20 de juliol 2009

Diguem NO al abús... dels informàtics

Una de les meves frases preferides de sempre es la de "Manolete, sinó sabes torear pa que te metes" que guarda certa
relació amb la de "dios da pan a quien no tiene dientes" o la de "si no sabes ir en bicicleta no te compres una moto".

Son frases que venen perfecte per il•lustrar una de les problemàtiques que afecta el ram de la informàtica. Per exemple, jo soc programador... fora del meu ram es queden amb que soc “informàtic” (i com a tal hagi de saber-ho tot sobre informatica)

Tots el informàtics pateixen el mal “AFTI” (Amic o Familiar Tecnològicament Subdesenvolupat).
No se on deu estar escrit o qui ho ha recomanat, però la gent quan es fa amic d'un informàtic, automàticament li perd la por als ordinadors (encara que no li faci cap falta i li hagués tingut una por exagerada) i sen compra un, o tornar a utilitzar el que tenia abandonat en una habitació fosca, al costat de la bicicleta estàtica.

Per això s’hauria de promoure el carnet de “manipulador aparells informàtics/electrònics/elèctrics (ja veure mes endavant per a que dic això)” per poder comprar un ordinador, que es coincidirà desprès de fer un curset obligatori en el que s’ensenyi informàtica bàsica i a ser conscient de les pròpies limitacions.

Segurament no pasaria com ara, que tothom (tingui els suficients coneixements o no) s’atreveix amb l'ordinador, a enviar ppt's de cadenes (els típics que has de reenviar a 50 persones si no vols ser devorat per el "Spaguetti Monster"), a enviar per e-mai les 50MB
de les fotos de les vacances, provar aplicacions noves, pagines cool i nous clients P2P.


Com que no saben fer-ho o al fer-ho, han espatllat quelcom mega-important per la seva vida quotidiana (just la mateixa que tenien abans de envalentonar-se
amb la informàtica) truquen al seu amic/parent informàtic a les 22:00h perquè els hi arregli des de casa seva un error que no veu i d'un programa que no te perque haver tocat mai (recordeu lo de "provar aplicacions noves, pagines “cool” i nous clients P2P").


Es igual que el seu amic/parent informàtic ho hagi explicat 6 vegades, es igual que tingui al abast al major font d’informació que tingut mai l'humanitat (Internet... ui no que això nomes servia per baixar-se pel•licules, enviar e-mails cadena i veure pornografia) on poden trobar la solució a qualsevol problema que pugui tenir un usuari de Windows de nivell mitg-alt.

Evidentment si aquest amic/familiar no es capaç de solucionar-ho per telèfon serà que no es tan bon informàtic i haurà de convidar-lo a casa i prendre’s (o no) la molèstia de preparar-li algu de menjar. Al fi i al cap te dret a equivocar-se i a espatllar l'ordinador, però evidentment no ten cap obligació de buscar una solució, aprendre a fer-ho correctament, ni tant sols a llegir el missatge d’error per això ja ten al seu amic/familiar informàtic que com es un freak de la ostia no li molestar arreglar-t’ho infinites vegades, tot lo contrari, segur que esta esperant a que el truquis per anar a casa teva i demostrar-te lo molt que sap d’informàtica.


Tenir un informàtic com amic/parent es casi tant profitós com tenir un amic/parent metge, el pots trucar a qualsevol dia i al qualsevol hora per preguntar-li coses que ell ha de saber forçosament i atendre’t (per això el suportes quan no tens res espatllat o cap dolencia, o no?)

Però la comparació no es del tot exacte. La professió de metge al ser mes antiga es mes entesa i possiblement no li demanaran a un metge de capçalera que els curi una hernia discal. Per contra d’informàtic a de saber el funcionament intern de qualsevol mecanisme, no ja electrònics sinó inclús elèctric (un reproductor de vídeo, un lector de DVD, un secador, un estufa... o es que no va tot endollat a la corrent?) i a demes sense tindre l’aparell físicament davant (tots els aparells funcionen igual, si saps muntar un ordinador també has de saber muntar un aire condicionat)..


Senyors/es, ha arribat el moment d’alçar-nos i dir “NO”.
“NO” als amics/familiars que nomes s’interessen per nosaltres quan necessiten que algú els hi arregli les seves calamitats informàtiques.
“NO” a ajudar a tothom sigui l’hora que sigui.

Per aconseguir-ho he pensat les següents normes d’actuació:

1. Si algú que encara no sap dels teus coneixements informàtics, “llença al aire” una consulta sobre informàtica o es queixa del seu ordinador:
a. Si hi ha mes gent amb nocions del tema a prop, no dir absolutament res i esperar que es mullin els demes (encara que la resposta que donguin no sigui gaire completa o encertada).
b. Si et pregunta directament, donar una solució molt general o dir que busqui en una determinada web.



2. Fixar una hora límit a partir de la qual no soluciones cap “incidència” de ningú que no sigui molt important per a tu (o estigui molt bona) i/o sigui molt urgent (com si fos un horari laboral).
Si truquen per coses d’informàtica mes tard d’aquella hora, casualment tens que fer moltes coses (anar a comprar, dutxar-te, fer-te el menjar, has quedat i ja arribes tard...) encara que no sigui cert.

3. Si no queda mes remei que fer desplaçar-se fins al domicili del afectat, i l’error no es molt urgent, aplaçar la visita fins a una data que sàpigues perfectament que no tens res que fer (si volen un servei professional que paguin).

Us deixo amb un gag de "Camera cafe" que reflexe casi a la perfecció aquesta "perversió" ;-)





Senyors/er com deia el Raimon “DIGUEM NO” ;-)


Bookmark and Share