De tant en tant el telenotícies et sorprèn agradablement.
Entre bombes, incendis, manifestacions, homicidis, avortaments en hotels, etc... ("Parad el mundo, que me bajo" Groucho Marx) vaig sentir que un canadenc (Kyle MacDonald ) ha aconseguit canviar un clip vermell per una casa per anar-hi a viure.
Evidentment no hi ha algú tant estúpid (si que n'hi ha però aquest home no l'ha sabut trobar XD ) com per arribar a aquest acord directament. No va fer servir el seu encant per enganyar a una iaia, ni la posició privilegiada d'algun familiar, ni contactes amb la màfia siciliana sinó amb una idea realment original.
Va crear una web on intercanviava el clip per algun altre objecte de major valor. Al cap d'uns dies va revisar les propostes i va decidir canviar el clip per un bolígraf en forma de peix. El boligraf li va dura poc a les mans i d'ell en va obtenir una espècie de mascara petita feta amb fang. Fent anar únicament el mecanisme del intercanvi va aconseguir que per la mascara li donguessin una vella caixa d'eines...
Fins aquí no havia aconseguit res especial, nomes perdre temps. Lo seriós va començar quan li van arribar a les mans un barril de cervesa que va aconseguir encolomar a algú per una moto de neu de 2º ma...i va seguir utilitzant el mateix mètode fins arribar al seu objectiu final que era una casa o una illa deserta.
Gracies a una una petita productora de cine a Hollywood que li va donar un contracte per a un paper en un pel·lícula per el mòdic preu d' una bola de vidre (d'aquelles que quan la mous sembla que nevi dintre) amb les lletres del grup de heavy metal KISS en la base (haig de suposar que com a mínim seria una peça de col·leccionisme) va poder aconseguir el seu objectiu.
Al final va trobar algun actor frustrat que volia aquest contracte i que estava disposat a donar-li una casa per tal de aconseguir el seu somni.
Doncs be, ara han començat a sorgir clons com a bolets i ha aparegut la replica espanyola. En quest cas l'objecte inicial es una sabata però el mecanisme es idèntic.
Ara mateix ja esta buscant qui li dongui quelcom per una estància durant 5 díes per a 6 persones en un casa rural, en Fuente el Fresno, en règim de Pensió Complerta.
L'objectiu torna a ser la tant desitjada casa (es conforma amb una casa a Gijon, lo que redueix bastant els canvis a fer... no vull ni imaginar el temps que necessitaria algú per arribar a tenir una casa decent a Barcelona mitjançant el mecanisme d'intercanvi).
Al ritme actual, si el ministeri no posa una solució al problema del habitatge a mig termini (veient l'ultima idea "Kellyfinder" s’hauran d'esforçar mes enllà de les seves possibilitats), acabaran havent mes webs d’intercanvi d’objectes que de sexe... tot i que seria graciós que algú volgués intercanvia la sabata que prometen donar en el portal de “Keli finder” per una casa de debo.
Entre bombes, incendis, manifestacions, homicidis, avortaments en hotels, etc... ("Parad el mundo, que me bajo" Groucho Marx) vaig sentir que un canadenc (Kyle MacDonald ) ha aconseguit canviar un clip vermell per una casa per anar-hi a viure.
Evidentment no hi ha algú tant estúpid (si que n'hi ha però aquest home no l'ha sabut trobar XD ) com per arribar a aquest acord directament. No va fer servir el seu encant per enganyar a una iaia, ni la posició privilegiada d'algun familiar, ni contactes amb la màfia siciliana sinó amb una idea realment original.
Va crear una web on intercanviava el clip per algun altre objecte de major valor. Al cap d'uns dies va revisar les propostes i va decidir canviar el clip per un bolígraf en forma de peix. El boligraf li va dura poc a les mans i d'ell en va obtenir una espècie de mascara petita feta amb fang. Fent anar únicament el mecanisme del intercanvi va aconseguir que per la mascara li donguessin una vella caixa d'eines...
Fins aquí no havia aconseguit res especial, nomes perdre temps. Lo seriós va començar quan li van arribar a les mans un barril de cervesa que va aconseguir encolomar a algú per una moto de neu de 2º ma...i va seguir utilitzant el mateix mètode fins arribar al seu objectiu final que era una casa o una illa deserta.Gracies a una una petita productora de cine a Hollywood que li va donar un contracte per a un paper en un pel·lícula per el mòdic preu d' una bola de vidre (d'aquelles que quan la mous sembla que nevi dintre) amb les lletres del grup de heavy metal KISS en la base (haig de suposar que com a mínim seria una peça de col·leccionisme) va poder aconseguir el seu objectiu.
Al final va trobar algun actor frustrat que volia aquest contracte i que estava disposat a donar-li una casa per tal de aconseguir el seu somni.
Doncs be, ara han començat a sorgir clons com a bolets i ha aparegut la replica espanyola. En quest cas l'objecte inicial es una sabata però el mecanisme es idèntic.
Ara mateix ja esta buscant qui li dongui quelcom per una estància durant 5 díes per a 6 persones en un casa rural, en Fuente el Fresno, en règim de Pensió Complerta.
L'objectiu torna a ser la tant desitjada casa (es conforma amb una casa a Gijon, lo que redueix bastant els canvis a fer... no vull ni imaginar el temps que necessitaria algú per arribar a tenir una casa decent a Barcelona mitjançant el mecanisme d'intercanvi).
Al ritme actual, si el ministeri no posa una solució al problema del habitatge a mig termini (veient l'ultima idea "Kellyfinder" s’hauran d'esforçar mes enllà de les seves possibilitats), acabaran havent mes webs d’intercanvi d’objectes que de sexe... tot i que seria graciós que algú volgués intercanvia la sabata que prometen donar en el portal de “Keli finder” per una casa de debo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada