Quan ningú sap fer la seva feina

Aquest migdia comentava amb els companys de feina l’últim e-mail que havia enviat la direcció.

En aquest es prohibia explícitament utilitzar el correu intern per qualsevol us que no fos estrictament professional. Dit així pot no semblar gran cosa, però es que prohibeix inclús la comunicació entre treballadors per temes no-professionals (organització de festes de comiat d'empleats, recaptació de diners per la loteria comú, etc...).

Arrel d’això ha sorgit el tema de sempre, i es que ningú es capaç de treballar 8h seguides a màxima concentració i per tant aquest prohibició l’únic que farà es crear mes mal ambient de treball.

Segurament no siguem el país mes productiu del mon però aquestes mesures tant restrictives crec que no augmentaran la productivitat de la empresa sino mes aviat el contrari.

El que si que m'he trobat (i això es el tema del meu post), ara que estic amoblant el meu piset de solter, es un cúmul de problemes derivats de la "mala practis" de la gent de qui necessito els seus serveis... dit d'una altre manera, la gent no sap fer la seva feina.

Començarem per el que mes em va treure dels nervis, la punyetera TV LCD.

Vaig comprar una TV per l'Ebay, i la vaig fer la transferencia al cap de 2 dies de la adjudicació. Ja vaig vigilar que el ebayer tingues bones referències i m'inspires confiança (em va respondre amb rapidesa i correctament un parell de preguntes que li vaig formular abans de comprar el producte).

Els problemes van començar a sorgir amb l'enviament. En principi hauria d'haver-me arribat a casa en 48h. Passat el temps i veien que a casa meva no arribava cap paquet vaig decidir preguntar-li que passava. Resulta que els encarregats del magatzem no ho havien enviat per SEUR sinó per TourLine express i segurament tardaria un parell de dies mes.

Quan van passar els dos dies encara no tenia la TV a casa i ja m'estava començar a posar nerviós. Vaig trucar a l'empresa de transport i vaig preguntar que passava amb el meu paquet i em van respondre que com que havia plogut 2 dies seguits, s'havien retrasats els enviaments per culpa del transit. Vaig esperar un dia i mig mes i com encara no tenia noticies del paquet vaig decidir passar la pilota a la persona que m'havia venut la TV.

Segons un correu d'aquest, havia trucat a Tourline Express i li havien dit que se’ls havia trencat la TV. Ell es va oferir a enviar-me un altre per SEUR i jo li vaig contestar que mentre fos el mateix model que no tenia inconvenient.

Amb tot això ja portava una setmana esperant la TV, però no sàvia el que m'esperava... Tres dies desprès (hi havia un cap de setmana per el mitg) d'haver rebut el mail amb l'oferiment del ebayer i sense haver tingut noticia del paquet per part de la agencia transportista, decideixo trucar a SEUR per preguntar que passa. Em van contestar que el tenien ells encara però que posava que eren productes de òptica. Estranyat li vaig comentar que en realitat tenia que ser una TV i desprès de penjar vaig comunicar-me amb el venedor dient-li el que m'havien dit a SEUR. Al cap d'unes hores em va respondre dient que ho havia enviat a traves d'una empresa que dirigia un amic seu que te descompte en l'enviament amb SEUR i que es dedica a vendre components d’òptica. Vaig suposar que apartir d’aquí s'encarregaria ell vigilar que pasava amb l’encàrrec.
En aquest punt ja em semblava tot molt rocambolesc i estava força emprenyat doncs portàvem casi 2 setmanes per rebre una TV i veia moltes coses rares.

Desprès 48 hores mes d'impacient espera i en un atac de nervis vaig tornar a trucar a SEUR i em van dir que encara no havia rebut el paquet perquè estaven pendents de la conformitat del remitent ja que ell havia posat que era material d’òptica i jo (destinatari) estava esperant un TV.
Al fi, al dia següent i un cop passades casi 3 setmanes des de que havia fet la transferència al venedor vaig rebre una TV, però clar hagués sigut massa maco que fos la meva. El ebayer havia decidit per la seva compte que com que no em podia aconseguir una altre com la que havia demanat que m'enviaria una altre similar, suposo que esperant que no em dongues compte.

Evidentment li vaig enviar un mail deixant-lo de volta i mitja i em va respondre oferin-se a tornar-me els diners.

Després ve el tema sofà... vaig comprar un sofà de pell al Conforama i em deien que en en 35 dies el tindria a casa. Passades 2 setmanes em truquen explicant-me un a historia un tant increïble.
Segons ells, el vaixell en el que venia el carregament de sofàs des de Asia s'havia perdut (suposo que el noi que m'ho va explicar es referia a que s'havia perdut el contenidor on venien el sofàs, perquè es difícil perdre un vaixell sencer) i que el pròxim no passaria per Barcelona fins a finals de Desembre. No vaig voler discutir amb el noi, doncs segur que ells nomes m'estava dient el que li havien dit que digues però tela amb l'historieta. El cas es que em tenia que passar per la botiga per veure un sofà que m'oferien a canvi.

El dia següent em vaig passar per la botiga i vaig parlar amb el director de la sucursal. Em va tornar a explicar molt per sobre la historia del vaixell però en veure'm la cara i el comentari ("joer que mala suerte, porque para perder un barco...") ho va reconduir cap a una explicació mes lògica: realment era havien tingut molt èxit amb aquell sofà hi havien rebut tres cops mes de demandes de les previstes.

En aquest problema també ha quedat mig resolt, ja que em quedo amb un sofà que no em va tant be (es massa fons per el meu menjador) però te molta mes qualitat (realment valia mes del doble de que havia pagat per el primer) pagant uns 150€ mes.

Però això no es tot. Ara ve quan us explico "el del gas". Aquest encara no esta del tot solucionat.

Quan entres a un pis de lloguer habitualment has de donar-te d'alta de tots els serveis bàsics (aigua, llum, gas, telèfon). Aigua i llum, cap incident, però desprès de tenir algun "problemilla" amb el telèfon tocava el gas butà. Per poder fer el contracte has de tenir un certificat conforme la instal·lació de butà del pis es correcte i compleix totes les normatives de seguretat. Com el pis es de lloguer li vaig demanar al administrador si tenia el certificat, ja que sinó hauria de pagar casi 70€ per ell al instal·lador de Repsol YPF.

L'administrador em va dir que no el tenia, però que truques a un lampista seu de confiança que mel faria i que ho pagaria ell. El dia que es va presentar aquest home m'ha mare va anar a obrir-li la porta del meu pis i li va recalcar que necessitàvem el paper per poder donar d'alta el contracte, que era important que tot estigues en regla perque els de l'empresa que subministra el butà (Repsol-YPF) ens havien dit que s'havien de fer totes les proves (combustió, gasos...). El home quan va acabar, li va dir que em passes en dos dies per la botiga que em donaria els certificats. I així va ser, els vaig recollir i li vaig donar a m'ha mare perquè el portes el dia que vingues el instal·lador de Repsol a donar-me el contracte.

Com ja haureu endevinat, les proves efectuades per el lampista que em va proporcionar l'Adminsitrador no eren suficients i quan va venir Repsol va dir que aquell paper no li servia i que fins que no el tingues no em podria donar el contracte. Tot aixó ho va dir amb un somriure de orella a orella i extenen la ma per cobrar-nos 18€ per el desplaçament (va venir en taxi?)

Per últim (que ja m'ha sortit un post kilòmetric) a la persona que li vaig comprar figuretes de Warhammer i que li vaig pagar els 18€ que em demanava per enviar-me el contingut a traves de SEUR em va enviar el paquet per correu ordinari (paquete azul, 10 dies per arribar a destí) i amb una caixa de pintures que no havia demanat.

Potser tot això hagués passat en qualsevol altre país del mon, però dona que pensar, no creieu?.