Ja se que fa mesos que existeix el programa "El juego de tu vida", però ahir va ser el primer dia que vaig aguantar mes de 3 preguntes seguides.
No se si algú desconeix la mecànica del programa, però resumint-la ràpidament es tractar d'anar airejant els draps bruts del concursant en forma de preguntes. A mida que el concursant admeti que es cert el que la presentadora diu, va passant de "nivell" (d'estupidesa) i guanyant més diners. Si decideix plantar-se abans de que la presentadora llenci la pregunta s'emporta els diners que ha guanyat fins aquells moments, però si no admet que es cert el que li pregunten, perd tots els diners que havia guanyat.
Com imagineu les preguntes son molt personals e intimes i l'acceptació de la majoria d'elles implica no poder tornar a mirar a la cara algun dels teus familiars/amics.
Si nomes es tractes d'aixó, seria un reality com qualsevol altre i no mereixeria ni el meu comentari, però el problema es que algunes afirmacions inclús poden provocar un trauma de per vida a la persona implicada, un divorci immediat o el despreci de tothom al que coneixes/coneguis per sempre mes.
Per començar no entenc els creadors i productors del programa. Val, si, volen guanyar diners , però s'han imaginat les conseqüències del seu programa?. Jo no podria dormir tranquil sabent que estic col·laborant activament a arruïnar la vida de tanta gent.
Segurament s'escuden en que els participants hi van lliurament, ningú els obliga, i que els estan fent un servei ja que a lo millor el participant necessita els diners. Em sembla correcte el plantejament, però llavorenç tingues molta cura amb les preguntes que fas.
He de reconèixer que vaig sentir algunes bastant innocents i no eren de les primeres (que en principi son les menys comprometedores) però altres em van semblar una autentica aberració.
Però el que mes em va sorprendre no son ni les preguntes, ni la estupidesa que demostren els concursants al jugar-s'ho tot (matrimoni, fills i feina) per 5000€ (el maxim que vaig veure perdre), sinó el que han fet realment. Vull dir. les preguntes no son tals, son afirmacions amb un signe d’interrogació darrera, però aquella persona ha fet alló que diu la presentadora, l’única incògnita es si ho admetrà o no, però encara que ho negui, esta clar que es cert. Per tant es del gènere estúpid negar-ho i perdre tot els diners. Si has decidit que et llencin la "pregunta" admet que es cert i llestos, ja has quedat malament i que almenys hagi "valgut la pena" quedar malament en totes les altres preguntes.
Moltes de les preguntes que fan son de temes sexuals, que no tenen major importància, ja que cada un al llit que faci el que li roti, i segurament tots tenim petits vicis inofensius però que no cal que ho sàpiga 15 milions de persones.
D'altres si que em fan sentir vergonya aliena, tant cap al dirigents del programa com cap als concursants.
Nomes en vaig veure un tros ahir i per tant no us puc posar mes que 2 exemples:
* "Has dado de comer excrementos a un familiar haciendole creer que eran olivas" (a una dona de 45 anys)
* "Quieres mas a tu hija mayor que a tu hija pequeña" (a un home relativament jove)
Com es pot ser tant ... per donar-li de menjar excrements a algú, per molt malament que et caigui. Ara a vera qui es el guapo que va a sopar per nit bona a casa seva. Suposo que la víctima va ser una persona gran, segurament la seva sogre o algú sense totes les facultats mentals.
La segona, sincerament crec que pràcticament tots els pares de mes d'un fill deuen tenir mes apreciï a un fill que a un altre, tot i que facin el màxim possible perquè no es noti i no ferir la sensibilitat de l'altre, però crec que aquí els encarregats de escriure les preguntes del programa van pecar de falta de sensibilitat. El concursant era un pare jove i una veritat com aquesta a un infant li pot crear un problema de confiança brutal i comportar molts problemes futurs. Per sort el concursant va tenir mes escrúpols hi ho va negar, però com deia anteriorment, la "pregunta" ja s'havia llençat.
No se perquè em preocupo tant, no es cap revelació, nomes es una demostració mes de la cita de l'Albert Einstein:
"Solo hay dos cosas infinitas, el universo y la estupidez humana. Y no estoy tan seguro de la primera".
"Si ens poguessim vendre l'anima, s'hauria de fer cua per entrar al infern."
2 comentaris:
Que passa neng!
Benvingut a la televisio del segle XXI, per mi cada cop mes es pot aplicar aquella frase del Groucho Marx " Encuentro la televisión muy educativa. Cada vez que alguien la enciende, me retiro a otra habitación y leo un libro." A mi em passa igual, la televisio actual es basa en en sensacionalisme i en aviam qui la diu mes grossa i la fa mes grossa per tenir mes audiencia, i la culpa la tenim els telespectadors perque traguem amb aixo, vulguis que no ens agrada el morbo. Jo ho trobo indignant pero hi ha massa gent a la que li agrada.
Respecte al que deies dels que creen aquest programes jo penso que no tenen consciencia ni res que s'hi assembli ells van a fer pasta i si algu els hi diu res diuen que era un experiment sociologic i tan amples.
La oferta de televisio a Espanya es veritablement una bazofia, per sort ultimament van sortir la Sexta i Cuatro (encara que Cuatro ja comença a entrar en aquest joc, no al nivell de tele 5 i antena 3 pero tot arribara), per sort aqui a Catalunya tenim TV3 que mes o menys es mante en programes de qualitat tot i que pel meu gust tb ha perdut una mica.
I res nano ja he emprenyat una mica.
Ens veiem a la tarda - vespre.
Que sigui lleu
Si la veritat es que TV3 fa 3 anys tenien millor programació, però estic molt orgullós de tenir una tv publica que sap aconseguir un compromís entre audiència/informació/cultura que no he vist encara en cap altre cadena. L'unic que li falla son les series i les pel·licules, però casi que millor, així s'han de treballar produccions pròpies ;-).
Publica un comentari a l'entrada