Intel, Microsoft i drets d'autor

Ahir vaig poder observar que no a tothom li ha arribat informació sobre el DRM. Com habreu llegit en el link es tracta de tecnologies que permeten mantenir un control per part del autor, de les vegades que es copia la seva obra així con del control anti-copia. En principi la idea es distribuir la obra en un dispositiu que accepti el DRM per mantenir-ne el control. Aquesta tecnologia ja s’ha aplicat al ipod però nomes s’aplica en arxius baixat de itunes i no en els baixat de qualsevol altre font (si m’equivoco aviseu).
Doncs be, els senyor de Intel, en el seu nou Pentium 4 D (dual core) ja han incorporat el DRM anomenat HDCP.

Per altre banda, i complementant l’estratègia (crec que equivocada) de Intel, Microsoft en el seu pròxim S.O (Windows Vista, abans anomenat LongHorn) ha implementat un mecanisme anomenat PVP-OMP (Protected Video Path - Output Protection Management). Aquesta protecció s’assegurarà de que els dispositius que intervinguin en la reproducció de un vídeo d’alta definició (HDTV) compleixin el requisits d’administració de drets digitals (HDCP). Si aquest dispositius no compleixin els requisits del autor del vídeo, Vista s’encarregarà de baixar dràsticament la qualitat del vídeo o no reproduir-lo (crec que això ho decideix el propietari dels drets). Per tant si no tenim el hardware certificat no podrem veure el vídeo i en cas de tenir-lo serà aparentment impossible copiar-lo ni reproduir-lo al lloc que no sigui permès. Tampoc es podrà utilitzar el truc de "qualsevol cosa que viatgi entre dispositius es susceptible de copiar" perquè d’informació viatjarà encriptada per l’ordinador.

Jo, personalment, confio en que l’algorisme de Vista sigui crakejat. Segurament la pròpia Microsoft també hi confia, perquè no em crec que Microsoft en tregui res de positiu d’això, mes aviat tot lo contrari, es tirar-se pedres sobre la seva teulada, ja que les critiques per part dels usuaris es radicalitzarien molt, donant com a conseqüència un augment massiu d’ordinadors amb S.O de codi lliure i per tant sense restriccions. Tot això es deu a una enorme pressió que hauran ejercit totes les empreses de copyright per preserva el seu desfasat negoci davant del augment d’usuaris i possibilitats que permeten actualment les xarxes P2P. El que no acabo d’entendre es com es que els “semi-nous” AMD Athlon 64 no incorporen cap protecció DRM. Si ells s’han pogut negar a les exigències d’aquestes empreses, com es que Intel no? Tan segurs estan de que ni així perdran ventes?.
Crec que han fet un error important, doncs AMD apart de haver guanyat la carrera del 64 bits a demes no incorpora handicaps per el usuari de manera que es converteix en la millor opció (en la meva modesta opinió) a l’hora de canviar-se l’ordinador.