16 d’octubre 2006

Exemples de l'incompetència

Fa 4 anys (abans d'entrar-hi) pensava que la facultat era un oasis en mig de la ineptitud general que camina per tot arreu, on les coses funcionaven amb precisió suïssa doncs estaven dirigides per gent amb estudis superiors, doctorats, etc... i que els alumnes universitaris era gent de be, competents i voluntariosos entre els quals jo em sentaria com l’ovella negre. Francament, no hagués segut gaire difícil no defraudar-me. Les meves dues ultimes èpoques estudiantils, no s’havien regit precisament per l’organització, coordinació i bones maneres de la gent amb la que em topava (tant professors i persones de les administracions com per el meus companys de classe).

Els primers anys de FP, vaig topa amb professores histèriques (no les culpo, tenien que aguantar molt), secretaries que et podien deixar esperant perfectament 10 min mentres parlaven tranquil·lament per telefono amb el noví de torn, vòmits a les parets del bar del institut que portaven allí exactament el mateix temps que nosaltres (per els que no ho recordin, FP durava 5 anys i quan jo vaig acabar encara hi eren) i alumnes eren capaços de fer servir una taula com si fos un monopatí.

Els dos anys del cicle, van ser mes calmats, però potser amb un major greu d’incompetència. Sense anar mes lluny vem aprendre VB amb un "professor" que tenia una carrera en papereria (no es broma, no), que no es movia de la cadira ni per explicar i que puntuava per carisma. No mes competent era la cap d’estudis que permetia que un espessiment com aquest estigues donant estudis superiors, i que tenia el valor de donar-nos un full amb el temari del curs que realment semblava prometedor, per desprès no anar mes enllà de muntar un sistema de comunicació per senyals de fum.

Casi em deixo lo millor... una empresa important va venir a buscar programadors a aquest fantàstic centre. Per queda bè es va pensar que s’enviarien els 4 millors alumnes del curs. Per raons X cap dels 4 va poder anar a treballar a aquesta empresa. Lo lògic es que haguessin anat els següents 4 millors... doncs com es comú en el mon en el que en moc (ja em direu si els demes mons també son així) , el sentit comú no va fer acte de presencia i es va passar a enviar a els 4 mes "amiguitos" del profe que feia la tria, que no eren ni de lluny, els 4 millors. Com veieu millorar no era especialment complicat.

Doncs b, tot i estar força lluny dels dos casos anteriors, la universitat no esta dirigida per gent gaire mes competent. Us il·lustraré amb uns exemples:

- Obrir la web on els alumnes s’han de registrar per poder escollir horari i grup en les practiques 1h mes tard del promès (normalment es fa de matinada, per lo que es una hora menys de son que pert l'alumnat) i s’ha d’estar vigilant per poder agafar l’hora que et vagi menys malament per el teu horari.

- Canviar l’horari de les assignatures passada una setmana del inici de les classes. (Et pot arribar a tirar tot l’horari que haguessis muntat i que desprès set sopalin assignatures de les quals t’hagis de des-matricular, amb el seu recàrrec bancari corresponent). De que serveix gastar fulls en fer una guia si desprès no et pots fiar?.

- No presentar-se a classe sense avisar, ni donar senyals de vida. (Els alumnes no tenen res millor per fer i viuen a 5 min de la facultat).

- Que dos professor de la mateixa assignatura no siguin capaços de posar-se d’acord en l’hora que començen les classes de practiques i quan arribin la meitat dels alumnes ja s’hagi explicat tota la practica i s’hagin de buscar la vida per saber, que, com i quan s’ha de fer les coses, perquè el professor de torn es nega a tornar-ho a explicar.

- Com sembla que tot s’enganxa menys la bellesa, els companys que havien arribat 30 min abans en comptes de buscar els seus companys de practiques, s’han sentat cada un en un ordinador diferent (com si fossin autistes) de manera que quan hem arribat els demes era impossible posar-te en un ordinador amb el teu company de practiques, perquè no en quedava cap amb dos seients lliures.

- Desprès de 1 mes i mig enviant e-mail's reclamant el certificat d’uncurs de lliure elecció, et diguin que s’han perdut les notes. Quan per fi aconsegueixes el paper ja es massa tard i tot i estar en època de matricules la senyoreta de secretaria et digui que no t’ho pot convalidar fins dintre de 4 mesos, perquè ja s’ha acabat el termini.

- Com pot ser que un professor universitari sigui incapaç d’ajudar-te en un problema que tens en una practica enviada per ell mateix i que acabis descobrint que ell no sap gaire mes del que ha explicat a classe, fins el punt d’afirmar coses que desprès pots demostrar que son falses.

- Perquè s’agafen professors estrangers que no parlen bè el nostre idioma (ja no dic el català, sinó ni tants el castellà) per donar assignatures universitàries. No en tenim prou amb la dificultat de la matèria que a demes em de concentrar-nos mes en entendre el que diu que en assimilar conceptes?

- Com es que donen classes professors que no s’ha apliquen ni els seus propis consells, i venen a classe sense saber, no ja com es fa la practica, sinó ni tant sols que ha de fer.

Segurament podria posar mes exemples (per exemple en el camp professional us podria explicar un bon grapat mes), però no vull avorrir-vos mes...


Esperem que nosaltres no acabem un dia dintre del mateix grup que els esmentats





1 comentari:

reix ha dit...

T'hauràs d'acostumar que mai les coses funcionen com un vol o desitja. Diuen que si vols que les coses es facin bé les has de fer tu mateix i si no pots, et fots i aguantes!

Jo també podria ampliar la llista..però prefereixo no fer-me més mala sang que la d'aquests 3 anys en una universitat incompetent.