11 de març 2008

Espanya, aquell pais estrany

Aquest cap de setmana m’he donat compte que NO CONEC als espanyols. M’han sorpres per dos bandes.

La primera, diumenge al mati quan vaig llegir que Espanya sera representada per Rodolfo Chikilicuatre a Euroision 2008.
Us sere sincer, no em sembla la millor canço que podien presentar pero tenin em compte el prestigi del concurs no em sembla cap disbarat. Les ultimes gales s’han caracteritzat per l’aportació de grups “freaks” per part dels països nordics i de l’est.

Al 2006 va guayar un grup heavy un tant peculiar anomenat “Lordi” i al 2007 una drag queen va quedar segona. Si no recordo malament les cançons no estaben eren dolentes pero distaben força del nivell de decades anteriors.

El cas es que em pensava que acabaria sortint l’Espanya mes rancia i consevadora que preferiria enviar algun representant mes “profesional”, sobretot veient com el van rebre tant el jurat com la presentadora de la gala “Salvemos Eurovisión” ( el titol de la gala ja deixava entre veure les intencions dels organitzadors, així com el prestigi actual del concurs musical europeo XD). Habra tingut que ser molt fort el suport popular perque TVE hagi tingut que incloure’l a la final.

Així docs em vaig llevar diumenge amb la sensació de que quelcom estava canviant a Espanya. Per fi la gent començava a tenir sentit del humor, a ser moderna, europea...

No es pot negar que el freakisme esta de moda i crec sincerament que esta marcant una epoca. Igual que ara relacionem els anys 60 amb els hippies, els porros, les manifestacions per la pau, el amor lliure etc... quan tota aquesta fal·lera per lo “freak” hagi passat recordarem aquest anys per el moviment que premiava lo extravagant o ridicul.

Pero aquest impresió em va durar tot just 24 horas.



Per la nit es van coneixer els primers escrutinis de les eleccions generals 2008 i em van tornar a decepcionar.

Si, va guanyar Rodriguez Zapatero, pero no es aixó el que em van fer tocar de peus a terra, sino perque el PP no va perdre ni un sol vol respecte el 2004, tot el contrari, va creixer en intenció de vot.

Com es doncs que Zapatero va gunayar les eleccions, doncs? Doncs molt facil per la por dels votants d’esquerra, que sabent de les enquestes publicades fins el dia abans donavent una avantatge molt just al PSOE, van decidir concentrar el vot en comptes de dispersar-lo entre la resta de partits d’esquerra. D’aquesta manera es pot observar com l’esquerra espanyola ( i sobretot la catalana) no ha crescut, sino que tant sols ha canviat d’orientació. Com estareu imaginant els grans perdedors son precisament ERC i IU.

No puc dir que em sorprengui, pero si em resulta força decepcionant que despres de la campanya de crispació i atacs frontals i gratuïts del PP (tant al PSOE com al sentit comú), en comptes de rebre un correctiu per part de la població, aquesta hagi contestat donant-li mes suport.

Amb un percentatge tant alt de votants del PP em comença a fer una mica d’angúnia promoure la Democràcia Directe en aquell país (com ja sabreu casi tots des de fa uns mesos m’he fet militant de que te d’intenció de porta la democràcia directa a Espanya).

Si be seria un sistema mes just crec que acabaria relaxant la imatge de Suïssa (salvant les distancies) on la població es força conservadora i on les lleis per modernitzar el país s’aproven amb molta lentitud.

De fet, per aplicar en tota la seva extensió i correctament aquest sistema crec que primer hauríem de transformar Espanya en un país federal. Aquesta seria la única manera de garantí que cada poble te el poder de decidir per si mateix.