Provant Ubuntu (primers dies)

Que vagi per anticipat que nomes porto 50h (mes o menys) amb el Ubuntu instal·lat, i per tant la valoració que en faig ara es temporal i acord amb el que he pogut veure fins ara.
Si algú necessita les URL's don vaig treure d’informació, envieu-me un mail.

Desprès de barallar-me durant forces nits provant el Ubuntu, Kubuntu (totes les versió hagudes i per haver de les dues distribucions, però totes elles en versió Live, la qual permet "jugar" amb Linux sense tenir que instal·lar absolutament res, tot s’engega des de el mateix CD) i no ser capaç de arrancar-lo en mode gràfic (problemes del drivers d'Ati i el servidor gràfic X11), divendres nit en vista de les poques expectatives de sortir, vaig decidir llançar-me a la aventura del mon GPL.

Haig de reconèixer que vaig tenir un xic de sort... tot va anar rodat. Vaig tenir la precaució de alliberar força disc dur perquè el Partition Magic no em fes alguna de les seves, i desprès de fer dues particions mes (una en format etx3, per a l’estructura de fitxers de Linux i l’altre en format swap) vaig iniciar el procés de instal·lació de Ubuntu.

La veritat es que no es gaire mes complicada que la de Windows XP, es podria resumir en un "Següent...Següent" (si si pràcticament tots els missatges estan traduïts al nostre estimat idioma). Fins arribar al mòdul de gestió de particions. En aquest punt no em vaig voler embolicar i em vaig buscar alguna informació de quines opcions tenia de marcar.

La resta tot perfecte.

Però va arribar el moment fatídic, la configuració de la targeta gràfica (digueu-me il·lús, però encara em quedava una petita esperança de que la versió instal·lable me la reconeixes b). Desprès de una hora i mitja vaig aconseguir (mitjançant una combinació d’ordres agafades de diferents fòrums, i que ara seria incapaç de repetir) vaig aconseguir arrancar el mode gràfic, però no amb el drivers pròpiament d'ATI sinó uns de comuns, lo qual no em permet augmentar la resolució a mes de 1024.
Actualització 11/04/06: Ja he conseguit canviar la resolució. Es una "patch" fins que els senyor d'Ati es dignin a fer uns drivers com deu mana. La solució ha sigut editar el fitxer de configuració del servidor grafic Xorg, i especificar-li que nomes vols aquella resolució (borrant totes les altres) per al nivell de colors que tens per defecte (en el meu cas 24 bits).

Una vegada mentalitzat que hauria de veure-ho tot mes gran i menys definit, vaig començar a jugar amb la que diuen es la millor distribució de Linux. Haig de reconèixer que esta tot molt mes "sincronitzat", centralitzat i a ma del que m’esperava. Pots especificar els servidors d'on vols que vagi revisant les actualitzacions del motor (kernel) i de les diferents aplicacions que tinguis instal·lades, les baixa i configura automàticament

Però per altra banda m’ha sorprès la dificultat per instal·lar un programa nou que no estigui en la distribució.

En aquests casos es bastant lios i poc agraït que:
1) Hagis de passar per el mode consola per instal·lar un programa.
2) El tema dependencies amb altres paquets (tot i que això assegura no tenir paquets repetits).
3) Executar varies comandes per instal·lar una sola aplicació (per consola).
4) que no sàpigues exactament on esta instal·lada aquesta aplicació (això suposo que tmb deu ser fruit de la meva inexperiència).

Tampoc la diferencia de velocitat amb el Windows XP es significativa (i menys si tenim en compte que el XP que tinc ara mateix instal·lat es la versió de 32 bits i la de Linux es de 64).
Actualització 11/04/06: Crec que es el escritori KDE que em don problemes de rendiment. Actualment vaig amb GNOME i va tot rapidissim, excepte el Open Office, que deu carrega mes o menys igual que el Office

Si que es cert que hi ha mes aplicacions de 64 bits i sinó hi es ets pots baixar el codi font i compilar-los al teu ordinador, però en segons quines coses seguim amb els mateixos problemes de Windows XP. No hi ha la virtual machine de Java per a linux 64 bits si que hi es però no permet veure applets, ni webstart). Passa el mateix amb el plugin de Flash i amb 50 coses mes. Evidentment aixo no es culpa de linux sino de la deixadesa de les empreses de software, que nomes saben mirar cap a Microsoft.

Les aplicacions, tot i que haver-hi un fotimer, gràficament son casi tant lletges com la meva calculadora de 1º de DAI (cosa que ja m’esperava i tampoc es que sigui una gran pèrdua, doncs es guanya en velocitat). Tampoc tenen el mateix nombre de funcionalitats que les comercials, tot i que hi son les bàsiques, no es poden fer virgueries.
Actualització 11/04/06: He conseguit instal·lar un tema d'escritori que simula el MAC OS, i ara tot es bastant mes bonic, pero encara fallen algunes coses de les aplicacions que instal·lo (butons lletgos, etc...)

Així doncs de moment... es la molt b la idea del programari lliure, però encara li queda molt camí per recórrer per instal·lar-se en els ordinadors domèstics.

Com he dit al començament, estic parlant des de el punt de vista d'algu que ha viscut tota la vida sota Microsoft i porta dos dies jugant amb Ubuntu. Ja em perdonaran el gurus de linux. S’accepten consells i ajudes.

Actualització 11/04/06: He trobat una comparativa entre Windows XP i Linux (es del 2005 pero no ha canviat gaire el panorama). Comparteixo al 100% el que diu. Tothom que es vulguis instal·lar el Linux per motius que no siguin per curiositat o per apendre (el meu cas) llegiu-lo. Us fareu una idea del que hi ha.