31 d’octubre 2007

De la UE nomes volen els diners

"Spain is diferent" diuen... i amb molta raó. El nivell d'incompetència i "mamonisme" esta arribant a cotes difícilment superables en països desenvolupats (s'entén desenvolupats econòmicament perquè en la resta d'àmbits Espanya esta 30 anys endarrerida respecte a la resta d'Europa).

I es que Espanya no vol aprendre. Ens van tocar la cresta per intervenir en la OPA de Endesa, per el pla hidrològic i ara ens la han tocat per la conducta monopolista de Telefònica. Que ha fet el Gobern espanyol en el dos casos... passar dels dictaments de la EU.

En la OPA van seguir intervenint però de manera menys visible, el pla hidrològic crec que segueix el mateix curs i en el cas de la multa a Telefònica recorre-la, ja que han de defensar el "mamonisme" que es porta la companyia amb el govern i la CMT. No vull ni pensar les influencies que deu haver-hi dintre de Telefònica.

Te nassos que hagin de venir de fora per defensar els interessos de la població espanyola. Aquí hi hagi tanta "mafia" e interessos ocults (cada cop menys ocults) que ningú sigui capaç de fer res.

Jo si fos un dirigent europeu estaria força emprenyat i pensaria "...Nomes ens volen per els fons per al desenvolupament".

30 d’octubre 2007

Trencada la protecció dels Blu-Ray

No se quan temps mes perdran les empreses en crear proteccions per als seus continguts digitals.

Abans de l'era Internet tenia el seu sentit doncs el coneixement comú no era tan accesible ni immediat, però aixó per sort a canviat i ara es molt facil accedir a tot tipus d'informació i de forma casi instantanea.

L'avantatge de treballar amb productes digitals es també al mateix temps un inconvenient. No es necessita cap maquina especial o un esforç econòmic per poder copiar/manipular informació binaria.

Per tant tot el que s'estalvien els proveïdors de continguts per un costat (esforç, maquines, espai, capital...) els passa factura per l'altre (pirateig i un control 0 sobre com es distribueix el seu producte).

Això que dic, ha quedat demostrar al llarg dels últims anys i la noticia que he llegit avui a GenBeta n'es una mostra mes.
Segons diu en aquest post, l'equip desenvolupador del CloneDVD i molts altre programes que permeten fer backup quasi de qualsevol suport òptic, han aconseguit trencar l'ultim esforç fet per la industria del Blu-Ray per protegir els seus continguts del pirateig.

Segons la noticia aquest equip també han sigut els responsables del trencament dels dos anteriors sistemes que incorporava aquest nou suport òptic. De fet desde fa mesos que amb molta paciència (son fitxer de molt grans) et pots descarregar alguna pel·licula de HD-DVD o Blue-Ray mitjança alguna de les xarxes p2p.

Un dia que tingui mes temps ja us explicaré les meves reflexions sobre la pirateria, especialment de la musica.

Quan ningú sap fer la seva feina

Aquest migdia comentava amb els companys de feina l’últim e-mail que havia enviat la direcció.

En aquest es prohibia explícitament utilitzar el correu intern per qualsevol us que no fos estrictament professional. Dit així pot no semblar gran cosa, però es que prohibeix inclús la comunicació entre treballadors per temes no-professionals (organització de festes de comiat d'empleats, recaptació de diners per la loteria comú, etc...).

Arrel d’això ha sorgit el tema de sempre, i es que ningú es capaç de treballar 8h seguides a màxima concentració i per tant aquest prohibició l’únic que farà es crear mes mal ambient de treball.

Segurament no siguem el país mes productiu del mon però aquestes mesures tant restrictives crec que no augmentaran la productivitat de la empresa sino mes aviat el contrari.


El que si que m'he trobat (i això es el tema del meu post), ara que estic amoblant el meu piset de solter, es un cúmul de problemes derivats de la "mala practis" de la gent de qui necessito els seus serveis... dit d'una altre manera, la gent no sap fer la seva feina.

Començarem per el que mes em va treure dels nervis, la punyetera TV LCD.

Vaig comprar una TV per l'Ebay, i la vaig fer la transferencia al cap de 2 dies de la adjudicació. Ja vaig vigilar que el eba
yer tingues bones referències i m'inspires confiança (em va respondre amb rapidesa i correctament un parell de preguntes que li vaig formular abans de comprar el producte).

Els problemes van començar a sorgir amb l'enviament. En principi hauria d'haver-me arribat a casa en 48h. Passat el temps i veien que a casa meva no arribava cap paquet vaig decidir preguntar-li que passava. Resulta que els encarregats del magatzem no ho havien enviat per SEUR sinó per TourLine express i segurament tardaria un parell de dies mes.

Quan van passar els dos dies encara no tenia la TV a casa i ja m'estava començar a posar nerviós. Vaig trucar a l'empresa de transport i vaig preguntar que passava amb el meu paquet i em van respondre que com que havia plogut 2 dies seguits, s'havien retrasats els enviaments per culpa del transit. Vaig esperar un dia i mig mes i com encara no tenia noticies del paquet vaig decidir passar la pilota a la persona que m'havia venut la TV.


Segons un correu d'aquest, havia trucat a Tourline Express i li havien dit que se’ls havia trencat la TV. Ell es va oferir a enviar-me un altre per SEUR i jo li vaig contestar que mentre fos el mateix model que no tenia inconvenient.

Amb tot això ja portava una setmana esperant la TV, però no sàvia el que m'esperava... Tres dies desprès (hi havia un cap de setmana per el mitg) d'haver rebut el mail amb l'oferiment del ebayer i sense haver tingut noticia del paquet per part de la agencia transportista, decideixo trucar a SEUR per preguntar que passa. Em van contestar que el tenien ells encara però que posava que eren productes de òptica. Estranyat li vaig comentar que en realitat tenia que ser una TV i desprès de penjar vaig comunicar-me amb el venedor dient-li el que m'havien dit a SEUR. Al cap d'unes hores em va respondre dient que ho havia enviat a traves d'una empresa que dirigia un amic seu que te descompte en l'enviament amb SEUR i que es dedica a vendre components d’òptica. Vaig suposar que apartir d’aquí s'encarregaria ell vigilar que pasava amb l’encàrrec.
En aquest punt ja em semblava tot molt rocambolesc i estava força emprenyat doncs portàvem casi 2 setmanes per rebre una TV i veia moltes coses rares.

Desprès 48 hores mes d'impacient espera i en un atac de nervis vaig tornar a trucar a SEUR i em van dir que encara no havia rebut el paquet perquè estaven pendents de la conformitat del remitent ja que ell havia posat que era material d’òptica i jo (destinatari) estava esperant un TV.
Al fi, al dia següent i un cop passades casi 3 setmanes des de que havia fet la transferència al venedor vaig rebre una TV, però clar hagués sigut massa maco que fos la meva. El ebayer havia decidit per la seva compte que com que no em podia aconseguir una altre com la que havia demanat que m'enviaria una altre similar, suposo que esperant que no em dongues compte.

Evidentment li vaig enviar un mail deixant-lo de volta i mitja i em va respondre oferin-se a tornar-me els diners.

Després ve el tema sofà... vaig comprar un sofà de pell al Conforama i em deien que en en 35 dies el tindria a casa. Passades 2 setmanes em truquen explicant-me un a historia un tant increïble.
Segons ells, el vaixell en el que venia el carregament de sofàs des de Asia s'havia perdut (suposo que el noi que m'ho va explicar es referia a que s'havia perdut el contenidor on venien el sofàs, perquè es difícil perdre un vaixell sencer) i que el pròxim no passaria per Barcelona fins a finals de Desembre. No vaig voler discutir amb el noi, doncs segur que ells nomes m'estava dient el que li havien dit que digues però tela amb l'historieta. El cas es que em tenia que passar per la botiga per veure un sofà que m'oferien a canvi.


El dia següent em vaig passar per la botiga i vaig parlar amb el director de la sucursal. Em va tornar a explicar molt per sobre la historia del vaixell però en veure'm la cara i el comentari ("joer que mala suerte, porque para perder un barco...") ho va reconduir cap a una explicació mes lògica: realment era havien tingut molt èxit amb aquell sofà hi havien rebut tres cops mes de demandes de les previstes.

En aquest problema també ha quedat mig resolt, ja que em quedo amb un sofà que no em va tant be (es massa fons per el meu menjador) però te molta mes qualitat (realment valia mes del doble de que havia pagat per el primer) pagant uns 150€ mes.

Però això no es tot. Ara ve quan us explico "el del gas". Aquest encara
no esta del tot solucionat.

Quan entres a un pis de lloguer habitualment has de donar-te d'alta de tots els serveis bàsics (aigua, llum, gas, telèfon). Aigua i llum, cap incident, però desprès de tenir algun "problemilla" amb el telèfon tocava el gas butà. Per poder fer el contracte has de tenir un certificat conforme la instal·lació de butà del pis es correcte i compleix totes les normatives de seguretat. Com el pis es de lloguer li vaig demanar al administrador si tenia el certificat, ja que sinó hauria de pagar casi 70€ per ell al instal·lador de Repsol YPF.

L'administrador em va dir que no el tenia, però que truques a un lampista seu de confiança que mel faria i que ho pagaria ell. El dia que es va presentar aquest home m'ha mare va anar a obrir-li la porta del meu pis i li va recalcar que necessitàvem el paper per poder donar d'alta el contracte, que era important que tot estigues en regla perque els de l'empresa que subministra el butà (Repsol-YPF) ens havien dit que s'havien de fer totes les proves (combustió, gasos...). El home quan va acabar, li va dir que em passes en dos dies per la botiga que em donaria els certificats. I així va ser, els vaig recollir i li vaig donar a m'ha mare perquè el portes el dia que vingues el instal·lador de Repsol a donar-me el contracte.

Com ja haureu endevinat, les proves efectuades per el lampista que em va proporcionar l'Adminsitrador no eren suficients i quan va venir Repsol va dir que aquell paper no li servia i que fins que no el tingues no em podria donar el contracte. Tot aixó ho va dir amb un somriure de orella a orella i extenen la ma per cobrar-nos 18€ per el desplaçament (va venir en taxi?)

Per
últim (que ja m'ha sortit un post kilòmetric) a la persona que li vaig comprar figuretes de Warhammer i que li vaig pagar els 18€ que em demanava per enviar-me el contingut a traves de SEUR em va enviar el paquet per correu ordinari (paquete azul, 10 dies per arribar a destí) i amb una caixa de pintures que no havia demanat.

Potser tot això hagués passat en qualsevol altre país del mon, però dona que pensar, no creieu?.

15 d’octubre 2007

Google fa de les seves (YouTube + Google Maps)

Avui he llegit en Error500 que ja es pot poden veure els vídeos geolocalitzats de Youtube en el Google Earth/Google Maps.

D'aquesta manera que si en el moment de publicar el vídeo s'ha facilitat en lloc on s'ha gravat, quan algú visiti aquelles coordenades en el Google Earth/Google Maps
apareixerà una referència al vídeo.

Es una noticia que era d'esperar però que fins ara no li havia trobat el sentit pràctic.
Aquest matí estava mes lúcid que de costum (no cal esforçar-se gaire) i ràpidament he fet una associació d'idees que m'han semblat molt interessant.

Imagineu un gran puzle, on per una banda tenim Google Maps (que permet no nomes buscar una adreça sinó també negocis i llegir els comentaris dels usuaris sobre aquest) i Google Earth, per una altre tenim vídeos deslocalitzats.

Ara imagineu que estem buscant, en google maps, una botiga d’electrodomèstics prop de casa. Suposem que apareixen 3 resultats. Llegeixes les opinions d'altres internautes i no t'acabes de decidir... doncs pots veure el vídeo de cada una de les botigues per acabar-te de decidir-te.

Ara imagineu que esteu buscant comprar en TV de 32" Sony Bravia (un exemple escollit de manera completament aleatori ;-)) en el Google. Com sempre apareixerien una muntanya de resultats, però hi ha una columna on apareixerien les botigues mes properes a una adreça de referència (que li haurem facilitat en el moment de la busqueda) que tenen la TV. L'enllaç portaria a la web de la botiga, però just a sota del link apareixeria un enllaç que ens portaria al Google Maps, on es centraria la vista en aquell comerç, i podríem, veure fàcilment les recomanacions d'altres usuaris i al vídeo promocional d'aquesta.

Potent eh!. Doncs tot aixó es el que podrien implementar els senyors de Google sense despentinar-se i a nivell mundial.



Font: Error500

08 d’octubre 2007

Trobar pis de lloguer a Barcelona ( I )

Bueno, crec que ja tothom sap que he trobat pis de lloguer (no sense esforç i moltes hores perdudes).

Intentaré explicar-vos els passos que he seguit i les impressions que m'he emportat de tot el procés.

Als impacients, us puc avançar les conclusions, que son clares i força obvies:


* Esta molt difícil trobar un pis de lloguer a un preu raonable.

* Bàsicament es qüestió de paciència I MOLTA SORT.


A mitjans d'Agost vaig començar a mirar els pisos publicats a les webs dedicades a aquest fi.

I ja tenim aquí el primer error que vaig cometre.
Es una pèrdua de temps buscar pis abans de la ultima setmana d'Agost, per no dir la primera de Setembre. Les pagines no estan actualitzades (anuncis antics, de pisos que ja han estat llogats i ningú s'ha encarregat de actualitzar-ho) i les agencies immobiliàries/administradors de finques estan tots de vacances.

Després de fer-me una idea dels preus que es demanen (completament desproporcionats) i veure com per al preu que pensava pagar no hi ha res millor que una habitació en un pis compartit (jo buscava per mi sol, per compartir pis en quedo a casa els pares que almenys ho tinc tot fet) vaig decidir anar a la Borsa Jove d'Habitatge de Barcelona (Plaça Rius i Taulet, 3).

Aquest va ser precisament el 2 segon error. Ja m'ho havia advertit un company de la feina, pero vaig pensar que era un cartutx que tenia que gastar, i fins que no m'hi passes a vera que m’oferien no dormiria tranquil.


La meva experiència amb la Borsa Jove d'Habitatge de Barcelona va ser nefasta. Si entras a la web on se suposa que tenen el "cataleg" de pisos que tenen tutelats, no nomes es veu la escassetat d'aquest, sinó que els preus igual d'inflats. De fet no busquis pisos per una sola persona, perquè jo encara no he vist cap de menys de 50m². Com que no havia quedat prou desapassionant em vaig atrevir a personar-me a l'oficina. Em va atendre una noia amb molt poques ganes de treballar i que es va limitar a fer-me les 3 preguntes de rigor i dir-me el mateix que posa la web


* Tipus de contracte laboral? (ha de ser indefinit, i no estar en el període de proves)
* Sou brut anual?
* Algun immoble en propietat?
* El lloguer del pis al que pots optar no passar del 30% del teu sou brut.


després de veure la web i escoltar el que em deia aquella noia vaig descartar trobar pis per aquest camí, i vaig demanar informació sobre les ajudes a les que podria optar si trobes pis, limitant-se a donar-me un petit llibret de 14 fulls (la meitat dels quals nomes posa adreces de oficines d'Habitatge de Catalunya) i a dir-me que puc trobar mes informació a http://mediambient.gencat.net. Una altre conclusió indirecte...
NO HI HA RES COM SE FUNCIONARI.


Un cop realitzat el tràmit ja podia buscar pis per la meva compte i sense remordiments.

Vaig començar bussejant per Internet. Les principals webs que vaig visitar durant tot el procés, van ser les següents:

* Fotocasa.
* Idealista.
* Loquo.
* Habitaclia.
* EnAlquiler.
* Col·legi d'administradors de finques

Segurament em deixaré algunes, però les mes útils son aquestes.
Això no ho puc considerar un error però si que va resultar força frustrant. Com el meu sou no es gaire gran, el numero d’ofertes a les que podia optar era força escassa i d’aquestes havia de descartar els pisos-zulo (sense finestres o massa petit). La meitat restant quan trucava per anar a veure’l ja esta llogat. Si veia un pis interessant un dilluns al matí i no podies anar a veure’l per la tarda ja podies oblidar-te d'ell, perquè si trucaves al dia següent ja estaria aparaulat.

Es bastant contradictori i frustrant que necessitis tot el dia per buscar pis (entre que el busques i el vas veure) però en canvi no pots optar a llogar un pis sinó treballes 8h diàries.

També vaig provar de buscar pis a traves de les API's físiques, però no els interessen els pisos de lloguer ja que donen molta feina per el poc rendiment que en poden treure i per tant la cartera de d’habitatges de lloguer que tenen es pràcticament nul·la.

Desprès recorrem tota Internet vaig acaba trobant pis en un administrador de finques situat prop de casa d'una familiar que em va alertar.

I fins aquí la primera part d'aquesta "guia" (diga-li bitacora, diga-li energia...) que separaré en diferents capítols perquè no sigui tant feixuga de seguir, tot i que si algú esta buscant pis de lloguer i es desanima per llegir un text un tant llarg, millor que ho deixi córrer ;-).