17 de febrer 2010

El Google actual i el problema de la privacitat

El descobriment d'avui ha sigut bastant impactant. No es que sigui un "fan boy" de Google però era una empresa que em queia simpàtica. Sempre s'han caracteritzat per fer aplicacions útils, boniques i obertes... tot una utopia estan acostumats a la criticadissima filosofia de Microsoft.

Fa un temps ja em vaig desencantar descobrint que sota de la túnica de "germanes de la caritat" (pràcticament tot es gratis dins l'univers de Google) s'amaga un llop pelut i amb dents afiladissimes. Segurament tothom s'ha donat compte, pero cuan estas llegit un mail dintre de Gmail, a la banda dreta pots llegir uns "consells publicitaris". Pero no "publicitat" com la de la tv o la radio, sino publicitat personalitzada segons el que es parli en el mail que estas llegint. En altre paraules: escanegent els mails i segons les paraules que hi trobin, et mostren anuncis realcionats.

Be això en principi ja es una violació la meva intimitat a plena llum del dia. No perquè cregui que hi hagi algun empleat de Google que es distregui mirant el meu correu, sinó perquè tota aquest informació després pot ser utilitzada per coses que a les que jo no hi tinc perquè estar d'acord.

Un correu electrònic diu coses de mi, però el que mes informació revela de mi (i segurament de tots vosaltres), segurament molt mes que la informació que pugui arribar a compartir en el Facebook o la de les meves factures, son les cerques que faig (evidentment a Google).

Avui m'ha donat per utilitzar Google Bookmark. En principi nomes era per tenir el "bookmark" actualitzar anés on anés. Quan he accedit m'ha sortit una finestra preguntant-me si volia que Google recordes totes les adreces a las que accedia (necessita que t'instal·lis la barra de Google en el navegador) o nomes les que cercava a traves del seu cercador web.

M'he quedat una mica boca obert al veure la "barra" que tenen. La menys intrusiva de les dos opcions era deixar que guardes totes les meves cerques?.

He clicat en la segona opció i m'ha deixat entrar en la interfície de Google bookmark/history on he pogut comprovar que han estat emmagatzemant cada una de les cerques que he fet ( des de el 2006), i quins dels enllaços que em mostrava eren els que picava en cada una d'elles.

Immediatament he buscat la política de privacitat. Allí es pot llegir tots els mètodes que fan servir per recopilar informació de tu, pots veure un video on s'explica lo "guai" que es Google. De fet no s'amaguen, ben al contrari, intenten menjar-te el cap explicant que tot això que guarden es per el teu be (en part es cert), perquè tota aquest informació la fan servir ells per donar-te uns resultats molt mes acurats quan fas servir el seu cercador. Peró encara hi ha mes, resulta que el vídeo diu textualment "te damos la posibilidad de que no guardemos tus conversaciones en google talk y google voice"



Resumint, que no nomes no estan fen res dolent, sinó que encara els hi has d'agrair. Veient el vídeo es fàcil veure que per defecte ho guarden tot, i que si no vols que guardin quelcom, ho has de buscar i desactivar tu.

La veritat es que cada vegada es mes evident l'estratègia de Google...i fa por. Saben de que parles amb els teus amics (gmail, gtalk, google voice), saben on vius i on vas (Google maps), saben les teves inquietuts (google history o bookmarks, google reader, igoogle, youtube), saben el que fas (gcalendar)... En alguns casos saben millor qui ets que tu mateix.

Com tothom sap el seu negoci es la publicitat i amb totes aquestes dades no nomes poden mostrar-te els anuncis que mes encaixen amb tu sinó que poden generar tot un perfil de qui ets.

A primera vista no es res perjudicial, de fet es positiu que ja que has de veure publicitat almenys que sigui de marques i productes que puguin ser interessants per tu, i que els resultats de les teves cerques tinguin en compte els teus interessos, la teva ubicació, etc...però al mateix temps es un gran perill que una sola empresa sàpiga tant de tu.

Es interessant que amb una sola compte puguis accedir a tants i tants bons serveis, però cada cop que Google presenta un nou servei uns altre 14 serveis similars moren. El servei de Google sempre serà com a mínim igual de bo i partira amb el gran avantatge que dona una integració nativa amb la resta d'aplicacions de Google i els recursos suficients per millorar-lo i fer-lo créixer.

El seu objectiu final, es que tota la informació del mon estigui a la xarxa (i quan mes interrelacionada millor), de que pugui ser objectiu del seus algoritmes i per tant útil per generar mes i mes personalitzada publicitat, però no es pensa quedar esperant a que els usuaris canviïn de mentalitat per si sols. Saben que aquests canviïs no passen d'un dia per l'altre, que no ho tindran fàcil perquè necessiten de molts intermediaris i volen que aquest canvi es faci ara que encara "tallen el bacallà".

Per un costat necessiten que els usuaris creguin que la seva privacitat es quelcom sense valor o que en el pitjor del casos la cedeixin casi sense donar-se compte. Qui pot negar l'utilitat de serveis com GMail, Google calendar, Youtube, Google maps, Google docs, Picassa... A primer cop de vista i si ho mirem de forma aïllada (per cada servei per separat) estem cedint molt poca privacitat a canvi de poder utilitzar un servei fantàstic i que ens fa la vida mes fàcil. Peró si ho mirem en global, si ens fixem en tota la informació que estem deixant a mans del "senyor Google", ens donem compte de que gaire podrien generar un avatar/clon virtual de nosaltres (segur que us ha vingut al cap la serie Caprica ;-) ).


Per l'altre saben que quants menys intermediaris millor, quan mes aprop de l'usuari final menys problemes:

- Que els usuaris s'han d'instal·lar una barra en el navegador per poder guardar-nos tota la informació que ens interessa d'ells... cap problema, creen el seu propi navegador.

- La gent cada cop mes es connecta mes des de el mòbil... cap problema, estalvien problemes als fabricants facilitant-los un sistema operatiu amb el que els usuaris estiguin permanentment connectats i així poden posar els seus serveis (amb els que recopilen tota la nostra informació) a un sol clic de l'usuari i amb la seguretat de que estaran suportats i actualitzats en tot moment.

- Ja no es podem fiar de que a llarg plaç els fabricants facin servir el seu sistema operatiu...cap problema treuen el seu propi model de mòbil, per assegurar-se la presencia d'Android en el mercat (Nexus One).

- Últimament ja es podem fiar ni dels ISP (que a demés a Espanya que son una mica... "animals" els volen cobrar un canon).... cap problema, ens fan ISP i passen per sobre de les grans "telecos".


Si tot això ho hagués intentat Microsoft tothom els associaria amb Satanas, amb el gran mal de la informàtica, amb l'enemic de la llibertat. Peró em de reconèixer que amb Google tot es diferent. No ens queixem per que tot el que fa Google es molt útil, es obert, gratuït i funciona. "A demes" permeten configurar els serveis de manera que no guardin tantes dades (o que almenys no vegis que ho fan), si t'endinses lo suficient en tota la política de privacitat.

Peró no ens enganyem, la millor manera de que Google no sapigui GAIRE de tu, es mantenir-te desconnectat del teu compte de Google el màxim temps possible i no utilitzar el seu cercador (això ultim veritablement difícil, perquè segueix essent el millor).
Tot i això encara poden saber algunes cosetes, però probablement serien a nivell purament estadístic i no podrien relacionar-te individualment.

Després de tota aquesta parrafada haig de dir, que:
- No he deshabilitat la cookie de Doubleclick (pero almenys se on esta l'opció) per lo qual estic permeten que Google reculli informació sobre les meves preferències, perquè ja que m'ha de mostrar anuncis almenys que siguin del meu possible interes.
- He escrit aquest post, en un blog Blogger XD.

P.D: Tot i això, guanyaran el xinesos ;-)


Bookmark and Share.

1 comentari:

Killy ha dit...

Muy interesante artículo, maese Nau. Lo cierto es que también yo era un fan bastante acérrimo de todo lo 'googleliano', pero en los últimos tiempos me empiezan a preocupar.

Toda esta fachada de gratuidad, pese el buen hacer, es un velo demasiado cómodo como para obviar la privacidad. Ojo, y no soy un talibán de ésta, que me da bastante igual poner mis cosas en abierto en la red, ya que mis actividades lúdicas se benefician de ello.

El caso es que por mucho que lo quieran vestir de su propia tendencia new wave, no ser dueño y señor de qué cuentas a otros no es una moda, es un derecho intrínseco, y si eso no se mantiene claro, la red no crecerá sana.

Y lo peor del asunto es que nos hemos dado cuenta de todo esto gracias a la cagada del Buzz, el cual es la más descarada de sus aplicaciones. Pero no habíamos caído en las comparticiones no segmentadas del Reader, ni la visualización de tu canal en Youtube, etc.

Me da rabia que una empresa de publicidad me quiera vender la moto de cómo debo pensar, pero es un problema presciundir de sus servicios.

Y esto, señores míos, se llama monopolio.