies també influeixen altres factors... ja m'enteneu).

Un altre fet que demostra que es convenient estudiar la carrera es que gran part dels amics que tinc del CFGS que estan treballant en la informàtica estan intentant o han intentat fer els estudis per la UOC. Si no ho veiessin necessari no gastarien esforços en això.

Que els haurà fet decidir per intentar l'aventura... Potser que sense el títol veuen retallades les possibilitats de pujar dins l’empresa? Potser que no tenen gaire mobilitat laboral ja que si es mouen de feina probablement no seran valorats? Potser perquè una persona sense títol universitari ha de demostrar molt mes la seva vàlua que una persona amb el paperet?.

En l’empresa on treballo actualment hi ha dos branques.
Treballadors amb estudis superiors i treballadors sense. Segons l'estructura interna de l'empresa, els primers no podran ascendir mai a cap de projecte o cap d’àrea a no ser que siguin boníssims (paraules casi textuals del meu cap d’àrea).

Resumint, tot i l'esforç i el temps invertit en la carrera, crec que no m'he equivocat i recomano a qualsevol que almenys ho intenti.

Si jo ho he aconseguit, qualsevol pot fer-ho.

Presó sense murs

Vaig llegir una noticia molt interessant sobre un nou mètode per la reinserció dels presos que s’està provant a Noruega. Consisteix en presons - granja ,sense murs, potenciant la confiança amb els delinqüents. Es tracta de la presó de Bastoy, una illa en el fiord d'Oslo.

Els reclusos passen les hores cultiven i cuidant dels animals de la granja i els vigilants, que no porten armes els ajuden i supervisen. El director del centre reconeix lo fascinant de veure qui ha sigut un mafiós aplicant la respiració boca a boca a un animal per a reanimar-lo.

En els últims sis anys nomes s'ha registrat un intent de fuga , segons el director del centre ja que si t'enganxen et tornen a la presó tradicional.

Encara no hi ha estadístiques de la reincidència d'aquests presos un cop han complert el seu càstig, però tant de bo siguin molt positives i es pugui aplicar aquest mètode en altres països

Font: Yahoo