Democràcia directe (Democràcia digital)

Si, ho confesso, soc una d’aquelles 3 persones que veu l'Agora (C33).
També reconec que alguns dies es fa força pesat, ja que els tertulians donen voltes a les mateixes conclusions durant molts minuts, però almenys omple el buit televisiu de debat seriosos i ben fets a hores decents.

El del dilluns passat tractava sobre lla digitalització de les properes eleccions (blogs, videos al YouTube, les webs dels partits etc...), però al final es va acabant parlant del desencant de la població cap als seus politics.

La digitalització en les eleccions espanyoles, es simplement testimonial. Res nou sota el sol. Blogs dels politics on diuen el mateix que diuen en els mítings, algun vídeo i poca cosa mes. El mateix de sempre però han canviat el suport tecnològic empleat.

En quan van entrat en el desencís que esta posseint la gent a l'hora d’exercir el dret a vot, tampoc son cap noticia:

- No tracten els temes que realment preocupen als ciutadans.
- No proposen res de nou ni diferent.
- Promeses incomplides.
- Desqualificacions i crispació a dojo
- Escassa honestedat
.
.
.

Hi havia un tertúlia que deia:
"Després d'estar tants anys lluitant per tenir el dret a votar ara tenim l’obligació de fer-ho".

Si be estic d'acord amb la frase reconec que cada cop ho faig amb menys il·lusió. Trobar a faltar una alternativa nova, una alternativa amb mes sentit comú que les actuals. Un partit que depengui lo menys possible de les grans corporacions, que no degui res a ningú. Que realment tingui ganes de canviar les coses i de fer progressar el país encara que posi en joc el seu càrrec.

Porto anys amb la idea de que si jo fos polític impulsaria la "Democràcia Digital". Qualsevol decisió mínimament important seria consultada en referèndum a traves de la web. Si no hi hagués prou diferencia entre les diferents opcions que proposaria en l'enquesta o no hi hagués prou gent interessada en participar-hi, prendria la decisió el partit polític de torn (l'altre opció seria que si no hi ha prou participació no es pren cap decisió, així la gent hauria de mullar-se si vol res).

Una opció seria enviar una mail cada cert temps a tothom que vulgués participar amb totes les enquestes actives.

Amb la tecnologia actual tot això es tècnicament possible:
- Pràcticament tothom te accés a Internet d'una manera o d'una altre
- L'elevat nombre d'activitats que es poden realitzar a traves d'Internet ha comportat que la gran part de la població tinguis les nocions bàsiques per comprar un bitllet d'avió, entrades per espectacles i per tant tambe de votar en una web.
- S'esta començant a implantar al firma digital.

De totes formes es podrien implantar moltes mes maneres d’exercir el nostre dret a decidir:
- A traves del mòbil (accedint a Internet o a traves d'un SMS gratuit).
- Per tal de que la gent gran també tinguis accés es podria plantejar l'idea de crear uns terminals especials que es posarien en totes les oficines bancàries. Per tal de no destorbar al personal de l'entitat bancària es contraria que ajudes als ciutadans a emitir el seu vot.

D'aquesta manera els politics tal com els coneixem ara desapareixerien i passarien a ser líders d'opinió. Aquest serien escollits per el poble i no per l'aparell dels partits i no obtindria quotes tan altes de poder ja que la màxima cuota de poder seria la valorar quines propostes son mes urgents i executar-les. En el cas d'arribar a ser "l'executor" la seva feina estaria supervisada per una auditoria realitzada per la comunitat europea o òrgan similar .

Tot això representa un inversió important de renovació e innovació, però a que no sabeu els diners que es van gastar en les campanyes publicitàries en les ultimes eleccions (2008)… Doncs ningú es capaç de calcular-ho de manera efectiva, però alguns experts estan d’acord en que va superar àmpliament els 10.000 milions de euros.
Esta clar, que amb totes aquestes propostes, que nomes cal implantar una vegada, no s’arribaria a aquesta xifra ni de lluny.


Algú que n'hagués sortit afavorit seria en Gallardon. Amb aquest nou sistema no li caldria crear un partit polític amb tota la seva infraestructura i el seu cost, nomes hauria de fer publica la seva opinió e ideologia de manera que fos accessible per a tothom. Cada individu seria lliure de votar com aquest líder o no en cada una de les consultes fetes per el govern.

Sota el meu punt de vista, un dels problemes de la democràcia actual es que si votes a un partit perquè t'interesa una part del seu programa t'has de menjar la resta d'aquest, ja que nomes tens dret a decidir cada 4 anys i en les mateixes condicions. Tot o res.

Que passa si jo estic d'acord amb la política social del PSOE, la econòmica (en alguns àmbits) del PP i el nacionalisme de ERC?.

M'haig de quedar amb tot el pastis sinó nomes m’interessa el "feliç aniversari" de xocolata?

L'absentisme en les eleccions no son nomes problema de las democràcies europees, es un fenomen que afecta a casi tots els països desenvolupats.
La gent esta cansada que no els tinguin en compte, de que al final tot depengui dels interessos empresarials i dels gran lobbys ( SGAE, sense anar mes lluny).

Però no siguem innocents, si algun dia s'arriba a fer quelcom similar al que acabo de proposar, seria dintre de molts anys, i probablement després d’algun tipus de revolució ciutadana. La situació exposada perjudica greument als que ara tenen el poder i aquest no passaria a mans de cap altre grup (que s'encarregaria d'engegar aquesta revolució), sinó al poble, una massa formada per individus molt diversos, no organitzats (això seria fàcilment millorable) i completament anàrquics i egoistes. Nomes un gran canvi propiciaria un escenari tant radicalment diferent al actual.

Un text menys concreta però mes forma de la idea que he exposat esta escrita en la wikipedia (per sort per la humanitat veig que no soc el primer en tenir aquests somnis) e inclús hi ha un grup (D3) que es dedica a promoure iniciatives d’aquest estil.

Fins que no es presenti una alternativa com el D3 a les eleccions generals no em quedara mes remei que tornar a votar a un partit per intentar evitar que guanyi un que podria ser molt pitjor.