16 d’octubre 2008

De tornada a World of Warcraft (Fumetas Wow)

Fa temps que vaig deixar de jugar al Wow (World of Warcraft) però desde que el David em va fer reviure la meva curiositat pels MMORPGs (quan em va proposar de jugar els dos al Warhammer On-line) vaig notar la necessitat de tornar a buscar un servidor gratuït de Wow (fa molt anys que no compro cap joc original, i aquest no anava a ser l'excepció, tot i que s'ho val).

Justament vaig deixar de jugar perquè no havia trobat cap servidor gratuït suficientment estable i cuidat en el que valgues la pena perdre-hi hores. Es "queien" massa sovint, hi havia moltes missions que no funcionaven i hi havia molt poca gent connectada i per tant perdia tota la gracia. Els MMORPGs no estan dissenyats per jugar-los en solitari ja que els falta argument i moltes opcions que haurien d'incloure si estiguessin destinats a jugar "off-line".

No tenia gaires esperances de trobar cap servidor gratuït decent però vaig pensar que per buscar una mica no perdia res. No em va costar gaire anar a parar a una web on apareixen tots els servidor privats en castellà i vaig mirar el que tingues mes vots (Fumetas Wow, no us deixeu entabanar per el nom). Em va sorprendre el nom del servidor, la quantitat de vots, l'explicació super detallada del servidor, la quantitat de coses que havien "customitzat", però sobretot el nombre mig de usuaris connectats (mes de 1000 en aquells moments).
Prometia bastant i em vaig decidir a perdre una tarda en crear-me una compte, tornar a instal•lar els 4 DVD del joc, descarregar els "patch's" necessaris e instal•lar-los.


La veritat es que va valdre la pena, el servidor esta molt be. Evidentment que a vegades es cau, normal que en alguns moments tingui lag i que tingui alguns bugs, però ES GRATUÏT, i francament no pagaria 15€/mes per estalviar-me alguna caiguda i algun error tonto.
Una altre característica es que te uns "rate's" molt alts d’experiència i per tant s'ha de jugar diferent a com ho havia fet fins ara, per a be i per a malt. Al principi vaig pensar que jo jugaria com sempre, fent les missions i disfrutan del joc poc a poc, però en quan vaig començar a veure per on anaves els "trets" vaig començar a canviar la forma de jugar. Vaig començar a passar de fer les missions i anar directament a les zones on els NPC's (criatures controlades per la maquina) eren mes o menys del meu nivell, sense cap motiu mes enllà de guanyar experiència per al personatge, sense tenir cap objectiu ni missió que em digues que els tenia que matar.


Sempre havia pensat que fer això era una mica tonto, perquè era matar per matar. Encara ho segueixo pensant, però en aquest cas l'objectiu ho justifica. Ena quest servidor tenen tant alts els "rates" d'experiencia que puges de nivell molt ràpidament, potser massa per el meu gust. Això comporta que sempre estas molt per sobre dels NPC's que hauries de matar en les missions que et donen, i per tota l'emoció. La veritable gracia del joc (i sobretot en un servidor amb aquestes característiques) es lluitar contra personatges controlats per jugadors humans, que evidentment lluiten molt millor que els controlats per la maquina. Resulta que inclús hi ha tornejos i en ells no nomes guanyes punts d'honor sinó que també guanyant objectes únics (sempre dintre del joc, esclar) etc...


Per acabar-ho d'arrodonir fa poc que soc GuildMaster (el jefe) d'un clan que he creat, on tots els membres son catalans. Ens diem "Almogàvers", i va néixer, apart de per el meu sentit catalanista, per la ràbia que em van provocar la quantitat d'insults i provocacions que vaig rebre al exposar la idea de crear el clan en el fòrum del servidor. Tanta va ser la repercussió que un administrador va tancar el fil 3 cops (el vaig obrir dos cops mes). A la cuarta va anar la vençuda, però perquè no el tanquessin vaig tenir que ser super escuet i escriure en castellà. Arrel d'això, el que havia sorgit del meu cap com una idea que podia tenir la seva gracia,a va passar a ser el meu objectiu principal en el joc (crear la guild de catalans i fer-la una de les mes respectades del servidor). No pot tenir l'objectiu de ser la mes gran ja que nomes podem afegir catalans i d'aquests, els que vulguin participar (hi ha força nascut a Catalunya que no vol participar perquè li dona la sensació de que va lligat a un ideal nacionalista), però si una de les millors en termes d’unió, sincronització i suport entre els membres.


La tasca no es fàcil. En el joc i especialment en aquest servidor, el tema de les germandats esta bastant oblidat. La gent s'afegeix als clans perquè ho fan tots els altres i per sentir-se membre de quelcom mes gran, però realment participen poc en temes de germandat i no la fan seva. Els clan afegeixen membres sense saber qui son, sense posar requeriments d'entrada i en general, sense haver parlat amb ell prèviament. No es dissenyen l'escut i segur que en mes d'una no es fa servir el banc comunitari de la germandat.
No hi ha ranking de germandats, ni es poden fer guerres de clans de la mateixa facció ni res de res.

En aquest sentit he proposat als administradors del servidor a vera si seria factible poder fer guerres i aliances entre germandats de la mateixa facció. Crec que es complicat d'implentar per gent que no ha participat en l'elaborament del joc, però obriria una ventall enorme de possibilitats i faria de WOW un joc casi infinit.

Tota aquesta "parrafada" per poder fer una crida a tots els catalans jugadors de Wow que estiguin jugant en altres servidors (o del propi Fumetas wow) a que s'uneixin a la germandat Almogàvers i fem pinya plegats.

Fem-nos respectar (sobretot fora del joc).


Bookmark and Share

02 d’octubre 2008

Negociant el que ja esta negociat

No entenc res. Han passat casi 4 anys des de l'aprovació per part de les corts espanyoles del nou estatut de Catalunya i no nomes no s'ha fet res del que contempla, sinó que encara s'esta negociant la seva aplicació...
Digueu-me ignorant però, jo pensava que la negociació era el pas previ a la arribada a un acord (en aquest cas en forma de llei) i que els acords en un estat de dret s'havien de complir. Clar que també pensava que amb que el Tribunal Constitucional l'hagués revisat un cop hi havia prou, i ara resulta que no saben fer bé la seva feina, perquè se'l tenen que tornar a estudiar.

Tot aquest enrenou del estatut em fa venir unes quantes preguntes a la meva desordenada ment:
- Com es que un cop arribat a un acord hem de negociar per aplicar-lo?. Sino s'anava a aplicar, perquè es va donar per bo?.
- Jo també puc negociar les lleis establertes?
- En algun moment la "negociació" arribara a un acord innegociable?.
- Si es pot negociar sobre lleis establertes... perquè no negociem també sobre la constitució i mentres no arribem a un acord no la complim?

Fa mesos estem veient com els partits catalans promouen als 7 vents la suposada "unitat catalana" per anar a negociar a Madrid, però a l'hora de la veritat cada un es mou per els interessos partidistes, sense mirar mes enllà de la porta de la sala de reunions. En el que sí sembla que es posen d'acord es en el nivell en el portaran baixats els pantalons un cop arribin de Madrid... això si cada partit porta el pot de vaselina en una mà diferent.

Em dóna vergonya aliena que els partits catalans ni tant sols es plantegin la possibilitat de negociar als mínims amb els que aniran a negociar l'aplicació del estatut a Madrid. L'estatut és una llei aprovada a les corts, no hi ha res que negociar, s'ha de complir. Qualsevol civilització es basa en el compliment de les lleis. Si ens saltem els acords estem desacreditant tot el sistema i estem possibilitant que tothom faci el mateix convertint-nos en una "república bananera".

Cada dia estic més convençut de que s'ha de canviar el sistema polític d'aquest país. Necessitem polítics que no necessitin ser polítics, que tinguin la seva vida i la principal font d'ingressos fora dels òrgans de poder, que no necessitin seure's en la trona, sinó que ho facin per convicció, perquè hi creuen, perquè volen fer un bé al seu país.

Crec que hauríem de tenir un sistema que ens permetés votar a qualsevol que es presenti a uns comicis, i no només al cap de llista que ens proposen els partits, establir auditoria a tots els partits i polítics amb càrrecs per aconseguir reduir l'influencia i la necessitat dels diners dels polítics.

Podria ser una solució a alguns disbarats que es cometen actualment:
- Lleis de cara a la galeria.
- Canvi d'opinions en funció de la direcció del vent.
- Desviacions de criteri per por a perdre el la cadira (que els permet pagar els deutes que han adquirit per pujar al poder).

Per quan polítics que defensin el que creguin que es millor per el seu país encara que això els suposi perdre els seus privilegis?.
Per quan ministres que siguin experts en els temes relacionats amb el seu ministeri?
.
.
.
Perquè em faig tantes preguntes?

Bookmark and Share