Trobar pis de lloguer a Barcelona (II)

Com haureu comprovat havia deixat de banda la segona part de la guia. El primer capítol acabava quan tot just havia trobat pis. En aquest parlaré dels problemes que us poden succeir i que jo he experimentat en la meva pell.

Com que es difícil trobar un pis de lloguer assequible no us diré "si veieu que el pis te...no l'hagafeu" o "si veieu que al pis li falta... no l'hagafeu" perquè el mercat no estar com per anar escollint. Jo, com person practica que soc us recomano que us quedeu amb el primer que compleixi mínimament els requessits que us hageu posat al inicialment, això si, que aquests no siguin ni molt alts ni molt baixos. Abans de perdre temps anant a veure pisos recomano que us passeu per les webs que us comentava en la primera part de la guia i mireu com esta el mercat i el que val el vostre pis ideal. Probablement veureu que no us arriba i haureu d'anar baixant requisits fins que en trobeu 4 o 5 en un equilibri requisits/lloguer decent.

Abans de firmar o just després de firmar es bo que feu fotos al pis per immortalitzar l'estat en el que us l'heu trobat, ja que tot el que consideri el propietari que s'ha fet mal per el vostre us se us descompta de la fiança que haureu dipositat en el banc. Com fes a fons feu d'inspecció inicial millor. Es convenient que mireu de tot el pis (que les aixetes no gotegin, que funcioni el calentador, l'extractor de fums, la cisterna del water...)

Penseu que amoblar un pis no es precisament barato (per molt que aneu al Ikea). Nomes em mobles us podeu gastar al voltant de 2000€ depenent de la cualitat del mobles i la superfície del pis, però jo no en calcularia menys.

Els electrodomèstics bàsics també s'emporten una picotada , aproximadament uns 600€ sense comptar la TV, DVD i altres "pijadas".

Es important que dongueu veus a amics i familiars per així arreplegar tot allò que els faci nosa i que a casa nostre ens pugui fer servei.

Un altre problema que podeu tenir i amb el que segurament tampoc hi contàveu es amb les mides del repla, forat d'escala/ascensor i passadis del vostre pis.
Perquè dic això... molts dels pisos de lloguer son pisos antics, construïts en una altre època, en la que es tenien costums forces diferents. Quan compreu els mobles i electrodomèstics heu de tenir clar si passaran per aquest llocs. Normalment amb els mobles no trobareu problemes ja que excepte el sofà i el llit us vindran desmotats, però la nevera, rentadora i la tv us poden ser un problema.

En el meu cas vaig tenir que escollir un sofà completament desmuntable ja que els altres no passaven per el passadís que porta al menjador. De la nevera i la rentadora encara ara em sorprenc que es pugessin per l'escala.

Així doncs per decidir si voleu un pis amoblat o no, haure de fer números, pensar quan de temps penseu estar al pis i si després ho podreu aprofitar si en marxeu.

En la majoria de pisos de lloguer us trobareu que heu de tornar a donar d'alta els serveis basics (llum, gas, telefon i aigua).

Llum i aigua no us representaran problemes... el telefon i el gas si que us poden complicar l'existencia una mica mes.

Començem per el gas. En aquest punt em contradiré el que he dit al començament del post. NO AGAFEU UN PIS AMB... GAS BUTÀ a no ser que estigui molt a la vora d'una gasolinera o servei de venta de butà. Us dic això perquè tot i que els repartidors treballen també dissabte els seus horaris son completament anàrquics. No avisa'n de quan passaran, ni si han passat o no. Per tant ha d'haver algú a casa en horari d'oficina els 6 dies.

Si no us queda mes remei que no fer-me cas, algunes sol·lucions son:
- Confiar en els veïns, i molestar-los cada cop que necessiteu gas perquè quan passi el repartidor us en agafi.
- Donar les claus del portal al repartidor de la zona i deixar la bombona gastada en el replà amb els diners sota l'ampolla. Aquesta opció no es recomanable però es casos drastics pot servir. Es bo que consulteu al veins abans de donar les claus del portal a un desconegut, ja que també es el seu portal. Jo ho he fet, però les mes condicions son diferents. A la meva escala som 3 veïns, els 3 treballem i cada un s'ha espavilat a la seva manera.

Anem per el telefon. Aquí hi ha una infinitat de problemes possibles. Com que no els conec tots us explicaré els que vaig tenir jo.

- Normalment Telefònica no et cobra l'instal·lació i l'alta de línia si et doncs d'alta a traves de la seva web. Per qualsevol altre mètode el cobraran casi 100€.
Si per el que fos heu de trucar per preguntar que passa amb la vostra petició feta per la web, i us diuen que ha estat cancel·lada/anulada per el motiu que sigui no accepteu que us dongui d'alta l'operador amb el que estigueu parlant.
Li doneu les gracies i us torneu a donar d'alta a traves de la web. Del contrari us cobraran els 100€ que us he dit. En aquest cas sempre podreu reclamar, però millor que no us hi tengueu que barallar.

- Abans de donar-vos d'alta a Telefònica (actualment es la unica companyia que et pot donar d'alta una línia nova) heu de tenir llum. Si doneu d'alta les dues coses en pocs dies de diferencia, pensant que Telefònica tardara uns dies en enviar-te el tècnic (com vaig fer jo) es pot donar el cas que l'instal·lador aparegui a casa teva i no tinguis llum. El dies que poden transcorre entre la alta a Telefònica i el dia que es presenti l'instal·lador a casa teva potser entre 1 i 15 dies.

- Heu de tenir en compte que Telefònica tingui en el seu sistema que la línia de telefon de la adreça del vostre pis, pertanyi a una altre persona (l'anterior inquilí). Això no canviara fins que us hagin enviat la primera factura, que de forma invariable (no es pot demanar que us arribi ni abans ni després) us arribara al cap de dos mesos de tenir la línia en funcionament.
Això que sembla una tonteria, no ho es tant si et vols possar Internet amb un operador que no sigui Telefònica, perquè et demanen que la línia estigui al teu nom. Tampoc apareixereu en les pagines blanques fins que us hagi arribat la factura.

Bueno crec que no em deixo res.
Espero que us hagi servit d'ajuda.
Molta sort en la busqueda del vostre pis.

Primera part --> Trobar pis de lloguer a Barcelona (I)

Democràcia directe (Democràcia digital)

Si, ho confesso, soc una d’aquelles 3 persones que veu l'Agora (C33).
També reconec que alguns dies es fa força pesat, ja que els tertulians donen voltes a les mateixes conclusions durant molts minuts, però almenys omple el buit televisiu de debat seriosos i ben fets a hores decents.

El del dilluns passat tractava sobre lla digitalització de les properes eleccions (blogs, videos al YouTube, les webs dels partits etc...), però al final es va acabant parlant del desencant de la població cap als seus politics.

La digitalització en les eleccions espanyoles, es simplement testimonial. Res nou sota el sol. Blogs dels politics on diuen el mateix que diuen en els mítings, algun vídeo i poca cosa mes. El mateix de sempre però han canviat el suport tecnològic empleat.

En quan van entrat en el desencís que esta posseint la gent a l'hora d’exercir el dret a vot, tampoc son cap noticia:

- No tracten els temes que realment preocupen als ciutadans.
- No proposen res de nou ni diferent.
- Promeses incomplides.
- Desqualificacions i crispació a dojo
- Escassa honestedat
.
.
.

Hi havia un tertúlia que deia:
"Després d'estar tants anys lluitant per tenir el dret a votar ara tenim l’obligació de fer-ho".

Si be estic d'acord amb la frase reconec que cada cop ho faig amb menys il·lusió. Trobar a faltar una alternativa nova, una alternativa amb mes sentit comú que les actuals. Un partit que depengui lo menys possible de les grans corporacions, que no degui res a ningú. Que realment tingui ganes de canviar les coses i de fer progressar el país encara que posi en joc el seu càrrec.

Porto anys amb la idea de que si jo fos polític impulsaria la "Democràcia Digital". Qualsevol decisió mínimament important seria consultada en referèndum a traves de la web. Si no hi hagués prou diferencia entre les diferents opcions que proposaria en l'enquesta o no hi hagués prou gent interessada en participar-hi, prendria la decisió el partit polític de torn (l'altre opció seria que si no hi ha prou participació no es pren cap decisió, així la gent hauria de mullar-se si vol res).

Una opció seria enviar una mail cada cert temps a tothom que vulgués participar amb totes les enquestes actives.

Amb la tecnologia actual tot això es tècnicament possible:
- Pràcticament tothom te accés a Internet d'una manera o d'una altre
- L'elevat nombre d'activitats que es poden realitzar a traves d'Internet ha comportat que la gran part de la població tinguis les nocions bàsiques per comprar un bitllet d'avió, entrades per espectacles i per tant tambe de votar en una web.
- S'esta començant a implantar al firma digital.

De totes formes es podrien implantar moltes mes maneres d’exercir el nostre dret a decidir:
- A traves del mòbil (accedint a Internet o a traves d'un SMS gratuit).
- Per tal de que la gent gran també tinguis accés es podria plantejar l'idea de crear uns terminals especials que es posarien en totes les oficines bancàries. Per tal de no destorbar al personal de l'entitat bancària es contraria que ajudes als ciutadans a emitir el seu vot.

D'aquesta manera els politics tal com els coneixem ara desapareixerien i passarien a ser líders d'opinió. Aquest serien escollits per el poble i no per l'aparell dels partits i no obtindria quotes tan altes de poder ja que la màxima cuota de poder seria la valorar quines propostes son mes urgents i executar-les. En el cas d'arribar a ser "l'executor" la seva feina estaria supervisada per una auditoria realitzada per la comunitat europea o òrgan similar .

Tot això representa un inversió important de renovació e innovació, però a que no sabeu els diners que es van gastar en les campanyes publicitàries en les ultimes eleccions (2008)… Doncs ningú es capaç de calcular-ho de manera efectiva, però alguns experts estan d’acord en que va superar àmpliament els 10.000 milions de euros.
Esta clar, que amb totes aquestes propostes, que nomes cal implantar una vegada, no s’arribaria a aquesta xifra ni de lluny.


Algú que n'hagués sortit afavorit seria en Gallardon. Amb aquest nou sistema no li caldria crear un partit polític amb tota la seva infraestructura i el seu cost, nomes hauria de fer publica la seva opinió e ideologia de manera que fos accessible per a tothom. Cada individu seria lliure de votar com aquest líder o no en cada una de les consultes fetes per el govern.

Sota el meu punt de vista, un dels problemes de la democràcia actual es que si votes a un partit perquè t'interesa una part del seu programa t'has de menjar la resta d'aquest, ja que nomes tens dret a decidir cada 4 anys i en les mateixes condicions. Tot o res.

Que passa si jo estic d'acord amb la política social del PSOE, la econòmica (en alguns àmbits) del PP i el nacionalisme de ERC?.

M'haig de quedar amb tot el pastis sinó nomes m’interessa el "feliç aniversari" de xocolata?

L'absentisme en les eleccions no son nomes problema de las democràcies europees, es un fenomen que afecta a casi tots els països desenvolupats.
La gent esta cansada que no els tinguin en compte, de que al final tot depengui dels interessos empresarials i dels gran lobbys ( SGAE, sense anar mes lluny).

Però no siguem innocents, si algun dia s'arriba a fer quelcom similar al que acabo de proposar, seria dintre de molts anys, i probablement després d’algun tipus de revolució ciutadana. La situació exposada perjudica greument als que ara tenen el poder i aquest no passaria a mans de cap altre grup (que s'encarregaria d'engegar aquesta revolució), sinó al poble, una massa formada per individus molt diversos, no organitzats (això seria fàcilment millorable) i completament anàrquics i egoistes. Nomes un gran canvi propiciaria un escenari tant radicalment diferent al actual.

Un text menys concreta però mes forma de la idea que he exposat esta escrita en la wikipedia (per sort per la humanitat veig que no soc el primer en tenir aquests somnis) e inclús hi ha un grup (D3) que es dedica a promoure iniciatives d’aquest estil.

Fins que no es presenti una alternativa com el D3 a les eleccions generals no em quedara mes remei que tornar a votar a un partit per intentar evitar que guanyi un que podria ser molt pitjor.

Campanya d'Interflora per Sant Valentí 08

Molt bona la campanya que ha creat Interflora aquest any per Sant Valentí. Tant bona que em creia que no era un anunci sinó, una maca i graciosa coincidència.

Ahir al matí quan vaig entrar al vagó del metro vaig veure un diari "Que!" al seient del meu costat. Tenia un post-it enganxat en la portada tal com podeu veure en la imatge.

Està imprès com si una noia l’hagués escrit a ma i tant de lluny com de a prop donava aquesta sensació.

En el missatge una noia recorda a la seva parella que al dia següent es Sant Valentí. Em va semblar mes graciós tant el texte (que reflexa la idea que crec que tenen la majoria de noies sobre la seva parella masculina "este novio mio es tonto" i per tant mes val que l’avisi abans de que dema tinguem una discussió) com el fet que el post-it semblaves el típic regal promocional que porta el logotip de la botiga. Com si al anar a comprar un ram de flors li haguessin regalat un bloc de post-it amb l’emblema d'Interflora.

Reconec que quan el vaig veure em va fer molta gracia, vaig pensar:
"Mira aquesta noia vol evitar una discussió i no nomes l’avisa de que es Sant Valenti sinó que li esta donant una pista sobre on pot anar a comprar un regal per a ella, quina noia mes comprensiva".

Em va fer tanta gracia que inclús vaig trucar a la meva parella per explicar-li el que havia vist.
Ella que es mes llesta (tambè deu pensar lo de "Este novio mio es tonto") va caure en que possiblement era una campanya publicitària d'Interflora.

Efectivament, un cop mes tenia raó. Com es que ho descobrir tant ràpid?...

Potser perquè no existeix una noia que li ho posi tan fàcil a la seva parella? ;-)

P.D: Com no vaig treure el post-it del diari no vaig veure que a sota hi havia un anunci convencional d'Interflora, que posiblement ja m'hagues semblat massa coincidencia.