07 de gener 2009

Estar enamorat i estimar algu

No us explicaré com m'ha sorgit aquest tema per el cap, perquè em diríeu freak i ja m'ho dieu massa sovint ;-).

El cas es que m'ha vingut al cap lo "estúpid" o "nyonya" que et tornes quan estàs enamorat. L'altre dia ho comentava amb la meva parella, "l'enamorament hauria d'estar tipificat com alienació mental transitòria (per sort)".

Va ser aquest ultima paraula ("transitòria") la que de vegades porta problemes.


A tothom li agrada enamorar-se. Notes una sensació agradable mentres el teu cos deixa anar endorfines (que no deixa de ser una droga tova, que en alguns casos es torna massadura ;-)) que et fan sentir extremadament feliç.


Quan s’està enamorat, no veus defectes, ni males intencions. Tot es perfecte. Nomes tens un 2 objectius a la vida:

- Fer feliç a la persona estimada.

- Estar amb ella el màxim temps possible.


Durant aquesta etapa la teva individualitat i capacitat de raciocini es veu greument mermada o senzillament reduïda a 0. Amb totes aquestes "tares" es senzillíssim ser feliç, nomes has de trobar la manera "maximitzar" els dos objectius anteriors.

Hi ha gent (especialment dones) que pretenen que aquesta etapa duri per sempre i quan s'acaba buscant una altre persona que els pugui tornar a facilitar aquesta sensació. Les podríem anomenar "yonkis d'endorfina" (si si, estic super-imaginatiu) ja que fan el que sigui per la seva dosis.



No troben sentit a una relació mes enllà d'aquest període (que mes aviat o mes tard arriba, i no torna), quan realment l'enamorament no es mes que la primera, la mes curta i la mes fàcil de les etapes en una relació sentimental.

Alguns/es em diran que no es fàcil, que porten molt de temps sense enamorar-se. Mes enllà de la dificultat personal de trobar algú amb cert grau d'afinitat, enamorar-se no es mes que donar-se compte que has trobat una persona amb la que "connectes", amb la que tens interessos comuns, o simplement t’atreuen certs aspectes i la trobes atractiva.

De fet, es tant "fàcil" que si miréssim les vegades que alguns/es s'enamoren podríem deduir que confonen l'enamorament amb una mala digestió. Però estimar a una persona va molt mes enllà. Per estimar de veritat es necessari conèixer be a la teva parella, ser conscient de les seves virtuts, acceptar les seves manies e intentar ajudar-la a millorar els seus defectes.


La diferenciació es similar a la que podríem fer entre

els termes "desitjar" i "estimar". Desitjar no es mes que un antull (“antojo” en castellà... eh, que jo em documento per escriure eh :-P), no ets objectiu, nomes saps que t'agrada i sents la necessitat de "tenir-la".


En canvi per estimar necessites ser conscient de amb qui estàs compartint la teva vida i això nomes ho pots fer quan has recuperat la teva pròpia personalitat, per poder parar-te, i fer-te algunes preguntes:

- Val la pena cedir temps?

- Val la pena cedir la teva llibertat?

- Val la pena perdre l'oportunitat de conèixer altre gent per estar amb aquella persona?.


Per tant podríem negar la frase "l'amor es ceg", ja que crec que no sents amor de veritat fins que et recuperes de l'etapa d'enamorament i veus l'altre persona tal com es.


L'amor de veritat no s'envà quan s'acaba l'enamorament... de fet encara esta per arribar. L'amor de veritat es realista, no creu en princeses de compte ni prínceps blaus.

L'amor, com tot lo bo, es fa merèixer i per tant s'ha de fer un esforç tant per aconseguir-lo com per mantenir-lo.



Bookmark and Share

9 comentaris:

deibit ha dit...

Ohhhhh quin post mes currat nano!
La veritat es que quan et poses transcendental no et reconec pero em fa sentir orgullos de tenir-te com a amic.
Ets el millor

La rachel ja pot estar contenta ja.

Que vagi tot genial

Ens veiem

P.d: pq vegis que soc bona persona i per no deixar-te malament davant dels teus lectors, aqui al teu blog no et dic putilla eh ;P

Anònim ha dit...

Encara juges al wow i tens el clan?
hercko@hotmail.com

Anna ha dit...

No ens coneixem de res, passava per aquí, però les teves paraules m'han ajudat molt.
Gràcies

Nau ha dit...

De res Anna. Gracies per deixar el comentari. M'encanta saber que el blog no nomes serveix per ordenar les meves pròpies idees sinó que a demés li pot semblar útil/interessant a mes persones.

Anònim ha dit...

Penso que tens tota la raó, quan estem enamorats realment encara no sabem si estimem de veritat, només quan passa aquesta etapa i encares la realitat de l'altra saps de debó si l'estimes tal i com és.
gracies per les teves paraules
Rosa

Anònim ha dit...

Quina sort estar enamorat i estimar!! És molt bonic estar enamorat, jo ho he estat molt de la primera parella que vaig tenir. I ara costa tornar a enamorar!!! Estimar és més senzill, suposo. Però es pot començar una nova relació només apreciant/estimant? No sé si deu ser el mateix...
Gràcies pel post! M'ha agradat llegir-lo.

Nau ha dit...

Doncs jo per sort encara estic amb la meva primera parella (casi 6 anys junts... si vaig començar tard XD), pero tambe m'ho he plantejat alguna vegada "Seria capaç de tornar-me a enamorar"?.

Després d'una ruptura suposo que deu ser molt difícil tornar a començar i volcar-te tant en una persona.

Crec que a mi també em costaria molt començar una relació sense estar enamorat.

De totes maneres, en una parella sempre hi ha un que hi possa mes que l'altre i amb una mica de sort potser comences una relació apreciant/estimant l'altre persona i a mida que passa el temps t'hi vas enamorant.

Ànims i gracies per deixar la opinió.

Anònim ha dit...

Sí, costa. La primera parella sempre tindrà un bocinet del meu cor i això serà irremplaçable!! Després de 9 anys tots dos ens continuem estimant, m'agradaria pensar en poder estar junts, però "continuar" una relació que va acabar fa tant temps, és difícil. No sé si les 2s o 3s o 4s oportunitats poden anar bé...
Gràcies de nou!:)

DavidS ha dit...

M'ha agradat lo de "enamorar-se no es mes que donar-se compte que has trobat una persona amb la que "connectes"", ho trobo una reflexió encertada.