Exit dels pisos de 30m² i mes millores

Avui ve en portada de tots els diaris, que Barcelona ha guanyat 1.500 pisos gracies a la nova normativa que permet fer pisos mes petits. Els pisos standard abans de la normativa eren de 100m² (aprox) mentres que ara han baixat a 80. Tot i això la majoria de nous pisos creats desde la posada en marxa de la normativa son d’uns 40m² aproximadament. Hi ha uns 7500, del quals el 19% son protegits per el estat o son concertats.

Francament, ara que som joves, crec que amb un pis d’aquesta mida i ademes amb preu protegit es una bona idea, per molt que hi hagi persones que no estiguin d’acord amb mi. No es tracten de pisos definitius ni molt menys, però poden servir fins que es deixi de ser solter/a i/o entrin dos sous en una llar (difícilment es pot pagar el lloguer d’un pis de 80 - 100m² amb un sol sou).

També s’està discutint el borrador d'una nova llei que permetrà al estat expropiar les cases desocupades durant molt de temps i contempla penalitzacions fiscals per els propietaris que mantinguin les cases desocupades. Desde el govern espanyol ja s’ha tranquil·litzat a la població dient que no pensen expropiar les cases que estiguin un temps sense habitar, ni les famílies que mantinguin un pis a la espera del que algun familiar es casi, sinó que es tindrà molta cura abans d’actuar.

Jo particularment trobo perfectes les dues iniciatives. Amb la manca d’habitatge actual i els altíssim preus ningú es pot permetre el luxe de tenir un pis desocupat havent gent que no hi te accés. La veritat es que no trobo una raó coherent perquè el propietari d’una casa la mantingui desocupada durant molt de temps, podent-li treure una rendibilitat... però raons econòmiques a part, s’està privant a gent que necessita d’un habitatge.

Així doncs, sense ser la pedra filosofal, ens posen una mica mes fàcil als joves per poder marxar de casa.