28 de maig 2011

El despertar desconcertat del poble (#15M, #acampadaBCN,#acampadaSol)

Ja sé que segurament em guanyaré escridassades a tort i a dret, però haig de dir que JA no em semblen bé les acamapades que hi ha a diferents ciutats espanyoles.
Fa anys que segueixo partits minoritaris, que volen canviar l'actual sistema "democràtic", inclòs em vaig a afiliar a 2 (en un encara hi sóc, el "partit pirata"). Crec que s'hauria d'implantar la democràcia directe perquè el poble pogués opinar a través de referèndums vinculants sobre les mesures que es volen prendre i no només votar cada 4 anys i després el govern escollit faci i desfaci a voluntat (la idea és molt més profunda però no em vull allargar en això). Desde fa un temps que aquesta idea ja no em fa tanta gracia (veient els resultats electorals potser a Espanya li falta responsabilitat) pero tot i això crec que valdria la pena provar-la. Segueixo pensant que seria un sistema millor que el que tenim ara mateix.

Quan vaig veure tot el moviment del 15M, vaig ser el primer en recolzar-lo, em semblava una inicitiva molt bona i em va sorpendre gratament que anés tant bé. Una demostració de força a una setmana de les eleccions municipals, podria ser un cop d'efecte. Les imatges que arribaven de les diferens ciutats espanyoles eren realment espectaculars, milers de persones en to pacífic ocupaven durant dies les plaçes mes importants de les seves ciutats.

Uns dies més tard vaig veure que algunes de les mesures que proposaven, per mi, no eren acertades, i que algunes no atacaven l'arrel del problema. Eren unes propostes de mínims, en les que es buscava el màxim consens de tothom, amb totes les seves virtuts i defectes. Tot i no estar al 100% d'acord amb les propostes vaig estar temptat d'anar-hi.
Un cop pasades les eleccions i veient els resultats d'aquestes esta clar l'efecte que han tingut aquestes manifestacions ha estat reduït. Podríem dir que a curt termini ha crescut força el vot en blanc i algun partit petit ha aconseguit entrar en algun consistori, però la dinàmica general no ha canviat, ben al contrari, em passat del bipartidisme al monopartidisme (Catalunya pràcticament el 100% de les alcaldies son de CIU i a Espanya són del PP).
Si ho mirem amb més perspectiva, podem dir que s'ha despertat l'interès de la població pels partits alternatius, que s'ha fet veure a la població que és necessari un canvi en el sistema polític actual, però que si tot aquest moviment no s'unifica i té un recorregut, passarà a la historia (això no crec que ho dubti ningú) com un fracàs.

Passada una setmana de les eleccions (avui ja estem a 28M), crec que les acampades ja no tenen sentit. Ara toca organitzar-se d'una altre manera, donar consistencia al moviment i entrar en el sistema polític per canviar-lo des de dintre. No seria un cami curt, ni seria facil, però crec que és el camí a seguir.
Canviar tot el sistema politíc no és tant fàcil com canviar un president (com van fer el poble iraní amb Mahmud Ahmadineyad). Ha de ser un procés molt més complex i laboriós. No s'ha de canviar un home, sino tot un grup de gent que tenen diferents nivells de poder, s'han de canviar moltíssimes lleis, però sobretot (i segurament el mes complicat) s'ha de canviar la mentalitat col·lectiva. Tot això s'ha de fer sense sang, per tant, s'han d'afegir uns graus més de complexitat.
Per tot això, crec que ja no tenen sentit les acampades. Tampoc crec que sigui "ètic" ocupar un espai public de forma indefinida per la causa d'un col·lectiu (recordo que en les eleccions va quedar demostrat que nomes ens interesa a uns quants). Tampoc ho veuria bé, si uns grups independentistes decidissin ocupar la plaça St. Jaume fins que Catalunya fos independent. Inclus ho veuria anti-democratic. Si ja s'ha votat, s'han fet referendums i no hi ha una majoria clara de gent que vol aconseguir un objectiu no tens legitimitat per ocupar un espai public de forma indefinida. "Public" vol dir de tothom, no només d'un col·lectiu.

Esta clar que la conselleria d'interior hauria d'haver buscat el diàleg i proposat alternatives a una acció violenta (encara que no fos fàcil, per la falta d'uns líders clars en les acampades), però els manifestants ja sabien que els intentarien treure més tard o més dora, ja sabien que si es negaven ha sortir intervindrien els mossos i no ho farien amb roses ni abraçades.

Per tant, jo crec que l'idea és genial, tota aquella gent ha fet una feina increible i estic d'acord en que ha haver-hi un canvi, però la resta de la societat ha votat i ha decidit avançar com fins ara per tant, ara toca retirada tàctica i avançar per convèncer la resta de ciutadans, amb propostes realistes, aprofitant-se del sistema i no amb victimisme.






Bookmark and Share