23 de novembre 2006

Windows Vista, Office system 2007 i Exchange 2007

Aquest mati la Raquel i jo em pogut assistir (gracies al "xivatasso" que ens va facilitar un dels jefes de la Reix) a una Premier de negoci (Presentació dels productes, enfocada principalment als partners). Caps dels dos treballa en un partner però així podíem veure en primícia les dues novetats dels Microsoft.

La veritat es que vaig arribar una mica escèptic sobre les novetats i avantatges dels dos productes.

De Windows Vista estava molt decebut ja que fa molt de temps que es ve parlant sobre les noves funcionalitats que no portarà. Moltes coses es prometien i al final pràcticament l’únic que es pot confirmar son els elevats requeriments mínims, com podreu llegir en les línies següents. La demostració es va fer sobre ordinadors portàtils que en principi (en cap moment ho va demostrar) tenien 1GB de memòria RAM i anava prou fluid (segurament estava configurat amb l'arxiu d’intercanvi al màxim i havia fet la mateixa tasca 200 cops). La avantatge de Vista, es que pot utilitzar les memòries USB com si fos memòria RAM. Deixant de banda la diferencia de rapidesa tant de transferència com d'acces, es molt bona idea, sobretot si tenim en compte que aquest tipus de dispositiu estan evolucionant molt ràpidament, però no deixa de ser un “patch” que confirma la necessitat imperiosa de memòria RAM per executar Vista.

Em va sorprendre gratament la demostració que es va fer del reconeixement de veu que porta integrat el nou sistema operatiu. Ara si, entrenant suficientment el programa, permet escriure textos i manipular les funcions bàsiques del sistema operatiu amb un llenguatge natural, sense tenir que fer pauses i amb bona precisió.

Per no donar la nota, es van veure un parell d'errors d’execució, però això no es cap novetat ja que tothom sap que fins el SP1, els sistemes operatius de Microsoft no son fiables.

Que dir del Office 2007... ells mateixos van reconèixer que en aquest aplicatiu no es poden afegir gaires mes funcionalitats. Per això s’han molestat a fer mes fàcil i còmode les que ja hi son. M’explicaré millor... els menús son dinàmics.

En la part superior tindràs 3 o 4 menús que estaran sempre (Archivo, edición...) però els altres canviaran quan el Word descobreixi els elements dels que esta formada la pagina que veus. D’aquesta manera si estàs veient una pagina que no te numeració d’apartats però si que te una taula, desapareixeran totes les opcions de numeració i el seu lloc serà substituït per un menú amb totes les funcionalitats que es poden aplica sobre una taula, de manera que tens totes les opcions necessàries en aquell moment a menys de 3 clics de distancia.

Una altre novetat son els fulls d’estil empresarial. Es poden definir una especia de CSS per al documents de manera que sempre que s’utilitzi aquesta plantilla per crea un document, totes les opcions d’estil, incloent els colors del document, seran els establerts per aquestes regles, fins al punt de que quan insereixes en Word un gràfic d'excel que te uns colors no definits per el full d’estil, Word canvia el color del gràfic (gràfica de barres, de formatges, 3D...) per ajustar-los a els del document i mantenir la seva uniformitat. Però ja esta be de parlar nomes del Word.

El PowerPoint també aporta novetats, com son els fets dels gràfics pre-disenyats. Imagineu que teniu una sèrie d’objectius numerats descrits en un full de la presentació. Si els seleccioneu teniu l'oipcio de que aquest objectius es transformin en un gràfic 3D que representi la mateixa informació però de manera molt mes espectacular per tal d'augmentar la vistositat genera de la presentació.

Per ultim es va fer una demostració del funcionament del Exchange. Es una eina que no he utilitzat gaire en la meva vida professional i molt menys en la personal, però també em va deixar un bon gust de boca. En la nova versió inclou l’opció de crea un espai personal en la intranet per cada usuari.
En aquest espai es pot penjar de tot però sobretot permet tenir a ma tota la feina realitzada per aquell usuari, indexada i a l’abast dels seus companys, de manera que quan es busca un document et mostra tots els documents que coincideixen amb la busqueda, el seu propietari, tots els treballs i informació d’aquest...
També permet inserir parts del document d’un company en el te de manera que quan el document d’aquest es modifiqui automàticament actualitzarà la part que inserida en el teu. El que vaig trobar completament innecessari va ser el fet que de que pots trucar per telèfon al teu servidor i gestionar les activitats que tinguis en l'Outlook a traves del telèfon, com si estiguessis parlant amb un d’aquells odiosos contestadors d’alguna telecos, amb el que acabes demanant directament que t’atengui un operador per no perdre tot el mati intentant averigurar quina opció has de pitjar per poder realitzar el que vols.

Últimament jo no m'ha aclaro ni amb els operadors. Entre les poques ganes que hi posen i que la majoria son estrangers acabes per no trucar ni tocar res per no passar la mala estona.

Desprès d’entregar una butlleta amb l'informació de l’empresa on treballo si la teva personal et regalaven una memòria USB 2.0 d'1GB, que en el meu cas estic aprofitant (ironies de la vida) en intentar executar Linux des de USB o com a mínim fer-ho en mode persistent.

Quan hagi averiguat suficient ja us explicaré quelcom. Be, nois/es bona sort.

14 de novembre 2006

Acord entre Novell i Microsoft

La noticia fa dies que va sortir per Internet, pero francament no he tingut temps de saber ben b de que es tractava fins ara.

Evidentment no es tracta d'una compra de Microsoft sobre Novell, sinó una acord en el que ambdues parts surten guanyant (crec que guanya mes Novell, però com no soc cap expert en el tema comercial no posaria la ma al foc).

L'acord, en termes molt generals, consisteix en la col·laboració entre les dues parts per la millor interoperativitat (bonito palabro) entre Linux (en aquest cas
SUSE) i Windows. Amb aquest acord es portaran a terme les conversacions i ajudes necessàries perquè Linux es pugui fer servir des de Windows i a demes no presentar demandes sobre patents contra els clients de SUSE.

En la pagina oficial de Novell aclareixen que l'acord no viola les normes de GPL, com havien pensat alguns usuaris.

L' acord es centra en tres branques tecnològiques:
- "Virtualizació" per a permetre que Linux funcioni en ordinadors amb Windows i al reves.
- Serveis de gestió per ajudar als clients a treballar amb una barreja de productes de Linux i Windows.
- Compatibilitat de format per a permetre als usuaris compartir els documents amb facilitat.

Java ja es GPL

Sun va anunciar ahir que alliberarà la J2ME (Java per a dispositius mòbils, com PDA i telèfons mòbils) i la JSE (l’ estendard de tota la vida).

Digueu-me passerell, però no li veig la "punta" a alliberar un llenguatge amb el qual ja podies programar de manera gratuïta, sense llicencies ni similars.

Crec que era molt beneficiós que una empresa o entitat controles l’estàndard de manera que Java segueixi tan portable com fins ara. Que pugui desenvolupar una aplicació per mòbils que funcioni en tots els mòbils del mercat (baixen les característiques de l'aplicatiu) i sigui 100% transportable a qualsevol PDA es una característica molt important per un programador.

Espero que no comencin a aparèixer versions de Java incompatibles entre de si sota les pedres, perquè podria ser el fi del llenguatge.

D’altre banda si es fa be, i es controlen les versions pot ser un valor afegit molt gran que el faci mes fort i destacar per sobre de la competència.

Haurem d’esperar cap a quina de les dues bandes cau el que es un del llenguatges mes utilitzats del moment.

08 de novembre 2006

Redescobrint el programari lliure

Com deia en el post anterior, això de tenir temps per provar coses noves durant les hores de feina es molt útil.

Dilluns tenia que instal·lar el WinRar a un company de feina. Com no tenia l'instal·lable a ma vaig decidir tornar-lo a descarregar.

Per sort em vaig topar amb un programa que tenia molt bons comentaris dels usuaris (ho heu encertat, estava buscant dins de Softonic), i que a demes era gratuït (el missatge que et surt cada cop que obres el winrar una vegada ha expirat el temps de prova es força engorros).

Vaig decidir provar-lo a vera si realment era tant bo.

Doncs si, si que ho es. Es molt senzill, funcional, complert, lliure i traduït a la nostre llengua. Qui don mes?.

Doncs encara hi ha mes. Resulta que l’empresa que l’ha creat, ja ha desenvolupat un algorisme de compressió anomenat
7z, (que ademes també es lliure) que comprimeix força mes. En la web asseguren que entre un 2% i un 10%, pero jo he fet una prova i a comprimit un 34% mes que el mateix contingut en .RAR.

El programa es diu
7-Zip i no li manquen opcions (a tot cas que fos una mica mes maco, però això també repercuteix en la velocitat d’execució) respecte als seus competidors ZIP i RAR, inclús es capaç de generar un autoextraïble (molt important per a un sistema de compressió nou i desconegut per la majoria d’usuaris).

Ara em direu maniàtic, però una altre avantatge respecte als programes mes coneguts (i comercials) es que al ser lliure algú s’ha pres la molèstia no nomes de traduir-lo al català (i a 75 idiomes mes) sinó que ademes ja fa temps que han tret la versió per 64 bits, per tant ara ja puc comprimir i descomprimir molt mes ràpid que abans ;-).

The Rad Video Tools


Una de les avantatges de l’empresa on treballo es que, excepte els dies abans d'una promoció, tinc força temps per desenvolupar i trobar la millor manera de fer les coses.

Fa uns dies em vaig trobar amb la necessitat de passar un vídeo .mov a .avi per poder comprimir-lo en 3GP. Tenint en compte la urgència del tema, tenia que buscar algú immediat, res de P2P, ni cracks...

Segurament hi ha programes molt mes potents que The Rad Video Tools però no crec que fossin tant "lleugers", ni gratuïts com ho es aquesta petita meravella.
No nomes et permet passar un vídeo entre dos formats, sinó també canviar-li la resolució, tallar-lo, etc...

Estarem d'acord que no es el paradigma del disseny, però es molt ràpid i fàcil d’utilitzar. Sense cap dubte, una de les avantatges mes importants es que es completament gratuït.

Així doncs si no voleu fer grans "invents" amb un vídeo, aquest programa us vindrà com anell al dit.

28 d’octubre 2006

Autopackage per a Ubuntu 7.0

Un dels majors defectes que li trobava a les distribucions Linux acaba de desaparèixer gracies a aquesta novetat. Es tracta del Autopackage que permet instal·lar fàcil i còmodament qualsevol aplicació en Ubuntu.

Aquest aplicatiu que vindrà en la nova versió de la famosa distribució de Linux (
Ubuntu 7.04) es semblant al “Agregar/Quitar programes” de Windows. Es tan senzill com fer doble clic sobre els instal·lable i ell s’encarrega de posar-ho tot en ordre, buscant inclús les dependencies que fan falta per el funcionament del que estiguis intentant instal·lar.

Tot i que en les ultimes versions de Linux ja havien avançat enormement en aquest camp (podies instal·lar fàcilment programes que estiguessin inclosos en la pròpia distribució o instal·lar paquets i dependencies manualment i sense gaires complicacions, els .Deb eren molt fàcils d’instal·lar...) si no tenies uns bons coneixements de Linux, afegir qualsevol programa que no vingués instal·lat o referènciat de sèrie era un calvari.

Els mes puristes segurament posaran el crit al cel, però ells sempre poden utilitzar la línia de comandes com han fet sempre.
Autopackage per els nou vinguts serà una opció molt interessant que segur que ajudarà a migrar molta gent interessada en aquest S.O i que com jo, no ho feia per aquest tipus de dificultats.

Ara mateix nomes resten un parell de inconvenients (sota el meu punt de vista) al Linux per no pensar-m’ho ni un minut a migrar:

- La poca seguritat que encara don al passar informació entre les particions de

Windows <-> Linux (vaig llegir que ja havien aconseguit escriure en FAT des de Linux però segurament encara esta massa verd, i no m’agrada fer de conillet d’índies).

- I segurament la mes important, es la falta de suport i dedicació dels fabricants de hardware a l’hora de fer drivers dels seus productes per al S.O del pingüí. En aquest moments al comprar-te un ordinador nou no tens caps seguretat de que trobis drivers per als teus components. Gracies a la comunitat Linux al cap d’un temps acaben apareixen però al principi es un problema que frena força.


Aqui us deixo un video on podeu apreciar la facilitat d'us del Autopackage.

Font: Barrapunto

22 d’octubre 2006

Google toolkit web + PHP

Com alguns ja sabreu estic començant a fer el projecte de final de carrera utilitzen algunes de les eines (Google Toolkit Web) que ens proporciona Google.

Al començament em vaig trobat amb dos problemes importants.

El primer era que no sabia exactament quins eren els objectes que podia posar, per a que servien o quines propietat i limitacions tenien. Una possible solució era aprendrem la API de memòria, però per sort vaig trobar una espècie de IDE per desenvolupar amb GTW (Google Toolkit Web). Aquesta aplicació (
VistaFei) es força util doncs et dona una idea bastant clara del que es pot fer i de les possibilitats que tens.

La segona em va proporcionar grans moments de desesperació. Esta molt be que et donguin una manera de programar en AJAX molt mes senzilla i estructurada però no em serviria de res sinó podia llegir d'una base de dades en temps d’execució.
Una primera aproximació (la mes útil i mes còmode) va ser la que m’oferia
aquesta web on s'explica un dels exemples que et pots descarregar de la web de Google . Es tracte d'utilitzar unes classes anomenades JSON, i que resumint el seu funcionament serveix per passar informació entre dos llenguatges (en aquest cas AJAX i PHP).

Així doncs el primer que s'ha de fer es descarregar-se la classe JSON en PHP. La podeu baixar
d'aqui. La sintaxi es tremendament senzilla. Us dong un exemple:

require_once("JSON.php");
include ("Conexio.php");
$conexio=Conectat();
$busqueda=mysql_query("select * from categories", $conexio);
$i=0;
while ($dades=mysql_fetch_array($busqueda))
{
$vector[$i]=$dades[1];
$i++;
}
mysql_close($conexio);
$json = new Services_JSON();
$output = $json->encode($vector);
print ($output);


Fins aquí tot perfecte, però aquí comença lo mes complicat. Com li diem a GTW que recuperi aquestes dades.

En la pròpia API ja venen incorporades les classes JSON necessàries, per tant no ens haurem de buscar tant la vida.

Per poder capturar les dades que em imprès en el full php, primer de tot accedir al full. Això ho farem mitjançant la funció "HTTPRequest.asyncGet".
Aquesta funció necessita 2 paràmetres. El primer es la URL que ens proporcionarà les dades i l'altre es un objecte d'una classe que implementi la interfície "ResponseTextHandler" que serà el que realment llegirà les dades.

Aquesta interfície t’obligarà a implementar la funció següent:
"public void onCompletion(String responseText)"

Serà cridat automàticament quan es generi l'event al connectar-te a una web. Així doncs en aquesta funció es obligatori escriure (podeu canviar el nom de la variable ;-) ):
"JSONValue jsonValue = JSONParser.parse(responseText);"

Heu de tenir molt en compte que l'objecte de la classe que implementi la interfície anterior, s'ha de crear en la mateixa funció HTTPRequest.asyncGet. Per exemple:

HTTPRequest.asyncGet("
http://192.168.1.3/prova.php", new CapturadorEtiquetes());

Això obliga a tractar les dades recuperades en la mateixa crida onCompletition ja que un cop hagueu sortir del àmbit del objecte haureu perdut tota d’informació. Tampoc servirà guardar-la en una variable externa a la classe ja que passa el mateix.

Així doncs la única sol•lució que he trobat es crear la classe com a classe privada dins la classe on tingueu declarades els widgets que hagi de modificar el ResponseTextHandle i tota manipulació de les dades rebudes del PHP fer-les dins aquesta classe. Això ens obligarà a crear classes diferents depenent dels propòsits que vulguem portar a terme amb les dades obtingudes.

Jo ho he fet així:

Classe Capturador (nomes extend les funcions de ResponseTextHandler i esta feta purament per comoditat)
public abstract class Capturador implements ResponseTextHandler
{

public void onCompletion(String responseText)
{
try
{
JSONValue jsonValue = JSONParser.parse(responseText);
fer(jsonValue);
}
catch (JSONException e)
{

}
}

public String treureComes (String origen)
{
return origen.replace('"',' ').trim();
}

public abstract void fer(JSONValue dades);
}

El que realment ens interessa es que en aquesta classe apart d'implementar "OnCompletition" (per no tenir-ho de fer en les següents classes)obligo a totes les classes que derivin d'aquesta a implementar la funció "fer" que es la que realment farà quelcom amb les dades obtingudes.

Ara, cada vegada que vulguem fer algú diferent amb les dades obtingudes del PHP nomes haurem de crear una classe dins de la principal (on s'implementi EntryPoint ) que implementi de "Capturador" i on nomes haurem d’especificar en la funció "fer" com manipularem les dades.


Espero que tot això us serveix. Si no us queda prou clar, aquí teniu el l'enllaç d'on baixar-vos tot el codi del exemple. Veureu que es força senzill.

16 d’octubre 2006

Exemples de l'incompetència

Fa 4 anys (abans d'entrar-hi) pensava que la facultat era un oasis en mig de la ineptitud general que camina per tot arreu, on les coses funcionaven amb precisió suïssa doncs estaven dirigides per gent amb estudis superiors, doctorats, etc... i que els alumnes universitaris era gent de be, competents i voluntariosos entre els quals jo em sentaria com l’ovella negre. Francament, no hagués segut gaire difícil no defraudar-me. Les meves dues ultimes èpoques estudiantils, no s’havien regit precisament per l’organització, coordinació i bones maneres de la gent amb la que em topava (tant professors i persones de les administracions com per el meus companys de classe).

Els primers anys de FP, vaig topa amb professores histèriques (no les culpo, tenien que aguantar molt), secretaries que et podien deixar esperant perfectament 10 min mentres parlaven tranquil·lament per telefono amb el noví de torn, vòmits a les parets del bar del institut que portaven allí exactament el mateix temps que nosaltres (per els que no ho recordin, FP durava 5 anys i quan jo vaig acabar encara hi eren) i alumnes eren capaços de fer servir una taula com si fos un monopatí.

Els dos anys del cicle, van ser mes calmats, però potser amb un major greu d’incompetència. Sense anar mes lluny vem aprendre VB amb un "professor" que tenia una carrera en papereria (no es broma, no), que no es movia de la cadira ni per explicar i que puntuava per carisma. No mes competent era la cap d’estudis que permetia que un espessiment com aquest estigues donant estudis superiors, i que tenia el valor de donar-nos un full amb el temari del curs que realment semblava prometedor, per desprès no anar mes enllà de muntar un sistema de comunicació per senyals de fum.

Casi em deixo lo millor... una empresa important va venir a buscar programadors a aquest fantàstic centre. Per queda bè es va pensar que s’enviarien els 4 millors alumnes del curs. Per raons X cap dels 4 va poder anar a treballar a aquesta empresa. Lo lògic es que haguessin anat els següents 4 millors... doncs com es comú en el mon en el que en moc (ja em direu si els demes mons també son així) , el sentit comú no va fer acte de presencia i es va passar a enviar a els 4 mes "amiguitos" del profe que feia la tria, que no eren ni de lluny, els 4 millors. Com veieu millorar no era especialment complicat.

Doncs b, tot i estar força lluny dels dos casos anteriors, la universitat no esta dirigida per gent gaire mes competent. Us il·lustraré amb uns exemples:

- Obrir la web on els alumnes s’han de registrar per poder escollir horari i grup en les practiques 1h mes tard del promès (normalment es fa de matinada, per lo que es una hora menys de son que pert l'alumnat) i s’ha d’estar vigilant per poder agafar l’hora que et vagi menys malament per el teu horari.

- Canviar l’horari de les assignatures passada una setmana del inici de les classes. (Et pot arribar a tirar tot l’horari que haguessis muntat i que desprès set sopalin assignatures de les quals t’hagis de des-matricular, amb el seu recàrrec bancari corresponent). De que serveix gastar fulls en fer una guia si desprès no et pots fiar?.

- No presentar-se a classe sense avisar, ni donar senyals de vida. (Els alumnes no tenen res millor per fer i viuen a 5 min de la facultat).

- Que dos professor de la mateixa assignatura no siguin capaços de posar-se d’acord en l’hora que començen les classes de practiques i quan arribin la meitat dels alumnes ja s’hagi explicat tota la practica i s’hagin de buscar la vida per saber, que, com i quan s’ha de fer les coses, perquè el professor de torn es nega a tornar-ho a explicar.

- Com sembla que tot s’enganxa menys la bellesa, els companys que havien arribat 30 min abans en comptes de buscar els seus companys de practiques, s’han sentat cada un en un ordinador diferent (com si fossin autistes) de manera que quan hem arribat els demes era impossible posar-te en un ordinador amb el teu company de practiques, perquè no en quedava cap amb dos seients lliures.

- Desprès de 1 mes i mig enviant e-mail's reclamant el certificat d’uncurs de lliure elecció, et diguin que s’han perdut les notes. Quan per fi aconsegueixes el paper ja es massa tard i tot i estar en època de matricules la senyoreta de secretaria et digui que no t’ho pot convalidar fins dintre de 4 mesos, perquè ja s’ha acabat el termini.

- Com pot ser que un professor universitari sigui incapaç d’ajudar-te en un problema que tens en una practica enviada per ell mateix i que acabis descobrint que ell no sap gaire mes del que ha explicat a classe, fins el punt d’afirmar coses que desprès pots demostrar que son falses.

- Perquè s’agafen professors estrangers que no parlen bè el nostre idioma (ja no dic el català, sinó ni tants el castellà) per donar assignatures universitàries. No en tenim prou amb la dificultat de la matèria que a demes em de concentrar-nos mes en entendre el que diu que en assimilar conceptes?

- Com es que donen classes professors que no s’ha apliquen ni els seus propis consells, i venen a classe sense saber, no ja com es fa la practica, sinó ni tant sols que ha de fer.

Segurament podria posar mes exemples (per exemple en el camp professional us podria explicar un bon grapat mes), però no vull avorrir-vos mes...


Esperem que nosaltres no acabem un dia dintre del mateix grup que els esmentats





02 d’octubre 2006

Anàlisi dels 8 llenguatges de programació amb més demanda

Goood Moorning!

Avui us porto un interessant anàlisi dels 8 llenguatges de programació amb més demanda del mercat espanyol segons un estudi d'estar per casa d'un navegador que ha mirat l'oferta de feines que hi ha en alguns dels principals portals d'Internet: infojobs

En el link de la font trobareu informació més detallada d'on he extret aquest post.
Que aprofiti!!


  • PHP (Hypertext Preprocessor)
És bo apendre'l perquè és un dels lleguatges més populars, la seva fluïdessa i la rapidessa
dels seus scripts i el seu prometedor futur el fan molt apte per desenvolupar aplicacions
Web.
més informació: http://www.php.net

  • C# (C Sharp)
És una part essencial de la plataforma .Net, C# combina els millors elements de múltiples llenguatges d'àmplia difusió com són: C++, Vaja, Visual Basic o Delphi.
L'idea principal darrera d0aquest llengutage és combinar la potència de llenguatges com C++ amb la senzillessa de Visual Basic i que la migració de C, C++ i Java sigui quasi inmediata.
més informació: Microsoft

Curisositat: el seu creador, Anders Heljsberg, va ser el creador també de Turbo Pascal, Delphi o Visual C++.

La demanda d'AJAX no només és àmplia sino que de qualitat segut a la dificultat d'aquest llenguatge. Si l'eina de Microsoft Atlas destinada a l'aplicació AJAX té èxit això suposarà un important augment de demanda en aquest camp.

La raó de major pes es que és utilitzat per milions de pàgines web per validar formularis, crear cookies, detectar navegadors i millorar el disseny. El seu fàcil aprenentatge el fa un llenguatge molt sol·licitat.
més informació: http://www.javascript.com/

La potència del Perl a l'hora de processar grans quantitats de dades el fa realment popular a l'hora de desenvolupar aplicacions del costat del servidor, aprendre Perl o PHP és bàsic a l'hora
de desenvolupar aplicacions Web.

Aprendre C és bo ja que alhora que ho fas aprens també altres llenguatges com Java o C# ja que comparteixen la seva sintaxis.

Simple i funciona, l'us d'Active Record de forma eficient cimplifica i agilitza el desenvolupament de forma notable. Al minimitzar el treball amb la base de dades (escrivint triggers i procediments emmagatzemats) i emplear un únic llenguatge per tot el desenvolupament es consegueix minimitzar el temps de desenvolupament (time2market)
més informació: http://www.rubyonrails.org.es/

L'intent de Microsoft per introduir-se en el mercat de les pàgines Web el fa molt popular i no està de més saber-ne.
més informació: http://www.asp.net/


font: tufuncion.com

01 d’octubre 2006

La Ministra de Cultura demana
"el dominio de la Ñ"

Acabo de llegir un article d'un coneguit diari que la ministra de cultura (que més haviat en té poca) vol demanar a Bill Gates "el dominio de la Ñ en la red" aprofitant que vindrà a Espanya per què se li concedeix el premi Princep d'Asturies de Cooperació Internacional.

A més també va dir "los gestores de la cultura debemos hacer cosas más llamativas"...en fi, us deixo que penseu en aquestes paraules i per qui vulgui saber alguna cosa més d'aquest tema podeu veure el següent enllaç per a que veieu què vol demanar la ministra.

font: La Vanguardia

24 de setembre 2006

Entrevista a Xavier Sala Martín (El Periodico de Catalunya)

Ahir per la nit quan tornava de prendre unes sangries amb uns bons amics i la meva parella, vaig trobar en el seient d'una moto "el Periodico de Catalunya". Com em quedava una bona estona de camí fins a casa, i el diari era evident que no tenia amo (agraeixo que a la anima caritativa que desprès de llegir el diari es va dignar a deixar-ho en un lloc on algú li pogués prendre el relleu, i no llençar-lo a les escombraries com fa tothom quan arriba a la seva destinació).
D'aquest tema també podríem parlar-ne una bona estona. Em costa trobar la raó per la qual li costa tant a la gent, deixar la premsa gratuïta (una vegada llegida) en un lloc on no molesti i algú la pugui reutilitzar, però aquest no es el tema del qual volia parlar.

No se si esteu al corrent que aquest català, catedràtic de Economia de la Universitat de Columbia es dels economistes mes prestigiosos del mon, membre de la directiva blaugrana, i un dels màxims defensors de l’estampació del logo d'UNICEF a la samarreta del Barça. També diré, que dubto molt (i en la entrevista que concedeix al Periodico ho deixa entre veure) que l’estampació del logo d'UNICEF hagi segut una idea completament desinteressada i altruista. Això no treu que la trobi perfecte i em senti molt mes orgullós de ser del Barça. Simplement crec que ho han fet per molts mes motius que tenen un rerefons econòmic (perquè al soci li faci menys mal als ulls veure tacada la samarreta els primers anys, per pujar encara mes el "cache" de la samarreta i així els pròxims anunciants hagin de pagar mes, perquè la gent que no se sent identificada amb un club de futbol en concret es decanti per el barça i així caigui compren algun dels objectes de la marca, etc..) .

Be, com deia fa unes línies, en l'ultima pagina d'aquest diari, ve una entrevista de la Helena Garcia Melero a aquest prestigiós economista, de la qual us poso alguns fragments que he trobat molt interessant ja que confirmen que a vegades no m’equivoco tant en les mes opinions, encara que hi hagi gent que les trobi rebutjables:


- Helena Garcia Melero: Porque es tan importante el dinero?
- Xavier Sala Martín: Porque incluso aquello que aparentemente no se puede
comprar, se compra. Esta muy bien decir que la salud es mas importante que el
dinero, pero es que resulta que la salud se compra. El dinero no da la
felicidad, pero ser pobre es ser infeliz. Las madres africanas sufren igual que
las madres catalanas cuando se les muere un hijo, pero ellas eso les ocurre
mucho más a menudo.

- H.G.M: Nosotros somos responsables de esa
pobreza?

- X.S.M: Existe una idea equivocada que es si nosotros
somos ricos es porque les explotamos. Y no. Ellos son pobres porque sus líderes
políticos hacen las cosas mal, porque están rodeados de ladrones, de guerras...
Ahora bien, como seres humanos si que deberíamos sentir cierta responsabilidad.
. . .

- H.G.M: ¿ Y el negocio de esa publicidad?
(referin-se a l’acord UNICEF - F.C Barcelona)?
- X.S.M: ...Eso da un nombre
y una imagen al Barça que es posible que a la larga le haga ganar más dinero.
Cuando acabamos la reunión con Unicef, una chica me dijo , llorando que a partir
de aquel momento cuando vira fútbol europeo ya sabía cuál era su equipo. Si eso
lo empiezan a decir millones de personas, y una de cada muchas se compra una
camiseta, ya se está empezando a hacer negocio.

- H.G.M: Se
decía que Nike explotaba a niños en sus fabricas

- X.S.M: Eso es un
bulo. Nike no fabrica nada. Nike compra a productores locales. Así que Nike no
es responsable de contratar a ningún niño.

De totes maneres, si voleu llegir tots els articles que el Xavier Sala ha publicat, nomes us heu de passar per la seva web, on els podeu llegir gratuïtament.

Font: El Peridico de Catalunya del 23/09/06, pagina 50

21 de setembre 2006

Google i la seva religió

Fa temps vaig sentir a les noticies que els argentins havien creat una religió on Diego Armando Maradona era el Deu. Aquesta noticia no va fer mes que confirma la meva teoria de que la gent cada vegada es mes anal-fabeta (persones que pensen amb una altre part del cos) ;-). Inventar-se una religió que venera una persona, que l'unic que ha fet de bo (i ja fa temps que ni això) en aquesta vida es jugar a un esport, em sembla completament subrealista. No crearan una religió per venera Santa Teresa de Calcuta, Ghandi o al Bender (Futurama) però si per un cocaïnòman, mal educat i prepotent que sabia tocar la pilota fa 30 anys.

Si Maradona pot tenir religió, perquè no Google, que es força mes útil per la humanitat que el astre argentí (ja va caure del cel fa molts anys, però sempre queda bonica la paraula).

Doncs aquí teniu una web que a creat una religió virtual que venera a Google i que ha trobat 8 proves de que Google es podría considerar un deu.

Prova 1: Google ho sap tot (te indexades prop de 9.500 milions de webs).
Prova 2: Està a tot arreu (amb la proliferació de les xarxes wifi pots entra a Google pràcticament des de qualsevol lloc).
Prova 3: Google contesta a les teves supliques (pots buscar la solució als teus problemes i ell et mostrar pagines on trobar-la).
Prova 4: Google es inmortal (el seu algoritme esta en molts servidors, si caigués algun automàticament els substituiria un altre).
Prova 5: Google es infinit (Sempre podrà indexar pagines noves).
Prova 6: Google ho recorda tot (revisa les webs de manera regular i emmagatzema els canvis)Prova 7: Google no es dolent (es capaç de genera ingressos sense molestar als usuaris ni als seus clients).
Prova 8: Google te proves de la seva existència (hi ha mes evidencies de la existència de google que de res mes en el mon).

Ara nomes falta una bona pregaria, amb la que predicar:

Google nostre que estàs per defecte, santificada sigui
la barra,
vingui a nosaltres el teu adsense,
faci la teva busqueda en la
terra como en el cel.
Dona’ns avui el nostre gmail de cada dia,
perdona
el resta de comptes, como també nosaltres perdonem les que ens
ofereixen,
no ens permetis utilitzar productes de
Microsoft i lliura’ns de
qualsevol mal.
Amén.

Tambe podriem crear una religió que exaltes la divinitat de la xarxa edonkey ;-). Aquest pas potser si que em torno creient. Google no es tangible, però si m'ajuda bastant mes que altres deus.

Font: tufuncion

20 de setembre 2006

Concurs de Miss Virtual (The most beautiful CG girls #3)

Navegant per els “puestos” he trobat una espècie de concurs de bellesa virtual. No em refereixo irònicament a bellesa com la meva (es completament virtual, perquè es inexistent), sinó de dones fictícies creades gracies a programes informàtics.
La de la foto es la guanyadora, creada per un angles anomenat David Cathro.


Aquí teniu la resta de finalistes. Estava realment difícil la elecció. No hi entenc d'infografia, però jo donaria una menció especial a la 2ª i al 5ª ;-).



Si voleu veure totes les competidores, paseu-vos per aquí.

Si aneu a la wab veureu que es la 3ª edició del concurs. Fixeu-vos que podeu baixar un pdf amb totes les imatges que hi van participar.
Molt bona feina la d'aquests artistes, potser massa i tot ;-).

Font:
tufuncion

Ranking d'Antivirus

Avui començo un altre cop la jornada de 4h a la feina, i com no vaig gaire estressat espero poder estar mes atent al blog.

De moment, he trobat un ranking de antivirus, molt interessant. Es tracta de 2 proves realitzades als antivirus mes coneguts (i no tant coneguts) per Virus.gr.

Part dels resultats m'han sorprès força. Jo confiava cegament en el Avast, ja que va ser l’únic capaç de treure’m un virus que em va entra fa uns mesos (ni el NOD32 va ser capaç de treure'l), però en les proves no ha quedat gaire ben parat (tot i queda per davant de Panda i just per sota del Norton). Mes reconfortant ha segut la victòria de Kapersky (tot i tenir una heurística força millorable), poc conegut fora del "mudillu" informàtic però que sempre m'ha donat molt bon resultat (llàstima que no sigui gratuït).

Vistos els resultats crec que començaré a pensar en canviar de antivirus "per defecte" i provar el Active Virus Shield by AOL que tambe es gratuït (i ademes també es de Kapersky), ja us diré quelcom ;-). No ha quedat entre el millors a l'hora de detectar virus no coneguts, però confiarem en les actualitzacións
automàtiques ;-).

Fixeu-vos com ha caigut Norton Antivirus, que no nomes absorbeix mes memòria que un bucle infinit (al tanto amb la comparació geek) sinó que ademes li costa molt detectar un virus.
Les proves s'han efectuat sobre 147,000 virus.

Aquí us passo els resultats de les proves:


Detectar un virus que esta en la base de dades
1. Kaspersky version 6.0.0.303 - 99.62%
2. Active Virus Shield by AOL version 6.0.0.299 - 99.62%
3. F-Secure 2006 version 6.12.90 - 96.86%
4. BitDefender Professional version 9 - 96.63%
5. CyberScrub version 1.0 - 95.98%
6. eScan version 8.0.671.1 - 95.82%
7. BitDefender freeware version 8.0.202 - 95.57%
8. BullGuard version 6.1 - 95.57%

9. AntiVir Premium version 7.01.01.02 - 95.45%
10. Nod32 version 2.51.30 - 95.14%
11. AntiVir Classic version 7.01.01.02 - 94.26%
12. ViruScape 2006 version 1.02.0935.0137 - 93.87%
13. McAfee version 10.0.27 - 93.03%
14. McAfee Enterprise version 8.0.0 - 91.76%
15. F-Prot version 6.0.4.3 beta - 87.88%
16. Avast Professional version 4.7.871 - 87.46%
17. Avast freeware version 4.7.871 - 87.46%
18. Dr. Web version 4.33.2 - 86.03%
19. Norman version 5.90.23 - 85.65%
20. F-Prot version 3.16f - 85.14%
21. ArcaVir 2006 - 83.44%
22. Norton Professional 2006 - 83.18%
23. AVG Professional version 7.1.405 - 82.82%
24. AVG freeware version 7.1.405 - 82.82%
25. Panda 2007 version 2.00.01 - 82.23%

Detectar un virus que no esta en la base de dades
1 Nod32 2.51.30 - 41503
2 Vba32 3.11.0 - 32911
3 VirIT 6.1.9 - 16469
4 AVG 7.1.405 Professional - 13624
5 AVG 7.1.405 freeware - 13624
6 Rising AV 18.41.30 - 12214
7 McAfee 10.0.27 - 10708
8 Ikarus 5.19 - 7191
9 F-Prot 6.0.4.3 beta - 6247
10 Ukrainian National Antivirus 1.83 - 5506
11 ArcaVir 2006 - 4987
12 Digital Patrol 5.00.12- 4760
13 Panda 2007 2.00.01- 4191
14 Norton 2006 Professional - 4004
15 Trojan Hunter 4.2.924 - 3766
16 AntiVir 7.01.01.02 Premium - 3697
17 AntiVir 7.01.01.02 Classic - 3594
18 Dr. Web 4.33.2 - 3575
19 Norman 5.90.23 - 3272
20 F-Prot 3.16f - 2493
21 McAfee Enterpise 8.0.0 - 991
22 Sophos Sweep 6.0.2 - 869
23 BullGuard 6.1 - 511
24 BitDefender 8.0.202 freeware - 511
25 AntiTrojan Shield 2.1.0.14 - 386


Font: tufuncion

13 de setembre 2006

Opera mini, Google maps (en J2ME) i la revolució en el movil


Intentant descobrir perquè el meu Sony Ericsson no es capaç d'iniciar connexió GPRS he descobert un parell de coses molt interessants.

La primera es un mini navegador que han creat els de Opera, que permet visualitzar qualsevol pagina HTML en el mòbil, de manera bastant fidel (evidentment esta limitat per la mida de la pantalla del dispositiu). El mateix adapta el contingut de la pagina perquè sigui visualitzables des de el mòbil. Si voleu feu la prova amb aquesta mateixa pagina. Queda realment be.

La segona i no menys important, es que he provat google maps en un mòbil. Amb el navegador Opera mini, era possible fer la consulta però era força engorros, ja que suplia la part de AJAX que te la web original, a base de recarregar de nou tota la web en el mòbil.


He observat que ets pot baixar una petita aplicació en J2ME que simula el funcionament de la web. Adapta el contingut a la pantalla del mòbil i es molt mes còmode de fer anar des de celular. Per poder descarregar l'aplicació al vostre dispositiu es molt sencill. Nomes heu d'entrar a la web http://www.google.es/gmm desde el vostre mobil i seguir les instruccions (no son més de 3 pasos). Així doncs ja no cal que ens comprem un GPS per el cotxe, en tenim prou amb un mòbil i la aplicació aquesta.

Encara resultarà em que serà útil saber j2me XD.


eDonkey tanca la paradeta

Actualment si accedeixes a la web de Edonkey t’ha apareix el que veieu en l'imatge
(per si no es veu be, aquí teniu el text)

"If you steal music or movies, you are breaking the law.Courts around the world -- including the United States Supreme Court --have ruled that businesses and individuals can be prosecuted for illegal downloading.You are not anonymous when you illegally download copyrighted material.Your IP address is 62.15.230.33 and has been logged.Respect the music, download legally."

Es veu que això i el pagament de 30 milions de dòlars formen part del acord al que han arribat els creadors de eDonkey (MetaMachine) i la
RIAA per oblidar les demandes que aquesta li havia posat a la justícia.

La veritat es que jo no entenc com la justícia pot fallar en contra d'una empresa que l'unic que ha fet es proporcionar una eina, però les seves accions no son intrínsicament il·legals. Es com si engarjolessin a tots els fabricants d'armes. Ells nomes fan les armes, qui realment fa un bon o mal us son les organitzacions, governs, extremistes o els propis ciutadans.

Portant aquest criteri al extrem, també haurien de multar a totes aquelles empreses que fabriquen i distribueixen qualsevol material que pugues ser utilitzat per fer mal o facilites una acció il·legal (ganivets, bats de beisbol, cadenes de metall...).

"Tot client
P2P nomes serveix per intercanvia material amb copyright". Si algu fes aquesta afirmació estaria fent el ridícul , ja que moltes empreses estan utilitzant aquest mètode per abaratir costos. Es una manera d'enviar molta informació amb molta menys infraestructura.

Ara mateix per baixar-te les actualitzacions d'algun joc (per exemple el
World of Warcraft, les actualitzacions del quals son enormement pesades) el que et proporciona la companyia es un client P2P del que son propietaris, per estalviar-se la contractació de un major ample de banda.

També n'hi per la retransmissió en viu de vídeo i àudio per Internet, etc.

Així doncs, anem a parar a la raó de sempre... els diners. Els diner que es tan perdent les productores, distribuïdores... etc, que no han sabut trobar una formula original i innovadora per fer arribar el seu producte d'una manera mes econòmica i còmode.

Es un problema que sota el meu punt de vista, no s'ha arreglarà privant de llibertat als usuaris, ni criminalitzant-los, sinó donant-li alternatives valides.

Podrien,per exemple, (i no soc precisament algú amb vocació comercial), regalar una entrada per el concert d'aquell artista a la teva ciutat, entrar en el sorteig d'un passe VIP, facilitar la descarga per Internet des de la pagina oficial, amb una reducció substancial del preu i sense
DRM (al fi i al cap s’estalvien la fabricació i la distribució), i 50.000 idees que farien augmentar les seves ventes.

Igualment que tanquin la pagina d'un client de la xarxa, o d'un servidor de la xarxa (ja havia tingut problemes Razorback) no soluciona res, doncs clients i servidors, hi ha "patades" (
e-mule, Lphant) i sen poden fabricar infinits, cada un d'ells millor al anterior. Si han de prohibir, l’únic que podrien seria a compartir continguts amb copyright a la xarxa, però no poden perseguir a tothom.

Hi ha moltes coses mes importants que aquestes per invertir temps i diners públics.

Font:
Error500

05 de setembre 2006

PornoTube, fotos i videos XXX gratis

Aquest post es per tota aquella minoria de gent, que si que entra a webs pornogràfiques i es baixa vídeos "educatius", etc... Si ets de l'altre gran majoria, dels tenen Internet únicament per informar-se, llegir el e-mail (si li envien algun de fotos de noies amb poca roba, no l'obra i el borra automàticament) , xatejar amb l’avia que viu a Teruel i aprendre a fabricar còctels Molotov despres d’anar a missa... no segueixis llegint, el teu temps es massa valuós com per perdrel en aquestes coses de degenerats i pervertits.

El cas es que ahir el meu navegador, tot solet, sense cap tipus d’intervenció per la meva part ;-), va anar a petar a una web que es una copia de Youtube però amb tot allò que no es pot penjar del original... o sigui vídeos XXX (res de erotic o sugerent, porno pur i dur).

Es diu
PornoTube. Hi ha de tots tipus de vídeo i foto (gay, lesbiana, amateurs, orgias...). No l'he mirat molt profundament (això, DE MOMENT, es del tot cert) però crec que encara no hi ha molt on escollir... es qüestió de temps.

Suposo que hauran de controlar que ningú pugi vídeos de pedofília, zoofília etc... però esta clar que sinó la tanquen per algun d’aquestes raons, serà una de les webs mes visitades en poc temps (som una minoria molt insistent).

Aprofiteu ara que no hi ha gaire publicitat, doncs suposo que la única manera que els surti rentable una inversió d’aquesta magnitud serà a traves de banners.

Això si, segur que no li faltaran ofertes per posar un anunci a la seva web, o potser si, com som una minoria els que mirem porno per Internet potser no li veuen el negoci.

Be, que la disfruteu ;-).

01 de setembre 2006

La capa de ozo es va recuperant

Segons un estudi fet sobre l'observació durant 25 anys de l'estat de la capa d'ozo, aquesta s'estaria regeneran.

Els cientifics prediuen que la capa d'ozo tornara a tenir la mateixa "salut" de la que gaudia en 1980, aproximadament a mitjans de segle (2068).

Aquesta millora es deu al cumpliment del Protocol de Montreal (1968) per part dels goberns dels paisos industrialitzats.

Esperem que s’intensifiquin les campanyes que promouen el reciclatge, l'us d’energies renovables i productes no contaminants per tal de frenar a temps els efectes negatius que ja s’han començat a notar a escala mundial.

Font: LaFlecha

25 d’agost 2006

Com funciona un disc dur (vídeo)

No tranquils, no us penso posar un post de 3 fulls, plens de dades explicant el funcionament teòric del disc dur. Diuen que una imatge val mes que mil paraules... per tant un vídeo de 2:31 son 5275000 paraules (211 segons * 25 frames * 1000 paraules) :-D. Realment increïble tota la feina que fan, la precisió que tenen, etc. Ara entenc perquè es la peça del ordinador que suporta mes desgast.





Font: Xataka

21 d’agost 2006

Asus WL-700ge, molt més que un router

Llegeixo en Xataka que Asus ja esta oferint el seu espectacular router WL-700ge, que no nomes serveix de router sinó que també t'ofereix la major part dels serveis més comuns que li pots demanar a un servidor de xarxa.

La veritat es que sembla que els enginyers d’ Asus hagin fet un plat digne de la guia Michellin. Així doncs fem una base ben coneguda i que a tothom li agrada (WiFi 802.11b/g i 4 Ports Ethernet). Fàcil oi?.

Evidentment no estic escrivint aquest post per anunciar el típic plat de menú de 8€ en un bar de la cantonada (no es mes que un router "vulgaris" que et regalen a la fleca cada mati ;-)).

Però com dic això nomes es la massa bàsica, anem doncs a afegir-li els ingredients que li donen la qualitat:
- Un polsim de connectivitat extra: 3 ports USB 2.0 (per compartir la nostre impressora i altres dispositius de manera senzilla i sense dependre del ordinador al que estan connectats).
- Un rajolinet de seguretat: firewall integrat (els que anem al Windows XP SP2 hauríem de veure constantment la alerta que recorda que no tenim cap protecció activada, però seria mes còmode tenir-lo integrat en el router).
- Una mica de picant: client BitTorrent integrat (perquè no de E-mule o Lphnat?).
- El farciment: disc dur integrat de 160GB.
- 15 min al foc: gran número d’aplicacions, com servidors Web, FTP, Samba... (amb la seguretat, comoditat i adaptabilitat que proporciona el Linux integrat)

I llest per gaudir.

Com podeu observar es digne del millor plat de la gastronomia Mediterrània, i com a tal el seu preu es encara força prohibitiu (250-300€), però per la gent que estigui pensant comprar un ordinador de segona ma o recuperar un d'antic per fer-lo servir com a servidor web i client BitTorrent es una opció a tenir en compte.

Por poder, inclús es capaç de compartir càmeres web, altaveus (per això te els USB 2.0) i compartir música en la xarxa amb un servidor de iTunes incorporat.

Per si encara en voleu mes aqui teniu la pagina oficial de la maquineta ;-)

28 de juliol 2006

Manipulació de dates en PHP

Ho volia fer fa força temps, però mai havia trobat temps per docomentar la llibreria en PHP que vaig fer a la feina per manipular facilment les dates. No son grans funcions però estalvien força feina (sobretot la primera).

No es perfecte, algun cop falla (no trobo el problema, si algú m'ajuda li estaré molt agraït) però el 90% dels cops funciona correctament. Pensava penjar-la en alguna web que tingues mes scripts però no he trobat la secció idònia on col·locar-la ( tot el codi que hi havia penjat eren scripts sencer, no funcions soltes com les que he fet jo). Si algun dia acabo d’interminable fase de registre en SourceForge posaré l'enllaç, però de moment us col·loco el codi aquí ;-).


Funció dates($data,$n,$i,$signe)

Torna: La data resultant de sumar o restar l'interval definit

Descripció del paràmetres:
$data=data inicial.
$n= quantitat.

$i= interval, ha de ser tipus String
"d"=dia.
"m"=mes
"y"=any


$signe=signe, ha de ser tipus String
"+"=sumar
"-"=restar


Exemple:
$datai=date ("1/1/2004"). (També podria tenir aquest format "1-1-2004" )
$dataf=dates($datai,4,"y","+").
En aquest exemple guardaria en $dataf-------->01/01/2008



Funció ultim_dia($any,$mes)

Torna: Torna en quin día acaba el mes del any especificat (esbrinar si acaba en 28, 29,30 o 31).

Descripció dels paràmetres:
$any = any de la data en integer
$mes = mes de la data en integer

Exemple:
$dies_mes=ultim_dia (2004, 7);
En aquest exemple guardaria en $dies_mes----->31



Funció contar_dies($data1, $data2)

Torna: El numero de dies que hi ha entre les dues dates.

Descripció de paràmetres:
$data1 = data inicial en format Date.
$data2 = data final en format Date.

Exemple:
$dias=contar_dies (date ("1/1/2004"), date("5/3/2005")).
(Les dates poden tenir aquest format "1-1-2004") .
En aquest exemple guardaria en $dias_mes-------->429

Tant de bo us faci servei ;-).

27 de juliol 2006

Crea i subtitula les teves pel·lícules

M'ha sembla molt curiosa i original la pagina de Bombay Tv on et deixen subtitular petits fragments de pel·lícules indies. Ideal per fer la gracia i riure amb els amics.

Hi ha dos maneres de fer-ho.

La primera es escollir diferents fragments de un troçet de la peli i posar-los en l'ordre que t’interessi per després subtitular-los.

En la segona nomes pots subtitular un sol fragment però tens mes varietat de pel·lícules per escollir.

Aqui teniu un fet per mi (es que tinc poca feina ara mateix).

Animeu-vos i passeu-me les vostres creacions.

Font: Mikitrix.com

26 de juliol 2006

El poder d'un clip vermell

De tant en tant el telenotícies et sorprèn agradablement.
Entre bombes, incendis, manifestacions, homicidis, avortaments en hotels, etc... ("Parad el mundo, que me bajo" Groucho Marx) vaig sentir que un canadenc (Kyle MacDonald ) ha aconseguit canviar un clip vermell per una casa per anar-hi a viure.

Evidentment no hi ha algú tant estúpid (si que n'hi ha però aquest home no l'ha sabut trobar XD ) com per arribar a aquest acord directament. No va fer servir el seu encant per enganyar a una iaia, ni la posició privilegiada d'algun familiar, ni contactes amb la màfia siciliana sinó amb una idea realment original.

Va crear una web on intercanviava el clip per algun altre objecte de major valor. Al cap d'uns dies va revisar les propostes i va decidir canviar el clip per un bolígraf en forma de peix. El boligraf li va dura poc a les mans i d'ell en va obtenir una espècie de mascara petita feta amb fang. Fent anar únicament el mecanisme del intercanvi va aconseguir que per la mascara li donguessin una vella caixa d'eines...

Fins aquí no havia aconseguit res especial, nomes perdre temps. Lo seriós va començar quan li van arribar a les mans un barril de cervesa que va aconseguir encolomar a algú per una moto de neu de 2º ma...i va seguir utilitzant el mateix mètode fins arribar al seu objectiu final que era una casa o una illa deserta.


Gracies a una una petita productora de cine a Hollywood que li va donar un contracte per a un paper en un pel·lícula per el mòdic preu d' una bola de vidre (d'aquelles que quan la mous sembla que nevi dintre) amb les lletres del grup de heavy metal KISS en la base (haig de suposar que com a mínim seria una peça de col·leccionisme) va poder aconseguir el seu objectiu.

Al final va trobar algun actor frustrat que volia aquest contracte i que estava disposat a donar-li una casa per tal de aconseguir el seu somni.

Doncs be, ara han començat a sorgir clons com a bolets i ha aparegut la replica espanyola. En quest cas l'objecte inicial es una sabata però el mecanisme es idèntic.

Ara mateix ja esta buscant qui li dongui quelcom per una estància durant 5 díes per a 6 persones en un casa rural, en Fuente el Fresno, en règim de Pensió Complerta.

L'objectiu torna a ser la tant desitjada casa (es conforma amb una casa a Gijon, lo que redueix bastant els canvis a fer... no vull ni imaginar el temps que necessitaria algú per arribar a tenir una casa decent a Barcelona mitjançant el mecanisme d'intercanvi).

Al ritme actual, si el ministeri no posa una solució al problema del habitatge a mig termini (veient l'ultima idea "Kellyfinder" s’hauran d'esforçar mes enllà de les seves possibilitats), acabaran havent mes webs d’intercanvi d’objectes que de sexe... tot i que seria graciós que algú volgués intercanvia la sabata que prometen donar en el portal de “Keli finder” per una casa de debo.

14 de juliol 2006

Filet de tub d'assaig

Henk Haagsman un professor de la Universitat d'Utrech conjuntament amb els seus col·laboradors estan treballant en el mecanisme per crear carn de porc artificial partint de cèl·lules mare. Tot i que l’objectiu es crear carn per a empreses de fast food i gran cadenes alimentaries el procés podria significar d’independència del home respecte la natura. Així per exemple podríem menjar carn de porc sense tenir que patir per si l’animal tenia la febre porcina, etc...


Evidentment queda encara camí (tot just acaben de rebre la subvenció del Govern Holandes per comprar un bioreactor per poder fer les probes amb grans quantitats de carn), i sobretot per ajustar el producte al original (ningú s'ho menjarà si es xarop en forma de pit de pollastre).

En teoria, una sola cèl·lula pot créixer i reproduir-se generant tant carn como necessitem. Això també obre camí per solucionar la fam al mon... clar que per això primer haurà de canviar la mentalitat dels polítics. Si no hi ha gent que passi gana, no hi haurà gent que treballi barat, i sense aquests les directius empresarials s’emportaran menys beneficis dels seus negocis, per tant el dubte es si les màfies d'aquells països permetran que arribi aquesta tecnologia al seu poble.


Font: Genciencia

10 de juliol 2006

La Unió Europea per fi aposta per l'hidrogen

He llegit a LaFlecha.net que la Unió Europea espera tenir el 5% del cotxes (uns 9.000.000) del seu continent funcionant amb hidrogen per al 2020.
Per a mantenir-los en funcionament, calculen adaptar de 5.000 a 10.000 estacions de servei per al recarregar dels dipòsits d’hidrogen.

Aquestes xifres son realment molt petites perquè de les 5.000 (segurament s’adaptaran mes o menys depenent de les existències de petroli en aquell moment) estacions nomes ens toquen 500 per a tota Espanya.
Això no significa mes que, donar cobertura a les grans ciutat i poc mes.

A aquestes alçades a ningú sorprèn la poca valentia dels politics, que han esperat a la completa extinció del petroli (els experts afirmen que nomes ens queda petroli per 20 anys mes) per apostar per energies mes netes, renovables i a la llarga mes barates. Tant eren les mes que suficients raons per el canvi de carburant (ecologisme, abaratiment, independència dels països productors, etc...), lo important era no canviar de mans el poder.

Parlant de poder... espero que els països es donguin mes pressa de la que veig en la noticia, perquè no vull ni pensar el que pot passar si els països productors comencen a veure que s’els acaba el monopoli, i es creuen amb el dret de aprofitar al màxim els darrers any del negoci. Els país productors ens tindran agafats per les parts mes baixes, i ja sabem qui son, i les ganes de "bronca" que tenen (incloent EUA).
Al senyor Bush, ja li han advertit. Algú li haurà explicat el conte(acompanyat d’un got de llet amb galetes), que acaba malament per a ells, i ha decidit invertir fort en aquest camp des de ara mateix. Es seu amic de Texas (el de "hasta luego, baby") també ha promès (i no esta oficialment en campanya electoral) que per al 2010 crearà una xarxa de estacions de servei, en les principals vies de la seva regió, on poder recarregar el dipòsit d’hidrogen.

Si algú li interessa he troba un fantastic post que parla del funcionament, les avantatges e inconvenients del "nou" carburant.

06 de juliol 2006

Llibrerias PHP per treballar amb AJAX

Digueu-me "patan" si voleu, però em resulta incòmode programar pagines web partint d'objectes creats amb les classes del Google Toolkit Web. He estat buscant exemples, manual, tutorials... i al final que anat a petar a la Wikipedia.

Pensava que no trobaria res mes que una breu explicació del concepte i una mica d’història, però en la part inferior hi havia uns links molt interessants. Resulta que hi ha gent que ha fet llibreries en php (isiAjax, tinyAjax) que faciliten enormement el treball amb Ajax. Aquestes si que son realment fàcils d’utilitzar, estan documentades (en castellà) i no necessites aprendre pràcticament res de nou.

De moment solucionen el tema de la comunicació asíncrona, de manera que, pots actualitzar la pagina que mostres, amb la resposta tornada d'un script extern sense tenir que torna a carregar-la sencera, simplement imprimint el resultat en la part de la teva web que vulguis.

Com segurament no m'he explicat gaire be us passo l'enllaç a dalt teniu els enllaços a les webs dels autors/es, on ho expliquen millor i podreu veure uns exemples.

Per a mi la isiAjax es la millor que he trobat. Esta molt ben documentada, es mes fàcil d’utilitzar i crec que es la mes potent.

Ara nomes falta aprendre a fer interfícies "boniques" i dinàmiques amb AJAX i a menjar-nos el mon ;-)

04 de juliol 2006

Google Toolkit Web

Els senyors de Google han decidit un cop mes ajudar als desenvolupadors a utilitzar la seva tecnologia (ja ho havien fet en el projecte Maps i publiquen la API per poder publicar gadgets en la seva pagina personalitzada). Aquest cop a sigut publicant unes eines molt utils per crear aplicacions AJAX a partir de codi Java.

AJAX es el "llenguatge" que fa servir Google en les seves aplicacions (des de Gmail fins a GoogleMaps) que permet navegar per l’aplicació com si estigues instal·lada en local (sense tenir que recarregar pagines i amb una velocitat sorprenent). Realment no es un llenguatge sinó l’aplicació de una forma de programar que combina diferents llenguatges (XML, JavaScript, etc...)

En principi es tan senzill com crear una aplicació en Java (mitjançant les llibreries que et proporciona Google) i desprès passar-li el compilador que et proporcionen.

El packet consta de varies parts:

projectCreator: Automatitza la creació d'un projecte en l'Eclipse amb les referències a les llibreries i l’estructura bàsica.

applicationCreator: Et crea l’estructura necessària per a compilar el projecte en la carpeta que especifiquis. En aquest path et col·locarà el compilador que necessites per passar el codi a AJAX així com una espècie d’emulador on t’indica el possibles errors de codi.

Les dues comandes son de MS-DOS per tant tingueu paciència.

gwt-user.jar: Llibreries necessàries per la creació d’un projecte que el compilador sigui capaç de convertir.

En la carpeta "doc" teniu tota la documentació de la API a dalt esmentada (gwt.html) així com unes explicacions de com s’executa cada comanda.

Jo ja l’he provat amb un exemple molt tonto, però la veritat es que ho fa força be. Nomes t’has de acostumar a l’estructura de paquets i carpetes que vol, però la resta es molt senzill per algú que sàpiga Java.

Doncs be, ja no teniu excusa per aprendre a fer aplicacions web realment espectaculars.

28 de juny 2006

Un altre fracas de Microsoft

Els directius de Microsoft han cancel·lat definitivament el projecte WinFS. Això es el que s’extreu del blog oficial del projecte. Una de les poques novetats interessants que havia de portar el proper Windows Vista (això deien al inici del desenvolupament), no nomes estarà absent en el llançament del nou sistema operatiu, sinó que no arribarà mai.

WinFS era un nou sistema de fitxers que permitiria afegir la informació que tu volguessis als fitxers per desprès poder fer busquedes mes senzilles i útils (com es fa a Internet). Es veu que la idea era tenir els fitxers ordenats de manera similar a com estan les dades en una base de dades.

Massa "moviment" per millorar una mica el que actualment ja fa el Google Desktop. A demes representava canviar tot els sistema de fitxers (ara que han aconseguit llicenciar el FAT), conservar retro-compatibilitat amb altres sistemes de fitxers, etc...

Em sembla que Microsoft haurà d’ampliar d’augmentar el numero de tentacles:
- Vista esta casi acabat abans de començar (Poc mes que acceptar nous dispositius).
- Office, li esta sortint competència cada cop mes forta (Open Office, aplicacions en Web 2.0), i cada nova versió aporta menys novetats.
- Buscador... qui l’utilitza?
- Correu... es mante perquè hi ha molta gent que no sap que es pot crear una compte (NetPassport) per el Messenger amb un correu que no sigui de Microsoft, però realment cada cop mes gent utilitza GMail (encara que “l’espiament” del correu sigui mes obvi que en Hotmail).

Ara mateix crec que l’únic que creix per si sol es el Messenger, on encara els hi queden bones idees i novetats que incorporar (no es que el 8 sigui extremadament novedos, però el fet de compartir fitxers amb els teus contactes es interessant) i segurament encara te moltes maneres d’ampliar-lo.


24 de juny 2006

Llámame lola

Un cop mes la nul·la tolerància de les empreses, la falta d’adaptació als canvis, i perquè no dir, la prepotència amb la que es mouen ha tingut els seus fruits.

Ja fa un dies (perdoneu que hagi tarda, però estic en època d’exàmens) vaig llegir a Error500 que havien tancat l’usuari de YouTube del creador d'un blog anomenat
Llámame Lola (us poso directament la nova adreça). Fins aquí res destacable. Llegint la resta del post vaig descobrir que aquesta gent te un blog on parlen i promocionen anuncis, curts, animacions i quelcom que sigui creatiu.

Perquè els seus lector ho pugues apreciar per si mateixos, penjaven el material del que parlaven al seu blog al usuari de Youtube. D'aquesta manera podien tenir els continguts en un servidor d’emmagatzematge gratuït i el blog en Blogger (també gratuït). Evidentment no nomes els usuaris del seu blog es beneficiaven, sinó també molts altres que podien enllaçar els vídeos desde on volguessin.

El sistema va funcionar fins que Youtube va començar a rebre pressions de les companyies publicitàries del anuncis que havia penjat. Aquestes empreses s’escuden en la defensa dels drets d'autor etc.

El que no entenc molt be es com no es donen compte que aquest tipus d’iniciatives (com la del blog que us comento) no fan mes que beneficiar-les. No se suposa que el somni de tota agencia publicitària (i el de la firma que la contracte perquè li faci l'spot) es que els seus anuncis tinguin la major difusió possible?. Ningú es passarà per exemple per la web de Nike cada 15 dies per a vigilar que no treguin algun spot nou, en canvi si que passaràs per el Youtube, per tant tenen mes possibilitats de que el vegi si algú que mel recomana el penja del Youtube que al reves.

No se, suposo que deuen tenir les seves raons, em costa d’imaginar el perjudici que pot generar per aquestes empreses el fet de que algu recomani i faciliti l’accés a als seus spots.

El seus vídeos tenen tant èxit que s'han treballat un arxiu de 3GB (“DVD Llamame Lola 2005. Más de 250 videos (anuncios,animación,videoclips y cortos)[nomellamesdolores.blogspot.com].iso”) amb tot els anuncis, curs, animacions, videoclips etc... que tenien penjats al Youtube i compartit a la xarxa Emule y Bitorrent.


15 de juny 2006

El reproductor ideal (o casi)

Ja ha sortit al mercat un reproductor que farà les delícies de molts (sobretot dels que tinguin una bona nomina ja que la versió de luxe val 300€).

MusicGremlin MG-1000 no te una capacitat extraordinària (hi ha una versió de 4GB i una altre de 8GB), ni es extremadament petit però gracies a la seva connexió Wi-fi pots intercanvia musica amb el company que tinguis al costat sense tenir que connectar-lo a un PC ni tampoc necessita que hi hagi Wi-fi (Wi-Fi Ad-hoc), tot i que si que et caldrà connexió a Internet per baixar-se cançons directament de la
pagina del fabricant.

Això si, un defecte força gran es que fa servir el sistema de DRM de Microsoft, per tant, en principi (fins que algú descobreixi la manera) nomes podràs baixar musica de la seva pagina (suposo que no revisarà la musica que li posis per USB... mes que res perquè sinó es moriran de fàstic).

Per quan un reproductor realment complert (que accepti forces format d’àudio, relativament petit i prou atractiu, amb una pantalla nítida, connexió Wi-fi, bateries de que durin una setmana, que sigui ampliable amb targetes de memòria, sense DRM...). Seria una mica car, estem d'acord, però seria el reproductor definitiu, ja no se li podria demanar res mes.

Font: Error 500

13 de juny 2006

Icones per a webmasters i progrmadors

FamFamFames una web que ens ofereix una col·lecció de mes de 1000 icones totalment gratuïts (sota llicencia Creative Commons Attribution 2.5 License).

Hi han de tots tipus i estan molt ben parits. Espero que us sigui útil.

Hosting gratuit

Fantàstica recopilació de hosting gratuïts la que ha fet l’autor/a d'aquest blog. Hi ha mes de 60 servidors i una breu descripció de cada un, anomenant característiques com:

- Espai disponible.
- Capacitat de transferència.
- Mètode d'acces als fitxers.
- Si pots allotjar-hi BBDD.
- Llenguatges suportats
.
.
.

Si algú esta buscant un hosting gratuït per la seva web aquesta fantàstica guia li estalviarà moooollltttt de temps i mal de caps.

Que aprofiti.

Imatges espectaculars i gracioses

Us solucionaré el "problema" de que col·locar de fons d’escriptori deixant-vos un enllaç a una galeria a Flickr d'un bon home que te un blog bastant original (no apte per a noies feministes, i molt apte per a pervertits o nois amb una forta carrega de testosterona). En aquest enllaç es dedica a penjar fotos realment espectaculars i gracioses. No us el perdeu.

12 de juny 2006

Day of Tentacle 2

Digueu-me nostàlgic, però ja fa molts anys que no treuen bones aventures gràfiques. Lucas Arts s'ha pujat al carro de l'estrategia i RPG's basant-se en el mon de StarWars i les te bastant abandonades. Trobo a faltar aquelles hores davant del Monkey Island (això em recorda que encara haig d’acabar-me la ultima part de la "saga", i que m’agradava mes l’aspecte que li van donar en la 3º part de dibuix animat, que la poligonal fisonomia 3D de la ultima entrega), Day of the Tentacle, Full Throter (algun espavilat va anul·lar la segona part), Grim Fandango, etc...

Com tots els sectors es deixen porta per les modes. Ara qualsevol joc que no tingui 3D, per poca falta que li faci, ja no es digne d’estar en les vitrines de les botigues... encara diria menys, no es digne ni de gastar ample de banda ;-) .

Aprofito el tema de les modes per informà de la campanya contra el iPod que estan fent els senyors de SanDisk, amb la qual estic totalment d’acord, ja que tot i les bones característiques del reproductor d'Apple, em fa una certa angunia tot el que s'ha generat al voltant d'ell, per fer-nos creure que es un objecte de culte, indispensable si algú vol triomfar a la vida.

Hi ha gent però, que no es conforme en esperar que una companyia decideixi invertir un mínim de 12M € per crear la següent entrega del seu joc preferit, i decideix crear-la ell mateix. Aquest es el cas d’aquests alemanys que porten el projecte de DOTT2 (Day Of TenTacle 2). Gent que de manera voluntària i aparentment altruista s'han "currat" una segona part amb sistema SCUMM i amb una ambientació i aparença molt similar a la primera (tot i que els gràfics s’han millorat força).

En principi esta previst el que aquest any ja estigui apunt la demo, i en el 2007 estigui disponible la seva descarrega completa, de manera gratuïta.

Ara mateix els fa falta animadors i traductors. Algú s’apunta?

Bluetooth 3.0, com una bala

Tot i que va sortir fa relativament poc (crec que hi ha pocs aparells que l’aprofiten doncs, inclús aparells com els mòbils, que tant ràpidament estan evolucionant, fins a mitjans del any passat la majoria no portaven Bluetooth), ja ha sortit una nova versió que promet velocitats de fins a 480 Mbps, que comparats amb els 12 actuals suposa un augment molt considerable. La resta de característiques seran molt similars (alcanç, us de perfils, seguretat, etc...). A vera quan comencen a incorpora Bluetooth els reproductors Mp3, per així poder passar-nos cançons amb una amic sense tenir que estar davant d'un ordinador i porta el cable USB.

Font: Xataka